Carrers i terrasses plens, calaixos més buits i molt soroll
Dos quart de dotze de la nit, i els petits carrers del barri de Gràcia de Barcelona comencen a omplir-se de fumadors davant de les portes dels locals. La imatge no té denominació d'origen gracienca. Ni molt menys. Però barris i pobles de carrers estrets i molta acumulació de locals són els principals exponents d'aquest nou fenomen. Hi ha qui surt amb autèntica cara de necessitat de nicotina, d'altres ho fan per acompanyament social, però les petites voreres de carrers com Torrent de l'Olla viuen moments de grans acumulacions coincidint amb la sortida dels grups de fumadors més nombrosos. A mesura que avança la nit, la cosa va a més.
A les places, la fotografia d'una nit de festa tampoc no es correspon amb la de l'any passat. Les terrasses són plenes fins a la bandera en bars que, en altres campanyes, optaven per retirar-les durant els mesos més freds. I els treballadors dels locals, sobretot d'aquells més petits, expliquen sorpresos que han descobert una extensa gamma d'olors -i pudors- que el fum havia dissimulat fins ara. Una altra novetat: aprofitant l'avinentesa de sortir a fer la cigarreta, ha pujat el nombre de clients que marxa sense pagar. Per contra, els llauners s'han erigit de rebot en un dels sectors beneficiats per la prohibició de fumar als locals d'oci i restauració. Creix el seu mercat potencial.
El soroll nocturn s'ha convertit en la gran contrapartida de la llei del tabac. Si bé són moltes les persones que celebren entrar i sortir dels locals sense pudor de fum, els veïns de les zones amb més concentració de locals o dels bars que aglutinen més gent estan esdevenint els grans damnificats per la mesura. La bústia de queixes habilitada per la patronal catalana de l'oci nocturn Fecasarm ha rebut prop de 200 queixes en les primeres dues setmanes de vigència de la llei.
La majoria, per soroll. Tot i que prop del 60% de les demandes s'han registrat a la ciutat de Barcelona -especialment en barris de carrers estrets i molts locals com ara Gràcia o el Raval-, també són insistents en pobles amb pocs bars que poden tenir una ràtio més elevada de client per local i que, per tant, són una ganga per a qualsevol veí. Per això, ajuntaments com el de Salt han optat per intervenir en la nova situació i dirigir-se als locals per demanar-los que minimitzin les molèsties als veïns i la brutícia a les voreres -algunes queixes també es refereixen a la manca de cendrers a les portes dels locals- i que contribueixin a la campanya de conscienciació dels clients. La Fecasarm també s'ha sumat a les propostes. El seu consell per als locals que cobren entrada és, a banda de repetir als clients la conveniència de no apujar el to, impulsar mesures com ara tornar a cobrar entrada passat un determinat període de temps fora del recinte, com explica Joaquim Boadas, secretari general de l'entitat.
Presa de consciència
La batalla, però, és difícil i els hostalers ja comencen a pensar en l'arribada de la primavera i la caloreta, com a nova font de conflictes per la convivència de finestres obertes i converses de cigarreta. Ara, una de les seves principals demandes és més marge de maniobra amb la tramitació de terrasses. Demanen més facilitats amb la concessió de les llicències i ja tenen prevista una trobada de la Federació Espanyola d'Hostaleria, la setmana que ve a Madrid, per analitzar possibles punts de millora, com explica el gerent de l'Associació d'Empreses d'Hostaleria de la província de Tarragona, Francesc Vives.
En canvi, un dels sectors més beneficiats pels canvis en la legislació del fum és el de les estufes exteriors. L'empresa Terramed, especialitzada en el condicionament de terrasses i espais oberts, ha disparat les vendes un 400% respecte al mes de gener de l'any passat, tot i que la bona marxa del negoci ja la van començar a fer notar els més previsors a la tardor.
Quant a l'incompliment, els dos bars que es van proclamar a Mollerussa ja han penjat el cartell que prohibeix fumar al bar davant l'amenaça d'una sanció ordinària d'entre 600 i 10.000 euros. L'organització de consumidors FACUA, però, situa Catalunya com la tercera comunitat autònoma amb més denúncies per incompliments de la llei en empreses i organismes públics. Fins a 107.
