Publicitat
Publicitat

ELS TEMES PENDENTS AMB MADRID Reportatge

El Govern de Mas reduirà de 218 a 130 els càrrecs de confiança

Catalunya no guarda al calaix la carpeta de la descentralització

Bufen, amb caire amenaçador, vents d'homogeneïtzació de l'estat de les autonomies, però Catalunya, que ja ha cavat trinxeres amb PSOE i PP en aquest terreny, es planta, es fa la desentesa i vol passar comptes amb Madrid. El president de la Generalitat, Artur Mas, dedicarà el consell executiu d'avui a elaborar amb els consellers una llista dels temes prioritaris que estan pendents amb el govern espanyol. Per al balanç comptaran amb un convidat d'excepció: Josep A. Duran i Lleida, que, a l'estil d'un conseller sense cartera, hi participarà en tant que president de les quatre comissions Estat-Generalitat i interlocutor del Govern amb Madrid.

Seguint el pla d'austeritat anunciat per Mas, a la tercera reunió ordinària del consell executiu s'aprovarà la reducció del 40% dels càrrecs eventuals i de confiança (que passaran de 218 a 130) i la creació del consell assessor en matèria sanitària, presidit pel doctor Miquel Vilardell. A més, seguiran els nomenaments de l'estructura del Govern.

Tot apunta que Duran sortirà de la reunió amb una carpeta ben gruixuda de temes pendents sota el braç. Negociar-les amb un Estatut escapçat i en un context hostil que es pot agreujar si el 2012 el PP arriba a la Moncloa amb una majoria àmplia serà una tasca titànica.

Infraestructures
La gestió del Prat i la renegociació del traspàs dels trens
El ministeri de Foment té intenció, tal com va anunciar al desembre, de privatitzar la gestió de l'aeroport del Prat i vendre el 49% d'AENA. Tot i això, i en contra del que es planteja des de Madrid, el Govern vol assegurar-se la participació en les decisions estratègiques que afecten la infraestructura. La renegociació del traspàs dels trens de rodalies i regionals ja va ser una de les promeses electorals de CiU. L'objectiu és que s'hi incloguin també les vies, les estacions i els trens, ja que Catalunya només té la gestió del servei.

Beques universitàries
Un estira-i-arronsa que fa massa anys que dura
La gestió de les beques universitàries és una reivindicació històrica recollida a l'Estatut i que no acaba d'arribar mai. Al setembre el ministeri d'Educació va fer una proposta de traspàs per un valor fins a sis vegades per sota del que el Govern tripartit comptabilitzava que era necessari -entre mig i un milió d'euros-. La conselleria capitanejada per Andreu Mas-Colell serà l'encarregada de seguir plantant cara en aquesta batalla.

Finançament
La incertesa sobre els recursos corresponents al nou model
El conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va assegurar ahir a TV3 que "hi havia incerteses" sobre els ingressos que corresponen a Catalunya amb el nou finançament. Per això, unes de les prioritats del Govern serà aclarir amb l'executiu espanyol el volum de recursos que li correspon per poder elaborar els pressupostos del 2011.

Justícia
El trencaclosques per tenir un poder judicial català
A la consellera de Justícia, Pilar Fernández Bozal, se li gira feina. Canviar la llei orgànica del poder judicial serà una de les exigències prioritàries, ja que és la via per crear el consell de justícia de Catalunya, les futures competències del qual ja van quedar minvades amb la sentència de l'Estatut. Catalunya també té pendent el traspàs del personal de l'oficina judicial, que cobra de la Generalitat però que depèn del ministeri.

Educació
El blindatge del model lingüístic i el regnat de la LEC
En principi, les sentències del Tribunal Suprem que qüestionen el model d'immersió lingüística arran de la denúncia de tres famílies no hauria de tenir efectes més enllà dels casos particulars, però Catalunya n'haurà de demanar garanties. Un altre dels conflictes és en la llei d'igualtat de tracte que impulsa el PSOE i que obre la porta a retirar la subvenció a les escoles que separin nens i nenes. Tant la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, com Duran defensen donar recursos públics a centres d'elit que segreguen i consideren que aquest punt envaeix competències de la llei d'educació catalana.

Benestar
La llei de dependència
Havia de ser la quarta pota de l'estat del benestar, però s'ha convertit en un problema més. El govern de l'Estat encara ha de negociar amb Catalunya els recursos necessaris per aplicar la llei de dependència.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT