Publicitat
Publicitat

ENQUESTA A LES PORTES DEL 20-N

El PSC guanya de nou i CiU manté la segona plaça però sent al clatell l'alè del PP

Catalunya resisteix la marea blava

Si l'excepció d'Euskadi segueix vigent, serà un dels dos territoris que es resistiran el 20 de novembre, d'aquí només cinc diumenges, al triomf espatarrant del PP que durà Mariano Rajoy a la Moncloa. Catalunya serà l'altre. El PP no hi ha guanyat mai unes eleccions i, segons l'enquesta de GAPS per a l'ARA, tampoc ara està en disposició de fer-ho, quan les enquestes li auguren una majoria absoluta històrica que podria estar entre els 183 escons sobre 350 d'Aznar el 2000 i els 202 de Felipe González del 1982.

Malgrat haver perdut la Generalitat i molts grans ajuntaments en l'últim cicle i el desgast del govern espanyol, el PSC tornaria a guanyar a Catalunya amb una còmoda distància. La seva aportació al socialisme espanyol, històricament clau per sustentar majories, es veuria, això sí, reduïda de 25 a 16 o 18 actes de diputat a la cambra baixa.

El líder d'Unió i el seu sostre

La segona posició la mantindria, com ha fet ininterrompudament des del 1982, CiU. Josep A. Duran i Lleida aconseguiria, per fi, trencar el sostre personal dels 10 escons del 2004 i 2008. La federació se situaria entre els 13 i els 15 seients al Congrés. Per la franja alta, repetiria els resultats de l'any 2000 quan, en les últimes eleccions generals en què CiU presidia la Generalitat, Xavier Trias va aconseguir 15 escons malgrat la majoria absoluta del PP.

L'enquesta detecta un clar creixement del PP. La marea blava no s'endú el PSC però amenaça CiU. Els de Rajoy i Alícia Sánchez-Camacho superarien el sostre històric de 12 diputats i en tindrien 12 o 13. La distribució de vot a les demarcacions beneficia, però, CiU en el repartiment. En qualsevol cas, en percentatge de vot el PP encalça els convergents i n'amenaça com mai la segona posició: 23,9% per a la llista de Duran i 22,1% per a la de Jorge Fernández. El creixement és important a Barcelona, on ja governa grans ajuntaments i la Diputació.

De l'enquesta, i també de la creixent desafecció política que causa una crisi de la qual, tal com va constatar ahir la tercera entrega del sondeig, n'escapen pocs ciutadans, se'n desprèn un descens de la participació que beneficia els partits amb els electorats més mobilitzats. De fet, el 2008 l'afluència de votants a les urnes ja va baixar del 75% al 70%.

El PSC, que aleshores -i també amb Carme Chacón al capdavant- va obtenir els seus millors resultats, es deixa ara pel camí 12 punts (del 45% al 33%) i molts dels que aleshores hi van confiar estan temptats de quedar-se a casa. La resta, se'ls disputen un PP que intenta moderar el perfil dretà en campanya i una CiU que, en mans de Duran, rebaixa la càrrega nacional del pacte fiscal (aquesta setmana la federació ha decidit no forçar l'aprovació al Parlament d'un full de ruta fins després del 20-N per facilitar un consens més ampli però també per protegir-lo d'un possible fracàs a les urnes) i intenta aparèixer com "la via catalana" de càstig al PSOE.

La davallada socialista i una previsible baixa participació donen també aire a les minories, que amb la percepció d'una còmoda victòria del PP instal·lada a la ciutadania acusen menys la polarització. El to més econòmic que nacional de CiU permet a la nova ERC d'Oriol Junqueras somiar a mantenir els tres escons de Joan Ridao el 2008. Un resultat que fa tres anys va ser assumit pels republicans com una catàstrofe i va precipitar un període d'inestabilitat que sembla tancar-se. Ara la forquilla 2-3 que pronostica GAPS seria un èxit absolut i permetria a la nova direcció treballar amb calma. Joan Coscubiela té a tocar el segon escó per ICV a Barcelona, que Joan Herrera va perdre el 2008 per un grapat de vots.

El PSC malbarata, segons l'estudi, molt capital però pintar Catalunya de vermell en un mapa estatal blau intens el manté com a referència del socialisme espanyol i encararà amb assossec el congrés de desembre. I, vist el sondeig, el dubte raonable és si el resultat de CiU satisfarà CDC, que va renunciar a falcar nacionalment Duran amb Oriol Pujol en pro de la pau interna.

El 0,8 i el somriure de Chacón

A les generals CiU sempre ha obtingut uns 0,8 vots per cada sufragi a les catalanes del mateix cicle. Si fos així, i amb relació a Mas el 28-N, Duran n'hauria d'obtenir un milió incrementant notablement els 780.000 del 2008. La regla es va trencar a l'alça el 1982 (1,2 per Miquel Roca amb relació a Jordi Pujol el 1980) i el 1993 (0,95 per Roca amb relació a Pujol el 1992). Mai ho ha fet a la baixa. La marea del PP no acaba en tsunami a Catalunya, però és prou forta com perquè una Chacón primera però cedint una colla d'escons i un Duran segon però lluny del milió de vots cantin victòria el 20-N.

Els catalans trien Rubalcaba

Quan es pregunta pel pròxim president, no hi ha dubte: Rubalcaba guanya Rajoy (47,7% contra 22,4%). Al socialista el prefereixen els del PSC (71,6%), però també clarament els d'ERC (58,9%) i ICV-EUiA (64,2%). La majoria dels de CiU (40,2%) no en volen cap dels dos, seguits dels partidaris de Rubalcaba (34,7%) i els de Rajoy (25,1%), que té ampli rebuig a ERC i ICV.

Duran no tradueix en vots la seva excel·lent valoració

Duran és, clarament, el candidat més ben valorat i l'únic que aprova. Ho és a Catalunya igual que en els estudis d'àmbit espanyol. Una altra cosa és que això es tradueixi en un suport proporcional a les urnes a la seva candidatura. La popularitat del líder d'Unió té nivells espectaculars entre l'electorat propi. Si a Artur Mas, en la part de l'enquesta de GAPS que l'ARA va publicar dijous, els seus votants li atorgaven un meritori 6,9, en el cas de Duran la nota s'eleva al 7,7. El nacionalista té, fins i tot, una dècima més de nota que la ministra de Defensa, Carme Chacón, entre l'electorat del PSC (un 6,1 davant d'un 6). Ella i Duran tenen, a més, alta notorietat entre tots els votants. Jorge Fernández Díaz es mou en paràmetres de valoració normals per un candidat del PP, i Alfred Bosch i Joan Coscubiela acusen un nivell de coneixement baix. L'exlíder de CCOO, però, té a favor que agrada als votants del PSC, i captar socialistes descontents és el seu objectiu. Bosch, l'aposta independent d'Oriol Junqueras per desbancar Joan Ridao, és el candidat amb una valoració més baixa entre els seus votants. I només el 55,8 d'electors independentistes coneix l'historiador i portaveu de la consulta del 10-A a Barcelona.

Fitxa tècnica

Univers: Persones empadronades a Catalunya de 18 o més anys amb dret a vot. Mostra: 805 entrevistes per telèfon vàlides. Procediment: En cada província proporcionalment a grandària, habitants, sexe i edat. Disseny aleatori estratificat multietàpic. Marge d'error: Per als resultats globals, +-3,71%, per a un nivell de confiança del 95,5% en què p=q=50 i k=2. Metodologia: Entrevistes telefòniques assistides per ordinador (CATI) i administrades al domicili dels entrevistats amb un qüestionari estructural. Treball de camp: Realitzat del 29 de setembre al 5 d'octubre del 2011.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT