Publicitat
Publicitat

IMMIGRACIÓ CANVI DE CICLE

Els analistes alerten del perill que implica el primer saldo migratori negatiu de la dècada

Catalunya perd capital humà

A Catalunya emigren més ciutadans que no pas n'arriben. Aquest saldo migratori negatiu registrat el 2011 constata un canvi de cicle. Els analistes adverteixen dels perills que comporta el nou escenari.

"Estem perdent capital humà, i això ens hauria de preocupar molt". La reflexió és de Ricard Zapata-Barrero, director del Grup de Recerca Interdisciplinari sobre Immigració de la Universitat Pompeu Fabra (UPF) i assessor del Govern en aquesta matèria. Per primer cop en l'última dècada, el saldo migratori de Catalunya -la diferència entre la població que arriba i la que marxa- ha estat negatiu, segons les últimes dades de l'institut d'estadística espanyol (INE). Després de digerir l'arribada de més d'un milió d'estrangers entre els anys 2000 i el 2010, el país ha perdut 36.313 habitants durant el 2011, una xifra que constata un canvi de tendència en els moviments migratoris. La pèrdua de població de Catalunya representa el 70% del saldo negatiu de l'Estat, xifrat en 50.090 ciutadans.

El nou cicle migratori ha posat en estat d'alerta els analistes, conscients que la radiografia demogràfica il·lustra una fuga de població activa, el gruix de ciutadans que fan viable el sistema de pensions. La situació econòmica ha frenat l'entrada de mà d'obra (121.055 persones) i ha impulsat la marxa de treballadors, tant autòctons (6.209) com de nacionalitat estrangera (151.159). A Barcelona, per exemple, l'any 2008 es van concedir 28.365 autoritzacions de treball a estrangers, mentre que el 2011 -amb dades disponibles fins a l'octubre- només se'n van tramitar 733, segons el còmput fet per la Càtedra d'Immigració, Drets i Ciutadania de la Universitat de Girona (UdG). A aquesta situació s'hi suma que milers de ciutadans que residien a Catalunya han decidit buscar a fora les oportunitats que no troben al país.

Exigència d'una reacció política

Preocupa l'emigració de catalans a Europa i el retorn d'estrangers als països d'origen. "Marxen els immigrants més capacitats, tots aquells als quals ha afectat la crisi, però sobretot la falta d'expectatives", apunta Zapata-Barrero. "Estem exportant mà d'obra qualificada", afegeix Ferran Camas, director de la càtedra d'immigració de la UdG. Camas recorda, per argumentar la tesi, que l'any passat els espanyols van ser la nacionalitat que en major nombre va donar-se d'alta a la Seguretat Social anglesa. La comparació de les xifres del padró del 2011 amb les de l'any anterior també indiquen que les nacionalitats que més decreixement han experimentat són l'equatoriana (9.916 persones), la colombiana (3.373), la boliviana (3.004) i l'argentina (2.953). "Amb una població envellida, està en joc el futur del nostre sistema de protecció social", apunta Camas.

Els analistes reclamen una reacció política al degoteig d'emigracions, sobretot de joves preparats. Ho exposa Zapata-Barrero: "La gestió de la crisi també reclama una gestió demogràfica. Hem de conèixer on van aquests ciutadans i hem de fer el possible perquè puguin tornar". "Si Catalunya no ho té en compte, farà un mal negoci", puntualitza el catedràtic de la UPF.

Una llei d'acollida desfasada

El Parlament va aprovar l'abril del 2010 la llei d'acollida, amb els vots del tripartit -els del PSC, ERC i ICV-EUiA-, als quals es va sumar CiU. El canvi normatiu incorporava elements pioners per regular els primers passos del procés d'acollida d'immigrants, amb incidència en la formació relativa a la llengua i la societat catalana. Però la llei, madurada en un context d'arribada de població estrangera, encara no s'ha desplegat. En falta l'aprovació del reglament i altres elements, com la creació de l'Agència de Migracions de Catalunya. I, ara, el nou cicle migratori obliga el Govern a repensar el model. "Encara no l'hem posada en pràctica i la llei d'acollida ja és vella", afirma Zapata-Barrero, que proposa enfocar els esforços cap als joves de nacionalitat estrangera, amb un percentatge de desocupació a l'entorn del 40%. "Hem de detectar quines restriccions es trobaran per trobar feina", detalla l'assessor del Govern en immigració.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT