Publicitat
Publicitat

Carlota

El 8 de març del 2010 la Carlota arriba al món i ho veu tot de color blanc: una gran nevada col·lapsa Barcelona. A la tarda, la mare i ella queden aïllades a l'hospital; la ciutat sencera està paralitzada i es veuen escenes insòlites.

Cent anys enrere, també entre el fred i en any de traspàs, naixia Pere Calders, Antonio Machado escrivia Campos de Castilla i se'ns glaçava el cor d'una altra manera. En fa 200 naixia Dickens i el 1712 Rousseau. Segur que en aquestes dates també van arribar al món dones valentes i intel·ligents, però tret d'un parell d'artistes dels EUA que mai havia sentit anomenar, no n'he trobat cap altra. Durant segles, amb comptades excepcions, les dones no hem pogut ni escriure la nostra pròpia història. La nostra vida ha transcorregut en l'esfera privada, a la rebotiga.

Quan li explico a la Carlota, fa que no amb el cap. No m'entén, esclar, però si ho fes, el que li dic li semblaria inconcebible. Per sort, ella està al marge de prohibicions, d'absència de drets i discriminacions. No sap que el sufragi femení va arribar a Espanya el 1931 ni que l'equiparació legal de la dona no es va establir fins a la Constitució del 1978, fa dos dies. Tampoc sap que hi ha països on aquests drets encara no estan reconeguts a les dones, i de vegades penso que si intento explicar-li qui eren les sufragistes pensarà que eren senyores que feien regates al mar.

La Carlota té clar, però, que les nenes com ella tindran plaça a l'escola, a l'institut i a la universitat; que les seves amigues tindran els orígens en qualsevol part del món però que legalment cap d'elles podrà ser discriminada per raons de gènere, origen o condició. Però probablement el més important per a ella no és el que diuen les lleis, sinó que creixi en un ambient en què el més habitual és que el seu pare també cuini, la vagi a buscar a l'escola i li expliqui contes, i que la seva mare treballi, faci esport i gaudeixi llegint, sense que aquests rols estiguin predeterminats.

Les lleis tenen un clar valor pedagògic i ajuden a canviar actituds i valors, però mai poden substituir el que s'ha viscut. No cal ser cap especialista per saber que el més important en la vida d'una persona és la infantesa, créixer en una família en què se senti estimada i respectada. Un espai on els pares o les persones de referència siguin també un valor de transmissió. Però perquè es visqui en aquest context, també cal que es donin condicions externes determinades, i en aquest sentit la misèria i la pobresa no són precisament bones companyes de viatge.

Avui fa 101 anys del primer Dia Internacional de la Dona, 99 més que la Carlota. A ella, amb el seu caràcter valent i el captivador somriure, li correspon agafar el relleu.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT