Catalunya esquiva el xoc amb Rajoy i s'absté en el dèficit
MADRIDAl conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, el cos li demanava ahir reclamar un objectiu de dèficit per a Catalunya de l'1,7%, dues dècimes superior al fixat per Madrid davant la indignació autonòmica. Però no ho va fer. A la reunió del Consell de Política Fiscal i Financera (CPFF), a Madrid, es va limitar a reclamar a l'Estat que doni exemple i s'estrenyi dues dècimes més el cinturó. "No volíem donar cap senyal que pogués confondre el nostre compromís amb l'austeritat", va dir per justificar l'abstenció en el nou objectiu de dèficit ordenat després dels missatges contundents que s'havien enviat des de la plaça Sant Jaume i de CiU. El portaveu del Govern, Francesc Homs, havia assegurat que la pretensió de Madrid "no era ni justa ni proporcionada ni seriosa ni rigorosa".
Un gest de responsabilitat que contrasta, doncs, amb el to d'exigència dels últims dies i que Madrid va rebre amb fredor. El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, es va encarar sense miraments contra els que, com Catalunya, demanaven repartir de manera més equilibrada la tisorada: "És un mal plantejament, inconvenient, inútil, inoportú i ineficaç", va afirmar molt sever.
El govern espanyol va sortir envalentit de la reunió. Totes les comunitats autònomes van donar suport al nou horitzó de l'1,5% de dèficit tret de Catalunya i les Canàries, que es van abstenir, i Andalusia, l'única que hi va votar en contra. El dia 25 hi ha eleccions. Queden lluny els temps amb un CPFF dividit entre populars i socialistes. Ara a la taula hi ha una majoria absolutíssima del PP que, a més, arriba coordinat i amb un mateix discurs a la reunió.
Mas-Colell va ser de les poques veus discrepants i va deixar clar que les relacions financeres entre Catalunya i Espanya han d'estar presidides per la "proporcionalitat" i la "coresponsabilitat". Amb aquest punt de partida, va optar per esquivar -o ajornar- el xoc amb Madrid i donar un mes de marge a Rajoy, fins que presenti els pressupostos generals de l'Estat a finals de març, després dels comicis andalusos.
Els comptes que presenti Montoro seran la clau perquè el conseller fixi el seu camí i decideixi quin és el llindar de dèficit raonable. La Generalitat confia que els números de l'Estat incloguin tres eixos.
L'Estat s'ha d'ajustar el cinturó
D'entrada, reclama a Rajoy que doni exemple i s'ajusti més el cinturó perquè ara "s'ho ha posat massa fàcil". Divendres es va autoregalar vuit dècimes respecte de les previsions, del 3,2% inicial al 4% actual. Catalunya entén que Madrid encara té "marge" per passar la tisora en partides que s'han tocat poc, abans d'exigir tant als que tenen la responsabilitat de gestionar educació, sanitat i el gruix dels serveis socials. En el fons del debat també hi ha les conseqüències de qui afronta els costos polítics de les retallades. La Generalitat no s'està de recordar que durant el 2011 ha hagut d'entomar moltes mobilitzacions al carrer i que ara toca anivellar la balança.
L'altra gran exigència catalana és que els pressupostos del 2012 recullin els diners de l'addicional tercera (els 759 milions que es deuen) i els 219 del 2012. El departament d'Economia ja dóna per fet que els 1.450 milions del fons de competitivitat, l'altre deute pendent, no es cobraran fins al 2013. A la sortida de la reunió, Montoro va assegurar que dels impagaments no se'n havia parlat.
L'última reivindicació que ahir Mas-Colell va portar a la reunió, i que possiblement tindrà més recorregut, és que l'Estat assumeixi "canvis normatius" que eixamplin l'autonomia de les comunitats per regular amb més eficàcia la despesa i els ingressos. "O feu o deixeu fer", va recordar el conseller als representants del ministeri. La pretensió, compartida amb altres governs com el de la Comunitat de Madrid, és que l'Estat modifiqui "normes bàsiques" que ara fan difícil "gastar menys". Es tracta d'aturar la tendència estatal de legislar i traspassar la gestió a les comunitats sense finançament. L'exemple recurrent és la llei de la dependència. De fet, els consellers de Sanitat ja van acordar establir un paquet bàsic de prestacions que serà comú a tot l'Estat i que ha de contribuir a precisar les obligacions de cadascú.
Les limitacions també afecten els ingressos. Montoro va assegurar, sec, que ahir no s'havia parlat del copagament sanitari. Ara el govern espanyol no en vol ni sentir parlar, però serà un dels elements que, sens dubte, apareixeran al debat sobre el model sanitari que s'ha obert al Congrés.
Actuar contra els incomplidors
A Hisenda, el benefici del dubte que els ha concedit la Generalitat fins a la presentació dels pressupostos no els fa cap gràcia. Hauria volgut que l'executiu d'Artur Mas s'hagués sumat a l'1,5%. Per això, el titular del ministeri, sense fer cap concessió al diàleg, va qüestionar el "compàs d'espera" que havia demanat el conseller i va avisar que no té "temps per perdre". Segons va dir, "actuarà" contra aquells governs autonòmics que no compleixin. "Que cadascú assumeixi la seva excusa", va avisar Montoro. La teoria de Madrid és que les comunitats que, com Andalusia, es resisteixin a les ordres hauran de fer front als problemes que tinguin per finançar-se als mercats.
Més conciliador amb Catalunya, Rajoy va reconèixer al Senat "l'esforç" d'austeritat que està fent el govern de Mas. Ara bé, "sempre amb l'únic suport del partit que jo presideixo", va recordar a CiU. Per al president espanyol, la flexibilització de dues dècimes del dèficit autonòmic, plans d'ajuda per pagar proveïdors o la participació en l'augment de l'IRPF ja són eines que permeten a les comunitats respirar una mica. Des de Manresa, a la nit, Mas lamentava el "poc exemple" de l'Estat mentre "cargola la resta".
El pacte fiscal ara no toca
Si una cosa va quedar clara ahir al passeig de La Castellana de Madrid, a la seu del ministeri, és que el PP no té voluntat d'obrir el meló del sistema de finançament i, per tant, el pacte fiscal. Montoro va subratllar que això només es pot plantejar quan l'economia creixi. I ara, de moment, toca que tothom "corregeixi a la baixa el dèficit a la casa".
