Imma Tubella: "Catalunya comença a saber què vol ser"

Imma Tubella es va trencar la cama fa tres mesos en una desgraciada caiguda en un acte públic de la UOC. Aturar de cop l'activitat és un problema però també permet pensar i veure les coses amb perspectiva. A Tubella li ha passat. I creu que el país ha de fer el mateix.

Hem d'aprofitar la crisi.

És un moment molt delicat però molt interessant. Ens esperen dos anys d'aturada brusca, però els podem aprofitar per pensar a llarg termini. Potser és per això que estic molt esperançada. Fa temps que penso que la política està massa marcada pels terminis electorals.

I ara podem mirar més enllà.

Tota la vida he lluitat pel dret a decidir i sempre ho he vist molt lluny. Però ara la intuïció em diu que no ho tenim tan lluny.

Quants anys?

Ho va dir Esperanza Aguirre: entre sis i vuit anys. (Somriu) Catalunya comença a saber què vol ser.

El 10-J o el 30-S.

Ho diu l'economista Edward Hugh: algun dia haurem de decidir si volem ser l'Argentina o Finlàndia, és a dir, si ens deixem arrossegar per Espanya o fem de Catalunya un país de primera divisió a Europa.

Com es fa per ser Finlàndia i no l'Argentina?

D'entrada, amb sobirania. Hem d'administrar les nostres polítiques. I hem de fer un canvi cultural. No érem un país de funcionaris. En un dels seus primers discursos, el president Pujol va recordar que el 12 de setembre del 1714, les portes dels gremis es van obrir, com si res no hagués passat. Sabíem que l'única manera de sortir-nos-en era treballant. Que el treball ens dignifica com a persones i com a país.

Com veu la nova etapa política?

Amb molt d'optimisme. Hi ha hagut un canvi de tarannà en tots els líders. Des del meu punt de vista l'últim discurs de Montilla és el millor que ha fet, i també em va agradar la humilitat d'Artur Mas en l'encaix de la victòria electoral. Sap que l'època que ve no és fàcil.

És el govern dels millors?

Els consellers que conec diria que són els millors. És un bon govern.

Mas li va oferir la conselleria de Cultura?

...

S'ha publicat.

Vaig acceptar ser rectora perquè tenia molt clar que volia convertir la UOC en una gran universitat. Vull acabar el mandat.

Per tant, sí que l'hi van oferir.

Prefereixo no parlar de converses privades.

Els partits s'han de transformar?

S'ha de transformar la democràcia en general al món. Els aparells dels partits han segrestat la democràcia.

CiU ha incomplert el compromís de recuperar Universitats.

Em sap greu, però pensant en el futur, m'estimo més un conseller com el que tenim, que és un luxe, que tenir un departament propi amb un responsable de perfil polític o que no hi entengués gaire d'universitats. Quan parlem del govern dels bons hem de pensar en el conseller Mas-Colell. I pensant-ho bé, tenir un departament d'Economia i Coneixement en un moment en què és molt clar que la transformació de l'economia passa pel coneixement pot ser un encert.

Tenim un 30% de fracàs escolar, per on comencem?

El 30% de fracàs escolar augmentarà si no ens posem les piles. Cal un debat públic, pensant en accions concretes, entre primària, secundària i superior. Tenim més accés que mai al coneixement i els nostres estudiants viuen en un temps que ja no és el nostre. El paper de les institucions educatives com a úniques dipositàries del coneixement s'ha acabat i, fins que no ho acceptem, no podrem transformar res.

La societat del coneixement.

En un país com Catalunya, sense recursos naturals, la societat del coneixement ens dóna una altra oportunitat perquè els nostres recursos naturals són les persones. Si aquestes persones no tenen una bona educació, no farem res.

Quins reptes té la UOC?

En cinc anys ens hem convertit en una institució econòmicament sostenible, amb només un 30% de subvenció pública. També hem elevat el nivell dels professors; la gran majoria ja són doctors. I ara cal convertir la UOC en una universitat en xarxa, capaç de treballar col·laborativament. La internacionalització de la UOC ha de comportar un model de col·laboració amb universitats locals, en què tothom hi guanyi. Hi estem treballant.

Renunciant al català? Gran part dels postgraus i màsters que ofereix la UOC són en castellà.

A la UOC i al conjunt del sistema. Les universitats només podem assegurar que les titulacions homologades, a preu públic, és a dir, subvencionades, siguin en català. Si ens volem internacionalitzar ha de ser a preu de cost i el més fàcil és anar a l'Amèrica Llatina. Però des que vaig accedir al rectorat sempre he lluitat per fer de la UOC una universitat multilingüe.