"Els nostres electors ja ens van castigar el 28-N, ara recuperarem part del vot...". Aquesta és la reflexió que em feia fa poc un dirigent de l'antic tripartit (em vénen esgarrifances només de pronunciar la paraula maleïda) i és la prova més evident que l'esquerra no va entendre res el 28-N i possiblement trigarà molt a entendre què va passar ahir. La digestió serà difícil; la metabolització, impossible. Només l'esquerra alternativa de la CUP i la fèrriament ideològica d'ICV resisteixen la marea conservadora. L'intent del PSC i Esquerra de fer forat en la centralitat, d'arrabassar el vot tradicional de CiU, ha portat a un rotund fracàs per la seva incapacitat per articular un discurs creïble per sortir de la crisi. I això que Catalunya, sobre el paper, era d'esquerres.
Des d'ahir aquesta afirmació ja no té vigència. La federació nacionalista, amb un discurs calculat fins al mil·límetre per no caure en els paranys de l'antic paradigma esquerra-dreta, ha sabut atreure el vot postideològic i fins i tot postnacionalista, amb un discurs ancorat en valors forts (patriotisme, compromís, rigor, seriositat) i amb l'aroma èpica del xoc amb l'Estat. La diferència és que ara quan miri cap a la dret trobarà un PP envalentit i amb les idees clares i a l'esquerra un desert ple de cagadubtes. Una Catalunya una mica més difícil de governar que fa uns mesos.
