Castells afirma que l'esquerra està en la irrellevància política
Oficialment no parla mai del PSC, però tenia al davant part de la direcció del partit. Teòricament està retirat de la primera línia d'acció, però continua llançant missatges polítics sobre el futur de l'esquerra.
BARCELONA.L'exconseller d'Economia Antoni Castells va reaparèixer ahir públicament i va deixar anar un seguit de reflexions sobre el futur de l'esquerra que poden ser interpretades com a avisos al PSC, tot i que aquest partit mai va ser citat explícitament en la seva intervenció. Entre altres qüestions va advertir que l'esquerra s'ha situat en la "irrellevància política" i també que els temps de crisi requereixen canvis de fons i "no fer veure que canvia tot perquè no canviï res". No hi va posar sigles, però bona part de la cúpula del PSC estava asseguda a primera fila, perquè les intervencions de Castells continuen provocant expectació.
En aquesta ocasió, l'excusa per reaparèixer era presentar un llibre que recull la conferència que va pronunciar al Cercle d'Economia el 29 de juny de l'any passat. De fet era una presentació doble: el llibre l'hi presentava Marina Geli, una altra heterodoxa, i Castells en presentava un de l'exconsellera de Sanitat, que recollia una conferència encara més antiga, del febrer del 2010. Tot això a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans, amb la presència de Salvador Giner, president de l'entitat. Naturalment, ni Castells ni Geli es van dedicar a parlar del passat, sinó sobretot de present i de futur. Escoltant-los atentament hi havia el nou secretari d'organització del PSC, Daniel Fernández; el portaveu parlamentari, Miquel Iceta; la diputada Rocío Martínez-Sempere; l'encara secretari d'organització del partit a Barcelona, Albert Aixalà; els històrics Josep Maria Sala i Isidre Molas, i el polèmic Ernest Maragall, company de Castells a la Fundació Catalunya-Europa, que teòricament només és un think tank dedicat a repensar el futur de l'esquerra.
Castells va demostrar que d'idees en continua tenint. L'exconseller va defensar la necessitat d'impulsar un projecte de país transversal, que recuperi l'esperit de Prat de la Riba, que aposti per l'excel·lència i que "trenqui el sectarisme" a base d'establir complicitats bàsiques, i que tingui "ambició de país". Aquest projecte, per ser viable, va afegir, ha de tenir relat, perquè "la gestió sense projecte" no va enlloc. Castells va recordar que la "gestió es dóna per superada" i en canvi els ideals són "imprescindibles".
També va constatar que tot i que la crisi l'han provocat els neoliberals, l'esquerra ha caigut en la "irrellevància" política. Davant d'aquesta situació va apostar per canvis de fons, "de veritat", i va rebutjar "fer veure que canviï tot perquè no canviï res" perquè això no resol els problemes, sinó que els deixa oberts.
La política de la por
L'única referència a la conjuntura política que va fer va ser defensar l'impost de successions i augurar que el dèficit de l'1'3% de les comunitats autònomes no es complirà. Geli va ser més directa i va criticar CiU per fer oposició a base de criticar els governs anteriors i practicar "la política de la por", que fins i tot s'ha convertit en "esport de moda". L'exconsellera va remarcar, referint-se a les retallades, que "la por no pot justificar-ho tot" i que no es pot construir un projecte de país sense "compromís social".
