Castells es desmarca del pacte fiscal del PSC
Tot i fer de presentador de la conferència de Pere Navarro, Antoni Castells no comparteix la proposta de pacte fiscal del PSC. Un cop dur per al seu partit, del qual cada dia està més lluny.
BARCELONA.Antoni Castells s'ha convertit, intencionadament o no, en una incògnita política. Els seus silencis o les seves paraules aixequen cada cop més expectació mediàtica. Cada vegada que parla es distancia una mica més del seu partit i fins i tot parla de la necessitat de fer-ne un de nou, però tot seguit diu que no es pot fer sense el PSC. I, de moment, no va més enllà. Ahir va fer dues coses noves. La primera, dir que no compartia la proposta de pacte fiscal federal de Pere Navarro, cosa que representa un cop dur per al primer secretari del PSC. I la segona, posar data al seu distanciament amb el partit, que va començar amb la manifestació del 10 de juliol del 2010 contra la sentència del Tribunal Constitucional que va laminar l'Estatut.
Pere Navarro ha convertit la proposta de pacte fiscal en una de les seves banderes com a nou líder del PSC, però Castells, en una entrevista a Els matins de TV3 va explicar que no donava suport "necessàriament" al pacte fiscal federal del PSC i que ja fa temps que no pensa igual que la direcció del partit, "de qui m'he distanciat sobretot des de la manifestació del 10-J". Però, una vegada més, va descartar la possibilitat de crear un partit, perquè considera que el mapa polític català ja està prou "fragmentat".
Viabilitat de la independència
Castells també va exhibir la distància del seu discurs actual amb el PSC defensant la viabilitat econòmica de Catalunya, tot i que va apostar per una "integració econòmica" en un món de "sobiranies" compartides. Des del seu punt de vista, el problema de la independència és de viabilitat política, però no econòmica, i va recordar que un hipotètic estat català seria el quart o cinquè en PIB per càpita.
El conseller va evitar entrar en la polèmica entre CiU i el PSC sobre la xifra del dèficit fiscal, però va donar un cop de mà al seu partit defensant que es posin "totes les cartes sobre la taula perquè, si no, ens desacreditaran els altres". I va qualificar el dèficit fiscal d'"excessiu".
