Publicitat
Publicitat

REFORMA AEROPORTUÀRIA PRIVATITZACIÓ DEL PRAT

Foment crea la concessionària del Prat i relega el Govern a un consell de "vigilància"

Catalunya queda fora de la gestió del Prat

L'Estat ingressarà 1.600 milions d'euros amb la privatització del Prat més un cànon anual. Les institucions catalanes participaran en una societat de "vigilància" amb unes funcions encara per detallar.

L'acte de l'Iese del 22 de març del 2007 va posar a primera plana de l'agenda política la necessitat de gestionar de manera individualitzada l'aeroport del Prat. Mai fins aleshores s'havia plantejat seriosament una reforma del model de gestió d'Aena -en xarxa i amb una caixa única-, una anomalia en el context de països comparables amb Espanya. Quatre anys després el govern espanyol està a punt de privatitzar la gestió del Prat i Barajas i d'ingressar 5.300 milions d'euros per aquesta operació.

El nou model, basat en la gestió individualitzada dels principals aeroports espanyols per millorar-ne l'eficiència i afavorir la competència, ha de suposar un salt qualitatiu per als interessos catalans, que en ocasions s'han menystingut a favor de Barajas. Però el paper decisiu de la societat civil catalana en la reforma no es traduirà en un paper protagonista en el nou esquema aeroportuari. Ni rastre del "paper determinant" que PSC, CiU i ERC van reclamar per a les institucions catalanes en una moció al Congrés al febrer.

El consell de ministres va aprovar ahir la creació de les societats concessionàries del Prat i Barajas i va donar algunes de les claus de la privatització de la gestió de les dues instal·lacions. El 90,05% de les accions de la nova societat passaran a mans del consorci adjudicatari i Aena Aeropuertos mantindrà el 9,95% del capital, a més de la propietat de les infraestructures.

Paper secundari

La Generalitat, els ajuntaments i les entitats empresarials es veuran relegades a un consell "de vigilància i control" de la concessió, segons el ministeri de Foment, que no va detallar les funcions concretes d'aquest òrgan. Sí que va assegurar que les institucions catalanes hi tindran un "poder real". L'enumeració de funcions de la concessionària, que sí que es van detallar ahir, deixa poc marge de dubtes sobre el paper marginal de les institucions catalanes, que sempre han reclamat tenir-hi una posició "determinant".

La concessionària s'encarregarà de l'explotació, operació, administració, promoció, conservació i manteniment de l'aeroport durant vint anys, prorrogables cinc anys més. L'adjudicatari s'haurà de fer càrrec de les inversions de la infraestructura i de negociar la millora dels accessos. La fixació de tarifes, un dels pilars de la competitivitat dels aeroports, seguirà sent responsabilitat de l'Estat, que les plasmarà via reial decret.

La privatització del Prat i de Barajas suposarà una sucosa injecció d'ingressos per al govern central en un moment d'extrema fragilitat financera. Fins al punt que hi ha experts que opinen que l'única motivació d'aquest procés de reforma ha estat estrictament financera. La societat concessionària del Prat haurà de fer un pagament inicial a Aena Aeropuertos de com a mínim 1.600 milions d'euros, que se sumaran als 3.700 milions que s'hauran de pagar per Barajas. És a dir, l'executiu liderat per José Luis Rodríguez Zapatero ingressarà de cop 5.300 milions d'euros, xifra que s'haurà de sumar a la col·locació del 49% d'Aena Aeropuertos, també aprovada ahir.

A més, la concessionària -Foment insisteix que l'aeroport del Prat i de Barajas no cauran en les mateixes mans- haurà de pagar un cànon anual a l'administració corresponent al 20% de la facturació de l'aeroport. El 2020 el cànon de Barcelona serà de 80 milions d'euros i de 150 milions en el cas de Madrid.

El 30 de juliol s'obrirà el termini de presentació d'ofertes, que podran lliurar-se fins a finals d'octubre. S'espera que presentin ofertes els principals operadors mundials del sector, començant pels grups espanyols Abertis i Ferrovial, els principals favorits. Aéroports de Paris, l'alemanya Fraport, l'holandesa Schipol i els gegants de la banca d'inversió, el capital risc i els fons de pensions també podrien trobar-se entre els candidats.

El govern espera adjudicar els dos contractes al novembre, coincidint probablement amb eleccions anticipades. Foment va explicar que la societat de vigilància que ha d'incorporar les institucions catalanes no es formarà fins a l'adjudicació de la gestió. És a dir, si es confirma l'avançament electoral, la creació d'aquest òrgan satèl·lit podria passar a dependre del nou executiu.

El conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, va demanar ahir que les institucions catalanes ostentin una "posició determinant" en la futura societat de control i puguin definir el pla director i seguir i modificar la concessió. Sergi Alegre, tinent d'alcalde del Prat, ha titllat "d'insuficient" el model anunciat per Foment.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT