Publicitat
Publicitat

LES MEMÒRIES DE L'EXPRESIDENT

Catalunya, el país del "com si"

Si som al CCCB i l'excusa és el tercer volum de les memòries de Jordi Pujol, ara toca parlar de com hem arribat fins aquí i de per què estem tan fumuts que ja només ens queda la sortida "tremendament difícil" de la independència. No toca, doncs, parlar del més que probable relleu de Mònica Terribas al capdavant de TV3. Però resulta que l'expresident té problemes per posar-se el micròfon com cal -"no sé si tinc el cap mal fet o què"- i demana a la moderadora que l'hi arregli: "Aquest micro no sé si va bé, tu que n'ets experta...". Al cap d'una estona, Pujol insisteix: "M'ho hauries de tornar a arreglar". La Terribas s'aixeca, toca el que ha de tocar i pregunta: "M'hi puc guanyar la vida, amb això?". Quan Pujol pateix per tercera vegada -"que tinc les orelles molt grosses?"-, l'encara directora de Televisió de Catalunya deixa anar: "Mai m'hauria pensat que avui vindria aquí sobretot a això [col·locar micròfons], amb tants companys bons que s'hi dediquen".

En realitat, Mònica Terribas ha vingut a fer (molt bé) de Mònica Terribas, de la mateixa manera que Miquel Roca ha vingut a fer de Miquel Roca (siguem prudents, ep) i que Jordi Pujol ha vingut a fer el que fa d'un temps ençà: brandar l'estelada com a mal menor. L'editor de Proa, Josep Lluch, escriu al Twitter: "Mònica Terribas, un luxe no prescindible". I mira que Pujol es deixa moderar poc, per no perdre el costum. Ella fa les preguntes pertinents ("vam cometre un error històric en no plantar-nos amb el concert econòmic?", "ara sí que tenim el país preparat per plantar-se?", "estem donant falses expectatives?", "tenim temps d'esperar que Espanya ens entengui?") i els dos gats vells responen el que volen.

Miquel Roca recorda: "El poble de Catalunya el 1977 va dir no al concert econòmic". Pujol: "L'ambient intel·lectual que hi havia a Catalunya rebutjava el concert, deien que era anacrònic, insolidari. I nosaltres teníem la força que teníem".

Els únics aplaudiments de la vetllada els arrenca Roca, quan afirma: "Encara ara som incapaços de posar els interessos del país per sobre dels interessos dels partits. Si veiessin que a Catalunya hi ha cohesió, no sé si ens entendrien però ens començarien a respectar".

Quan Mònica Terribas posa la independència damunt la taula, Pujol engega: "Això ara no va, està absolutament bloquejat. I jo no sóc tan optimista com el Miquel. Espanya té la idea que Catalunya és una anomalia a destruir. La independència és tremendament difícil, però l'altra sortida, la d'anar fent, tampoc ens la deixen. Potser no serem independents, però hem d'actuar amb mentalitat de país independent". El missatge final de l'expresident és que "no podem renunciar a actuar com si fóssim independents". Abans també ha dit que hem de treballar "com si ens haguessin d'entendre". Benvinguts a Catalunya, el país del "com si". Durant dues hores ningú ha fet referència a Ítaca, però Mònica Terribas clou l'acte amb un llachià "que tinguem sort". I que la vida ens doni un camí ben llarg.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT