Catalunya concentra prop d'un 20% del consum elèctric espanyol. No obstant, aquest pes en la demanda elèctrica estatal no es correspon amb la contribució catalana a la potència eòlica instal·lada. El lideratge espanyol en el negoci de les energies netes (és el quart país del món en potència eòlica instal·lada, per darrere dels Estats Units, Alemanya i la Xina) s'ha distribuït de manera desigual pel territori. I en aquest cas no s'ha de mirar a Madrid per saber-ne les raons.
L'excessiva burocratització del sector, la falta d'un marc normatiu clar durant alguns anys i la falta d'audàcia política han propiciat que Catalunya sumi actualment només el 4,12% de la potència eòlica instal·lada a Espanya. Concretament a Catalunya hi havia 33 parcs eòlics (3,49% del total) l' 1 de gener d'aquest any, que sumen una potència eòlica instal·lada de 851,41 megawatts (MW).
Altres comunitats més benevolents amb els molins de vent s'han col·locat al capdavant del rànquing espanyol. Castella i Lleó lidera la llista, amb 204 parcs i un total de 4.803,82 MW (23,23% del total). Castella-la Manxa (3.709,19 MW) i Galícia (3.289,33 MW) completen el podi eòlic. Catalunya ocupa la vuitena posició, just per darrere de Navarra (968,37 MW) i per davant de la Rioja (446,62 MW). Espanya suma 20.676,04 MW de potència eòlica repartits entre 889 parcs.
A més dels 33 parcs operatius, Catalunya té 41 instal·lacions amb autorització administrativa, algunes ja en construcció (1.087,91 MW) i altres en tramitació (759,15 MW). A aquests projectes s'hi han de sumar les set zones de desenvolupament prioritari (ZDP) de l'energia eòlica que el Govern va adjudicar l'octubre passat i que sumen un total de 769 MW. L'objectiu per al 2015, marcat pel pla de l'energia aprovat per la Generalitat el 2005, és arribar als 3.500 MW de potència eòlica.
Batalla als tribunals
Però el calendari eòlic català afronta ara un important contratemps. El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) ha suspès cautelarment l'acord de la Generalitat que va determinar les set ZDP.
La decisió judicial dóna la raó a les associacions ecologistes Respectem l'Albera i a la Institució per a la Defensa i l'Estudi de la Natura, de l'Alt Empordà. Aquestes entitats consideren que el mapa eòlic es va fixar sense els preceptius informes estratègics d'avaluació ambiental.
La decisió del TSJC suposa la suspensió temporal del macroprojecte eòlic de la Generalitat, que justament buscava posar al dia Catalunya en matèria d'energies renovables. El Govern va adjudicar el 60% de la potència licitada amb les ZDP a l'aliança empresarial signada entre Gas Natural Fenosa i Alstom Wind (antiga Ecotècnia). El concurs eòlic català suposa una inversió de 1.263 milions d'euros per part dels promotors més 273 milions més en actuacions complementàries, a més de la creació de 1.200 llocs de treball.
La patronal del sector EolicCat xifra en 3.500 milions d'euros la inversió que està en perill, ja que suma a les ZDP els parcs que estan en fase de tramitació.
El Govern ha dit que presentarà un recurs de súplica al TSJC contra la suspensió cautelar. A més, la conselleria d'Empresa i Ocupació interpreta que l'ordre que regula el concurs eòlic no ha estat impugnada i per això pensa continuar amb la tramitació dels parcs eòlics.
El departament dirigit per Francesc Xavier Mena manté com a prioritària l'aposta per l'eòlica, i més en un moment en què hi ha en debat l'elevada dependència energètica exterior. Actualment l'eòlica suposa el 18% de la generació elèctrica a Espanya, la tercera font de producció per darrere dels cicles combinats (22%) i de la nuclear (19%).
