TRENCA UN SILENCI DE SIS MESOS
Crònica 30/06/2011

Castells es reivindica

Pere Martí
4 min
Un silenci molt llarg Antoni Castells va reaparèixer ahir al Cercle d'Economia per replicar amb contundència a les crítiques que ha rebut del govern d'Artur Mas.

BarcelonaEl 29 de desembre va deixar el Govern i el 29 de juny va parlar. O explotar, segons com es miri. En tot cas, sis mesos de silenci que, com es va encarregar de subratllar, no volien dir complicitat amb tot el que ha passat aquest mig any. En determinant moments "l'única resposta digna és el silenci", va dir, després de citar De Gaulle. Hi havia expectació mediàtica i política per una conferència que Antoni Castells havia titulat Per mirar endavant , la meva part de la veritat .

La sala d'actes del Cercle d'Economia es va quedar petita per escoltar l'exconseller. Hi havia tota la flor i nata empresarial en ple, amb Josep Oliu, Lluís Bassat, Salvador Gabarró, Ricard Fornesa i Miquel Valls. Compartint auditori, una curiosa barreja d'assistències polítiques que respiraven aroma d'Olivera impossible, des de la democràcia cristiana més social de Joan Rigol, fins al líder de CCOO, Joan Carles Gallego, passant per un heterodox Josep-Lluís Carod Rovira, orfe de partit, i una selecció d'exconsellers del tripartit, com Ernest Maragall, Marina Geli, Josep Huguet, Joaquim Nadal, vigilats per l'expresident José Montilla, que seia estoicament a primera fila. El mateix estoïcisme amb què l'actual secretari general de Presidència, Francesc Homs, va aguantar les dures crítiques que Castells va llançar contra els que han posat en dubte la seva gestió al capdavant d'Economia.

Després dels elogis de rigor que li va fer Josep Piqué, l'exconseller va començar a disparar explicant que durant aquests sis mesos ha fet molts "esforços" per no baixar a l'arena i contestar "la desmesura i la distorsió de la realitat que projectaven algunes afirmacions injustes i infundades, i molt sovint amb un sabor revengista, que s'han fet sobre el llegat que va deixar el Govern anterior, especialment en relació a la situació financera de la Generalitat".

Castells va justificar el seu silenci per no contribuir a magnificar l'alarma i situar les finances de la Generalitat "en el focus de tot el món", cosa que des del seu punt de vista va fer el govern d'Artur Mas, quan va denunciar que la caixa estava buida o que no es podrien pagar les nòmines a final de mes, va dir en referència, sense citar-lo, a unes paraules d'Oriol Pujol. L'únic Pujol que va salvar del comportament "impropi" va ser l'expresident de la Generalitat i el conseller Andreu Mas-Colell, a qui va oferir tot el seu suport.

Primer va defensar la transparència i el rigor amb què es va fer el traspàs de poders, contra les "insidioses i malintencionades" afirmacions que asseguraven que s'havia amagat informació. Castells va assegurar que es va traslladar tota i que era fals que el tripartit hagués dit que el dèficit havia estat de 2.000 milions d'euros quan en realitat ha estat de 7.000. "Nosaltres vam fer una previsió que el situava per sobre de 7.000", va recordar. Després, en segon lloc, també va desmentir que aquest dèficit sigui causat pel descontrol de la despesa del tripartit i per un sistema de finançament mal pactat, sinó que el va atribuir a la recessió i a la caiguda "excepcional" dels ingressos. Així, va subratllar que l'impost de transmissions patrimonials ha caigut un 65% i això sol ha tingut un impacte del 13% en els recursos totals de la Generalitat. En tercer lloc va negar que el dèficit de la Generalitat sigui excepcional i superior al de qualsevol altra administració. L'any 2009 hi havia dotze comunitats autònomes amb un dèficit més elevat i només quatre tenien un dèficit inferior al de la Generalitat. Per aquest motiu, Castells va demanar als actuals responsables de la Generalitat que no continuïn amb la "distorsió inacceptable" que suposa dir que el tripartit malgastava.

A més del català, també va rebre el govern espanyol, a qui Castells va acusar de no complir amb els compromisos, com el pagament dels fons de competitivitat previstos en l'acord de finançament, i va titllar d'"exasperant" aquest incompliment. L'exconseller sosté que l'executiu de Zapatero o el PP posen les comunitats autònomes "als peus dels cavalls" quan se les acusa de ser responsables del dèficit i que en el fons s'està fent "una revisió involutiva del pacte constitucional" quan es parla del desgavell autonòmic com a causa de tots els problemes.

El seu diagnòstic és que no és bo ni propi d'un país madur que quan hi hagi un canvi de govern l'entrant es dediqui a "dinamitar" el que ha fet l'anterior. Aquesta tendència la va atribuir a l'existència d'una "pulsió caïnita" a la política catalana que esdevé una "patologia pròpia de país feble". En aquest sentit va recordar que a Espanya, malgrat la "brutalitat" d'alguns discursos, el PP i el PSOE tenen més "sentit d'estat", cosa que troba a faltar a Catalunya. Com a remei, va proposar recuperar la política "amb majúscules", que és la que volen els ciutadans i "no troben", i dir la veritat, com que les retallades són necessàries. Va advertir que "no es poden fer concessions al populisme atacant les mesures de contenció de la despesa", tot i que el PSC n'ha fet bandera.

Per tancar la seva intervenció va defensar seguir una mena de pacte de no agressió que serveixi per constatar les dificultats objectives del moment actual, reconèixer l'esforç que estan fent Govern i oposició per fer front a la situació i posar la solució dels problemes per davant dels interessos de partit. I per si algú havia interpretat el trencament del seu silenci com el retorn a la primera línia de la política, va tancar la conferència recordant: "No sóc ni seré candidat a res". Tot i això, també va advertir: "No és un retorn perquè no me n'he anat". Deixa, així, la porta calculadament entreoberta.

stats