Publicitat
Publicitat

LA LOTERIA DE NADAL: LA CRÒNICA DELS FETS

Els catalans guanyen 60 milions més dels que havien invertit en loteria

Catalunya s'emporta per fi una milionada

Ni el número del dia que va morir Michael Jackson (25.609), ni la data del Barça-Madrid (29.110) o la de l'Alcorcón-Madrid (27.109), ni el de la visita del Papa (61.110 o 71.110) ni el nombre de miners xilens (acabat en 33). La superstició en el sorteig de la loteria de Nadal, la que mou fes i muntanyes com cap altra a tot l'Estat, només es va aliar ahir amb els números alts i, qui més hi va confiar, Catalunya, es va endur una milionada que feia anys que esperava.

Set dels deu números del quadre d'honor no existien fins a l'any 2005, quan de cop l'Organisme Nacional de Loteries (ONLAE) va augmentar els premis però també les boles dins del bombo (de 66.000 a 85.000). Números alts, enrevessats, fins i tot picants, van ser les estrelles del sorteig i Catalunya va encertar a jugar-hi en la majoria dels grans premis. Només la grossa, el 79.250, va repartir 414 milions i la tromba de diners va esquitxar també quinze sèries del segon premi, per contrast, el baixíssim 147, i una pila de quarts i cinquens premis.

Prop de 500 milions d'euros guanyats de cap a cap del territori (Cerdanyola, Pallejà, Barcelona, Sort, l'Hospitalet, Caldes, Calafell, Girona), àmpliament superats si es posa al sac la resta de territoris de parla catalana (Alacant, Benidorm, Castelló, Vila-real... ), van superar l'alta inversió de 437 milions que els catalans hi jugaven enguany amb l'objectiu de reduir distàncies amb Madrid. Setanta-vuit vegades ha tocat la grossa a la capital de l'Estat, cinquanta-una ja a Catalunya.

Com el 2-6 del Bernabéu
I, de fet, la crònica del sorteig va semblar una mica el 2-6 del Bernabéu: els premis van ser matiners i van anar caient molt seguits. A les 9.34 hores va caure el primer cinquè, el 73.684, a Calafell, però quan a les 10.17 hores els nens de Sant Ildefons van cantar el primer quart premi, el 57.896, amb seixanta sèries i 12 milions d'euros al barri barceloní de Gràcia, la cosa ja va agafar velocitat. A les 10.45 hores, quinze sèries del segon premi confirmaven el clàssic de Sort i mitja hora més tard, a les 11.14 hores, s'acabava de facto el sorteig quan Andreas López i Ivan Quintero cridaven el 79.250, venut gairebé íntegrament entre Cerdanyola, Barcelona i Alacant. Madrid va escurçar distàncies al final, a les 11.56 hores, amb tot el peix venut, amb un tercer premi despatxat sencer... a l'administració de l'avinguda Ciudad de Barcelona, molt a prop de l'estació d'Atocha i dels pisos del carrer Téllez, on l'11-M del 2004 va esclatar un dels trens. Els mitjans de comunicació madrilenys, que havien titulat en les edicions digitals falsament que el premi estava molt repartit, ja parlaven a primera hora de la tarda d'una grossa catalana.

Històries del drama i de la crisi
A aquella hora, amb una hora de sorteig inútil per endavant, les administracions catalanes que havien repartit els grans premis ja eren una festa plena d'històries personals: la perruquera de Gràcia que va obligar a comprar dècims a última hora a les seves dependentes, l'aturat de Pallejà que no podia comprar ni les peces de recanvi del seu cotxe i a qui un dècim del bar Maldonado va tornar a la vida, la família de Cerdanyola d'origen sevillà la mare de la qual havia superat un càncer, tots els comerciants de Mercabarna saltant entre caixes de fruita...

Avui toca tornar a la feina i alguns encara somniaran amb el succedani del sorteig del Nen. Res a veure amb la passió que aixeca la loteria de Nadal, la Manolita de Madrid, la Bruixa d'Or de Sort, qualsevol bar o botiga on tothom s'ha trobat algun cop mirant sense voler un talonari de números, per viure les escenes que només es poden viure un 22 de desembre.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT