Publicitat
Publicitat

Reportatge

Avui es torna a obrir la Basílica del Valle de los Caídos

Missa d'onze sobre les tombes de la vergonya

El dia 8 de setembre Joan Pinyol, de Capellades, va baixar en ascensor a les tenebres del Valle de los Caídos, convidat pel govern espanyol. A les entranyes del mausoleu de Franco hi ha com a mínim 40.000 republicans que van ser-hi enterrats d'amagat de les seves famílies. Un d'ells és Joan Colom Solé, el seu avi. El franquisme va robar-ne el cos d'una fossa al cementiri de Lleida l'any 1965 per omplir el temple de Cuelgamuros. Sobre d'aquestes tombes avui alguns nostàlgics del règim tornaran a escoltar missa d'onze dins de la basílica on descansa el dictador, que reobre les portes només per a actes religiosos un cop el govern espanyol ha posat remei als greus problemes estructurals que pateix la façana.

Joan Pinyol, com tants altres familiars, espera ara l'informe dels forenses que han fet els treballs d'investigació de les restes mortals que s'apilen a les criptes i que han de servir per dictaminar si es poden exhumar els cossos. "És una cosa molt tètrica", explica Pinyol a l'ARA. La humitat, la poca cura a l'hora d'enterrar-los i la mala qualitat de la fusta de moltes caixes complica la possibilitat que els familiars recuperin els cossos però, "si hi ha voluntat política es pot fer", conclou.

Per a les associacions que treballen en la recuperació de la dignitat dels vençuts, el problema de fons és que la llei de la memòria històrica no funciona. "Estem desemparats judicialment", admet Pedro Vicente Romero de Castilla Ramos, de l'associació La Memoria Viva, que coneix molt bé la situació de les fosses. Segons dades del ministeri de Justícia consultades per aquest diari, queden per exhumar prop de 1.100 fosses. Per Romero, amb les condicions i els recursos actuals, "això no hi ha ningú qui ho pugui fer".

Ell, com diversos col·lectius, lamenta que les actuacions judicials contra Baltasar Garzón hagin estat una patacada molt forta que ha situat "en uns llimbs jurídics" els 115.000 expedients de desapareguts. Des de Catalunya, Pere Fortuny -fill de l'últim alcalde republicà de Mollet, afusellat per Franco- recorda que la llei es limita a una rehabilitació simbòlica de les víctimes, i el que caldria és declarar aquells judicis sumaríssims "nuls per il·legals".

El diputat d'ERC Joan Tardà afegeix que "no reconeixen jurídicament la condició de víctimes perquè saben que seria una porta oberta a possibles demandes judicials i per blindar persones com Fraga Iribarne". Avança que el seu partit aprofitarà el debat de la nova llei de víctimes del terrorisme per reobrir el meló d'aquesta llei, que no ha aconseguit tancar unes ferides tan fondes.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT