El vel de la ignorància
Crònica 07/02/2011

Catalanisme prudent, també ara?

2 min

El començament de la legislatura per part del Govern de CiU no està sent gens fàcil. Els membres de l'executiu català, a més, no acaben d'agafar el to i manifesten impressions diverses sobre algunes qüestions fonamentals. Un cas és el posicionament sobre la reivindicació nacional. I si una cosa ha quedat clara és que no són incompatibles la gestió de la crisi amb la voluntat d'aconseguir un marc d'autogovern diferent per a Catalunya. Fins i tot seria convenient que caminessin en paral·lel. Però el que pugui fer CiU en aquesta legislatura no serà gaire diferent del que estigui disposat a fer el conjunt de la societat catalana. Aquest seria el sentit dels dubtes d'Artur Mas sobre la consulta sobiranista de Barcelona, al·ludint a la seva responsabilitat com a president. El seu mentor, Jordi Pujol, tampoc s'ha mostrat entusiasmat per les consultes.

Avui el president Mas s'entrevistarà amb el president espanyol, José Luis Rodríguez Zapatero. La relació s'ha deteriorat des que els dos mandataris van tancar el nou Estatut. Però els fets demostren una altra cosa. CiU és possiblement la força política espanyola més important dels darrers 35 anys. Sí, espanyola, perquè ha servit molts cops per garantir l'estabilitat d'Espanya, per ajudar l'Estat, que, contràriament a algunes asseveracions ja establertes en la política catalana, és l'Estat on Catalunya s'ha refet també en els darrers decennis. Perquè Catalunya sí que té Estat, una altra cosa és que aquest Estat sigui francament millorable o no pugui o no vulgui satisfer totes les aspiracions del poble de Catalunya, i sigui necessari -la societat catalana ho dirà- un altre Estat on només hi sigui Catalunya o altres comunitats que s'hi vulguin associar.

Ho diu l'historiador José Enrique Ruiz-Domènec en el seu darrer treball, Catalunya, Espanya, acords i desacords (La Magrana, 2011). L'èxit del catalanisme demostra "un fet poc valorat avui: el catalanisme ha estat una força de regeneració d'Espanya i una aposta per la prudència". I s'ha de recordar aquell magnífic llibre de Vicente Cacho Viu, El nacionalismo catalán como factor de modernización , que apuntalava la feina històrica del catalanisme.

Els fets demostren, com amb contundència explica aquests dies Jordi Pujol, que CiU va donar suport el mes de maig passat a les reformes de Zapatero, impedint una situació que hauria derivat en una intervenció d'Espanya per part de la Unió Europea i, possiblement, també per part del FMI. La societat catalana volia aquesta ajuda per part de CiU? Segurament sí.

El dilema és si sempre serè així, malgrat els canvis de paradigma que ens han avançat alguns dirigents de CiU i el mateix Mas. Però els canvis s'han d'explicar i són dolorosos. Endavant, però tothom n'ha de ser conscient. Si, després de les properes eleccions generals al Congrés, el PP o el PSOE necessiten CiU -s'ha demostrat que a la política espanyola només val la força que es tingui a Madrid- i la federació nacionalista vol canvis de veritat, com el concert econòmic, ha de tenir el valor de provocar, si no té èxit, eleccions generals de nou, impedint la formació d'un govern a la Moncloa i iniciant un camí ple de col·lisions. Estem tots preparats?

stats