Cañete ressuscita el Pla Hidrològic Nacional que va intentar Aznar

BARCELONA.El Pla Hidrològic Nacional (PHN) va ser una de les iniciatives més polèmiques de la segona legislatura de José María Aznar. Preveia el transvasament del riu Ebre i va comptar amb el rebuig frontal dels afectats catalans de la mesura. El fantasma d'aquest episodi va sobrevolar ahir la primera compareixença al Congrés dels Diputats de Miguel Arias Cañete, ministre d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. "Abordaré un nou pacte nacional de l'aigua que es plasmarà en un nou Pla Hidrològic Nacional per tal de garantir la solidaritat en el subministrament de l'aigua", va anunciar Arias Cañete. La part final de la frase obre la porta a engegar transvasaments de rius, una paraula que el PP va evitar en el seu programa electoral.

"¿És que no són utilitzables les aigües excedentàries? ¿No existeix la solidaritat en aquest país?", es va preguntar el ministre en el torn de resposta a l'oposició. També va anunciar "noves infraestructures" amb l'objectiu d'incrementar el cabal de les zones amb dèficit hídric. Aquesta iniciativa anirà acompanyada de "mercats transparents de drets existents". Això permetria la compravenda d'aigua, un procediment que ja està autoritzat entre regants de Múrcia i Madrid en períodes de sequera.

En tot cas, conscient que parlar de transvasaments i de plans hidrològics pot posar sal a ferides recents, es va voler apressar a dir que cercaria els màxims consensos i que en cap cas hi hauria una "imposició nacional". Va apel·lar a l'època d'Aznar a l'hora de crear complicitats, ja que el seu Pla Hidrològic va rebre el suport dels governs de Catalunya , Andalusia i Castella la-Manxa. En cap cas Arias Cañete va mostrar-se tan taxatiu com ho va fer en la seva primera etapa com a ministre del ram, quan va assegurar que el PHN del PP es tiraria endavant "per collons" i que el seu tràmit al Congrés seria un "passeig militar".

Defensa preventiva

El simple anunci, poc concret, va encendre els ànims dels partits catalans. El grup parlamentari de CiU, mitjançant un comunicat, va voler reivindicar la capacitat competencial de Catalunya respecte a totes les polítiques que lidera Arias Cañete des del seu ministeri. El portaveu d'ERC al Congrés, Alfred Bosch, va considerar que un nou PHN confirmaria l'escenari "dur i ardu" que, a parer seu, ha comportat la tornada al poder del PP.

Laia Ortiz, diputada d'ICV-EUiA, va vaticinar que tornaria a produir-se un rebuig frontal al nou PHN en cas que inclogui el transvasament de l'Ebre, i Teresa Cunillera, secretària de la mesa i diputada del PSC, va témer "el pitjor dels escenaris" en relació al pla de Cañete.

Unes reaccions totalment oposades va generar l'anunci a la Generalitat Valenciana, que va aplaudir l'anunci del ministre. "És una gran notícia que confirma la voluntat seriosa de solucionar els problemes de l'aigua des d'un punt de vista integral i solidari", va manifestar Martina Hernández, consellera d'Agricultura del govern valencià.

Més enllà de mesures hidrològiques, Arias Cañete va fer de la seva intervenció una esmena a la totalitat a les polítiques de l'anterior govern del PSOE i va anunciar canvis profunds en tot el que té a veure amb la legislació ambiental.