CRISI LLUITA PER LA SUBSISTÈNCIA Reportatge
Crònica 03/01/2011

Cap indici de millora en el llindar de la pobresa

Maria Ortega
3 min
Catalunya, Sansalvado

Ni deixar de fumar, ni anar més al gimnàs. Per a un percentatge cada cop més nombrós de persones, l'únic propòsit per a aquest any que comença és sortir del pou o, si més no, intuir-hi una mica de llum a dalt de tot. Un de cada cinc catalans es troba en risc de pobresa, segons les darreres dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya, i no hi ha indicadors econòmics que convidin a l'optimisme per a un 2011 que haurà de fer front a les retallades socials.

"És una suma continuada, una cursa de fons. Fins que no es comenci a posar remei al problema de l'atur, no hi haurà cap opció de millora. Nosaltres atenem el grup d'usuaris habituals, però cada cop anem sumant-ne més de nous: famílies que no poden pagar la hipoteca, gent gran, perfils nous", explica Antoni Sansalvadó, el president del Banc dels Aliments de Barcelona, com a representant de la veu unànime de les entitats del tercer sector, que fa tres anys que conviuen amb la cara més dura de la crisi.

El Banc dels Aliments, només a Barcelona, ha passat de les 57.000 persones ateses a finals del 2008, a les 108.000 amb què ha tancat el 2010. Un creixement que ha estat generalitzat al conjunt de Catalunya. A Girona, per exemple, s'ha repartit un 30% més de tones de menjar que el 2009 (més de 1.200). La voluntat de l'entitat és ajudar a pal·liar la imatge, cada cop més habitual, de gent remenant als contenidors per trobar-hi menjar. La situació extrema fa que aquesta pràctica no es redueixi als productes que llencen els supermercats quan tanquen portes, sinó que també es fa als contenidors de rebuig i, fins i tot, als de la brossa orgànica.

Objectiu: no llençar menjar

Per això, el Banc dels Aliments contacta amb indústries alimentàries, però també amb supermercats i mercats municipals, perquè els facin arribar aquells aliments que per la imminència de la caducitat ja no són comercialitzables, però sí consumibles. L'altra branca de repartiment de menjar d'aquesta entitat, que en aquest cas comparteix amb la Creu Roja, funciona a partir dels excedents d'aliments de primera necessitat que arriben de la Unió Europea. Entre totes dues entitats han atès 237.000 persones.

De fet, la Creu Roja, davant del context de crisi actual, ha incrementat un 30% aquesta oferta. No obstant això, el pas més significatiu en l'atenció a la vulnerabilitat dins mateix de les fronteres catalanes el va fer a finals del 2009, quan va començar a preparar kits amb productes bàsics. Ara aquesta iniciativa s'ha disparat i ja s'han distribuït més de 24.000 d'aquests lots de menjar i productes de neteja. Per Enric Morist, coordinador de la Creu Roja a Catalunya, no hi ha dubte: "Aquesta és la operació humanitària més gran que hem fet a Catalunya en temps de pau". El futur? Té un mal diagnòstic: "No hi ha res que faci pensar en una millora el 2011", explica. Els dos sectors més amenaçats són la gent gran, sobretot si viu sola o ha de contribuir amb la pensió a mantenir la família, i la infància.

Jordi Roglà, director de Càritas de Barcelona, explica que la crisi s'ha anat notant de manera gradual: "Primer va haver-hi un boom de demanda per problemes d'habitatge, ara ja atenem més gent que necessita menjar". El problema: la situació del mercat laboral. Des de la Fundació Arrels, el veredicte és similar. Si fins fa uns any atenien persones amb una situació crònica, ara es diversifica el perfil d'usuari.

stats