Catalunya amb el concert: 1,4% de dèficit fiscal
El dèficit fiscal català seria de l'1,4% del seu PIB si tingués un concert econòmic com el basc, segons una publicació de la Generalitat. L'executiu confia a triomfar en la batalla del pacte fiscal.
BARCELONA.Una Catalunya armada amb un concert econòmic com el del País Basc i Navarra li permetria tenir un 1,4% de dèficit fiscal. Així es desprèn d'un article publicat a la revista Idees -editada pel Centre d'Estudis de Temes Contemporanis de la Generalitat- que ha estat elaborat per Elisenda Paluzié, degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona (UB) i militant d'ERC. Aquest hipotètic percentatge de greuge de l'Estat envers Catalunya contrasta enormement amb les dades reals, fetes públiques fa setmanes pel conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, que revelen que el dèficit fiscal de Catalunya és del 8% durant el període 1986-2009.
L'estudi de Paluzié per encàrrec del Govern també revela que, equiparant les dades macroeconòmiques del Principat i del País Basc, a Catalunya li tocaria pagar a l'Estat uns 11.000 milions d'euros -l'any 2005- de quota si estigués subjecte a un model com el basc i navarrès. En canvi, l'any 2009, ja en plena crisi, la truita s'hauria girat i Catalunya hauria hagut de rebre de les arques estatals 3.400 milions. "I són dades sobreestimades", va puntualitzar la degana de la UB.
Estratègia de pluja fina
La publicació d'aquestes xifres a la revista Idees s'emmarca en l'estratègia de pluja fina amb què el Govern busca carregar-se de raons objectives per reclamar el pacte fiscal a l'Estat. El portaveu de l'executiu, Francesc Homs, es va mostrar confiat en la possibilitat que s'aconsegueixi el pacte fiscal. "La determinació catalana és inacabable, i d'aquesta batalla, d'una manera o d'una altra, ens en sortirem", va considerar Homs, que va reclamar "molta exigència" a l'hora de fonamentar les propostes catalanes.
Això no treu, però, que en públic i en privat els alts dirigents de la Generalitat albirin un panorama molt complicat per a la negociació. "Ja sabem que el primer bon dia sempre és un no ", va admetre el portaveu, que també va alertar, com Paluzié, que la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut imposi que qualsevol model de finançament és fruit d'una negociació multilateral. És a dir, que no es permetria una relació singular entre l'Estat i Catalunya en el moment de negociar quants recursos es queda la Generalitat. Precisament aquesta singularització és la prioritat que es marca el Govern a l'hora d'aconseguir el pacte fiscal, perquè l'objectiu número u és sortir de la Lofca.
El primer pas del nou model es començarà a bastir les pròximes setmanes, que és quan el president de la Generalitat, Artur Mas, iniciarà una ronda de contactes amb els partits catalans per consensuar una proposta conjunta. A l'estil, com va recordar ahir Homs, de l'entesa que va aplegar, el 30 de setembre del 2005, el 90% del Parlament a l'entorn del nou Estatut. "La clau de la caixa és innegociable", va advertir el portaveu, sabedor que el principal partit de l'oposició, el PSC -amb qui l'executiu vol arribar a una entesa per reforçar les majories-, no té en el full de ruta sortir del règim comú de finançament.
Amb el PP l'acord es preveu més complicat, i més després que la presidenta dels populars catalans, Alícia Sánchez-Camacho, hagi anunciat que el seu partit negociarà unilateralment un model amb el ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro. Homs no es va estar de recordar-li que ella no representa Catalunya, sinó "tan sols una part".
