Publicitat
Publicitat

L'ÚLTIMA CORRIDA A LA MONUMENTAL

"A Catalunya s'ha normalitzat tot menys els toros"

Futur "Hi pot haver rèpliques prohibicionistes a Galícia o a les Balears, però la tauromàquia seguirà funcionant" Empresaris "L'afició esperava més de Balañá; hi ha hagut sensació de desemparament"

Demà s'acaben les corrides de toros a Catalunya. Com ho viu algú com vostè, que fa 50 anys que va als toros i és apoderat de José Tomás?

Amb pena i indignació. És una pena molt gran. Quedarà prohibida una part de la meva vida d'aficionat. I indignació per com s'ha produït.

Però vostè és dels pessimistes que veuen un adéu per sempre o dels optimistes que confien en el TC?

No sóc optimista. El recurs al TC no sabem quan es decidirà ni com.

La prohibició dels toros és un signe dels temps, la victòria del que és políticament correcte o pura política?

A Catalunya la prohibició dels toros només s'entén en clau política. Els interessos polítics han passat per sobre de les persones. És un procés que fa més de vint anys que es va iniciar. Ha estat un Parlament democràtic qui ho ha decidit i la decisió s'ha d'acatar. Però qui hem anat als toros sempre hem estat marginats.

Qui ha fet més mal al debat: el nacionalisme català o l'espanyol?

La realitat són els vots del Parlament. A mi la cosa de la fiesta nacional no em fa cap gràcia. Les banderes han fet mal i al nostre país si no t'emboliques amb la senyera -si pot ser estelada- ets assenyalat.

Què recordeu del Parlament?

Dues imatges: Montilla i Carod petant-se de riure i Mas, que va dir que votava la prohibició per deixar un país millor als seus fills. És un cinisme insultant d'algú que després al poder ha retallat tantes coses.

Com era aquella Catalunya que tenia vint places de toros? Com ho ha viscut? Què s'ha perdut?

Jo ho he viscut des de la normalitat, des de petit, veient toros a tot arreu, disfrutant com un boig. Amb el turisme i les segones residències va haver-hi una deserció molt gran. Barcelona havia estat la primera plaça del món. Del món. I quan hi ha cartells d'interès, Barcelona segueix funcionant. També cal dir que aquest és un espectacle car i difícil d'entendre...

Per què és difícil d'entendre?

Perquè la veritat va a la baixa i els toros són un culte a la veritat. Tot passa de veritat: hi ha la mort de l'animal de veritat, la vida en joc de veritat... i passa en temps real.

Parlava de l'evolució del públic.

Sí. A Catalunya la tauromàquia s'ha sostingut perquè la gent anava a la taquilla i això no ha costat ni cinc a les arques públiques. Més enllà que hagi baixat, la realitat taurina existeix i ho demostra la gent. Una altra cosa és que no hagi pogut transcendir als mitjans, que han normalitzat tot el país menys això.

Fora de micro parlava del trauma que representa per als aficionats més veterans. Ha faltat renovació?

No. Insisteixo: els aficionats als toros hem viscut marginats. És un espectacle antiquat? No, és contra corrent. Va contra el pensament únic.

Cap on evolucionarà el negoci?

Seguirà funcionant. Pot haver-hi rèpliques prohibicionistes a Galícia o Balears, però la tauromàquia seguirà fins que el públic deixi d'anar-hi.

Com s'entén que els correbous suscitin tant interès i els toros no?

No és cert que els correbous tinguin més interès que els toros. S'han salvat perquè hi ha vots en joc a l'Ebre i pel cinisme polític més fastigós.

José Tomás seguirà implicat amb Catalunya i l'Escola Taurina?

L'Escola Taurina funciona, tot i que l'ARA i altres mitjans no en parlin. Ningú parla d'un xaval d'Olot, Abel Robles, amb una projecció tremenda. O de Serafín Marín. José Tomás sempre que pugui hi donarà un cop de mà.

Ja ha vist com ha acabat les Arenes. Què passarà amb la Monumental?

A les Arenes no hi aniré mai. La Monumental? Que hi facin la seu de la Fundació Qatar, pagada per Balañá.

Què tal amb Balañá?

L'afició n'esperava més. Hi ha hagut sensació de desemparament.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT