Catalunya, exemple en rebaixes salarials

BARCELONAEls sacrificis salarials dels treballadors de les empreses catalanes són un exemple per a la resta d'Espanya. Així ho creu Josep Oliver, catedràtic d'economia i responsable de l'anuari econòmic comarcal que elabora CatalunyaCaixa. Oliver va posar com a exemples Seat i Nissan, casos emblemàtics de la indústria en què els treballadors van impedir EROs acceptant rebaixes salarials. Aquestes retallades dels sous -que també s'han viscut en empreses públiques com Catalunya Ràdio i TV3- han permès fer una devaluació interna, que ha augmentat la productivitat i ha permès l'increment de les exportacions.

Precisament, Oliver es va mostrar "sorprès" per la gran activitat exportadora que Catalunya ha demostrat en els últims temps i, veient aquests resultats, va assegurar que "és com si haguéssim devaluat la pesseta".

Un dels grans inconvenients que tenen les economies de l'eurozona és que en haver cedit la política monetària a Frankfurt no poden fer devaluacions de la moneda. Aquesta pèrdua de flexibilitat ha provocat que grans economistes com el Nobel Paul Krugman assegurin que Espanya estaria millor si no hagués entrat a l'euro i seguís amb la pesseta. L'única alternativa que tenen els països per guanyar productivitat ràpidament és fer l'anomenada devaluació interna, és a dir, abaixar salaris i preus. En principi, l'efecte és el mateix que la devaluació clàssica, però és més dolorós.

Les dades de l'anuari econòmic comarcal de CatalunyaCaixa mostren que les exportacions catalanes van augmentar un 17% l'any passat tot i que l'economia catalana gairebé no va créixer. A més, es van registrar grans augments de les vendes en regions on Catalunya tradicionalment ha exportat menys, com els Estats Units i el Japó (+32%), l'Àsia emergent (+24%) i l'Amèrica Llatina (+35%).

Això va permetre que el PIB català eixugués ràpidament la forta contracció del 2009 (quan l'economia va caure un 4,2%) i salvés els mobles amb un ascens del 0,1%. Aquest impuls exportador provocarà que les zones més especialitzades en la venda de béns i serveis a l'exterior (principalment les comarques del litoral, des de la Costa Brava fins a la Costa Daurada, passant pel Barcelonès) aquest any creixeran "per sobre de la mitjana", segons Josep Oliver.

Esforços del sector turístic

Això també està relacionat amb la capacitat d'aquestes comarques per atreure turisme, l'altre gran motor de l'economia catalana en aquests moments. Oliver considera que el sector turístic ha fet un esforç "més elevat del que diuen les estadístiques oficials" per rebaixar preus i ser competitius.

Això explicaria, segons l'autor de l'informe, que el nombre de pernoctacions hoteleres superessin el 2010 els registres d'abans de la crisi. La previsió és que aquestes xifres millorin el 2011, cosa que no només es deurà a les revoltes dels països àrabs, segons Oliver, sinó també a aquest ajust dels preus dels hotels catalans.

L'any passat es van registrar a Catalunya més de 45 milions de pernoctacions, un 12% més que l'any anterior. Tot i així, només tres zones (Barcelona, les Terres de l'Ebre i el Garraf) van experimentar augments superiors a la mitjana catalana, tal com es pot veure al gràfic que encapçala aquest article. La resta van créixer per sota de la mitjana o, com en el cas de les Terres de Lleida i la Vall d'Aran, van acabar el 2010 amb menys pernoctacions que les que havien tingut l'any anterior.

CatalunyaCaixa, que pronostica un creixement del 0,7% per al 2011 (dues dècimes per sota del que preveu la Generalitat), creu que, malgrat el creixent temor a una nova recessió, l'any 2012 no serà gaire diferent.