Catalans a Madrid: "Aquí és on hi ha els diners"

Madrid.Zapatero no els convida a les reunions de la Moncloa, no surten a les notícies ni formen part dels grans grups de pressió. Són joves empresaris catalans que quan han vist passar per davant seu el tren de Madrid s'hi han agafat fort. Han vist clar que era la seva oportunitat per expandir empreses ja existents a Catalunya o aprofitar noves oportunitats. I s'hi han llançat. Què és el que han trobat a Madrid? O bé, què és el que no troben al país? El seu viatge no és gratuït. No s'han tirat de cap a una piscina sense aigua. Sabien que l'aigua els cobriria.

Marc Basté va ser un dels fundadors a Barcelona d'una de les editorials jurídiques líders de l'Estat, vLex.com. Li anava bé, però se li va acudir impulsar un diari per als col·lectius d'immigrants. Explica que gairebé es va veure obligat a marxar a Madrid, perquè va veure amb claredat que hi havia mercat. La clau per a un mitjà gratuït és la publicitat, i va observar com els grans anunciants tenien la seu a la capital espanyola. Era allà on es prenien les decisions.

Per iniciar de zero aquest projecte va haver de buscar inversors, i en aquesta tasca també va trobar més receptivitat a Madrid que a Barcelona. Ara pot dir que els fets li han donat la raó, ja que tots els socis inversors resideixen a la capital espanyola i un 80% de la facturació de l'empresa també. S'hi va llançar el 2003 i set anys després l'empresa Novapress Media té oficines a Madrid i Barcelona i 30 treballadors. El diari Latino té una tirada de 140.000 exemplars i 400.000 lectors. Reconeix que pot semblar un tòpic, però ha constatat l'encert de la seva marxa perquè "a Madrid és on hi ha els diners". I la ciutat li agrada, hi està còmode i agraeix el que li ha donat. Fa menys d'un any ha iniciat una altra empresa, Bemobile, una empresa d'aplicacions i consultoria per a editorials que fan el pas a internet.

Si ha d'establir una comparació amb Barcelona, Basté conclou que a Madrid l'economia és molt més dinàmica, és més fàcil fer-hi contactes i els empresaris són més accessibles. Ho justifica perquè la capital espanyola és una ciutat de pas, receptora de molta gent de la resta de l'Estat que s'hi vol guanyar la vida, atreta per el seu volum de mercat i la seva capitalitat. Els emprenedors d'orígens diversos que han deixat moltes coses als seus pobles i ciutats per guanyar-se la vida a Madrid fan que la gent "estigui més oberta a escoltar propostes, fer negocis i emprendre", exposa.

Pragmàtics

Però venir de Catalunya no és el mateix que venir d'un altre indret. Basté diu que arribar d'una cultura en què l'empresa sempre ha tingut un paper fonamental dóna certs avantatges i una mirada llarga, i per això "potser som més conservadors en algunes qüestions, més pragmàtics i, en molts casos, més rigorosos". En canvi, durant els últims anys té la sensació que l'empresariat madrileny "ha impulsat un estil de gestió molt més professional i formal i una manera d'enfocar el mercat més agressiva i ambiciosa".

El que pensa Basté ho complementa Carles Cortés. Diu que els catalans es consideren "gent seriosa amb les idees clares" i que van "més al gra, més per feina". Arquitecte tècnic de l'Hospitalet, fa menys d'un any que es va abocar a estendre a Madrid el negoci d'Alsoled, una empresa dedicada a l'eficiència energètica que ara es diu Atlantos Global Alternatives Sostenibles.

Veu Madrid com un punt estratègic entre els socis de Portugal i Sabadell. Defensa que és imprescindible tenir en compte Madrid per estendre el negoci, com a pas previ per anar als països sud-americans. "Desgraciadament, hi ha més facilitats per als empresaris a Madrid que a Barcelona", lamenta. Afegeix que la capital catalana "des de ja fa molt temps" perd pes econòmic perquè la capital espanyola té el pes de la capitalitat, un Estat que afavoreix la centralització i és la seu de les grans empreses transnacionals.

Cortés no viu a Madrid, hi va el temps necessari per gestionar l'empresa, com fan molts catalans els primers mesos. Hi ha molts catalans que només van a Madrid a fer negocis i després tornen a Catalunya. És el cas de Rosa Roca. La seva empresa, Addient, inspecciona i controla les llicències ambientals que el Govern o ajuntaments com el de Barcelona o l'Hospitalet han externalitzat. Van veure que hi havia la possibilitat d'oferir aquest servei a Madrid i no van dubtar a fer el pas. Tot i la competència del sector han obert diverses oficines.

Roca admet que a Madrid la seva empresa té més oportunitats que a Catalunya perquè les polítiques liberalitzadores del sector de la seguretat industrial o la inspecció tècnica de vehicles s'han desenvolupat de manera diferent. Explica que a Catalunya durant 25 anys hi ha hagut un monopoli format per dues empreses que impedia l'entrada d'altres de noves, "especialment si eren pimes", denuncia.

Roca està interessada a conèixer més professionals a Madrid que tinguin el seu mateix origen. Històricament els empresaris catalans han anat per feina, han fet les gestions necessàries a Madrid i han tornat sense preocupar-se d'integrar-se en la societat madrilenya. Però també n'hi ha hagut molts que han buscat com traçar vincles amb altres empresaris catalans creant diversos grups.

Una de les organitzacions que existeixen és l'Associació Madrilenya d'Empresaris Catalans (Amecat). Albert Blanch, de Docuimag, recomana als joves empresaris que no s'atreveixen a fer el pas a Madrid que s'hi atansin. Assegura que la visió dels madrilenys envers els catalans "és molt positiva i encara es mou en els tòpics de la seriositat i l'eficàcia, relacionen la nostra manera de fer amb la innovació i el nostre caràcter amb l'emprenedoria".

També hi ha un grup de networking que es reuneix amb convidats destacats del seu àmbit i rep el nom de Punt de Trobada. Al capdavant d'aquest grup hi ha Núria Vilanova, que va fundar Inforpress i se'n va anar a viure a Madrid "perquè funcionés" la delegació de la seva empresa. Forma part tant de la Cambra de Comerç de Barcelona com de la patronal madrilenya (Ceim), i diu que això és "perfectament compatible". Indica que "els catalans vénen a fer la feina i marxen amb el TGV o el pont aeri, i nosaltres intentem que es quedin més". La majoria de l'empresariat català de Madrid, però, hi va per treballar i vol acabar ràpid.