Publicitat
Publicitat

SUCCESSOS

Els segrestadors fan servir nous mètodes i usen la connexió amb 'webcam' com a prova de vida

Els Mossos resolen tots els segrestos

Un empresari a qui han posat un collar explosiu, un home desesperat perquè una prostituta l'amenaça d'ensenyar el vídeo en què es veu que hi ha mantingut relacions, una menor segrestada per cobrar un deute... Són tres dels exemples de casos amb què l'àrea d'extorsions i segrestos dels Mossos d'Esquadra es troba cada any a Catalunya. Segons dades dels Mossos, cada any es produeixen uns set segrestos a Catalunya i desenes d'extorsions de menys a més grau. L'índex resolutiu de segrestos és del 100%, segons va explicar el sergent de la unitat central de segrestos i extorsions dels Mossos d'Esquadra, Enric Martínez. Els investigadors diuen que la ficció no s'assembla a la realitat: "És una feina molt complexa, lluny de les pel·lícules". Els Mossos recomanen que si es dóna el cas d'un segrest, la família truqui sempre a la policia.

Una xarxa internacional Les policies proposen crear una base de dades comuna

La coordinació entre els cossos policials d'arreu del món per enxampar els segrestadors passa per la creació d'una xarxa internacional d'intercanvi urgent de dades, una iniciativa proposada per les policies de tot Sud-amèrica i les d'Espanya: "Imagina't que hi ha un segrest aquí perpetrat per una persona de fora: aquest programa ens anirà molt bé", diu Martínez. De la xarxa en formaran part països com el Brasil, Bolívia i Colòmbia. A l'Amèrica del Sud hi ha 130 segrestos cada any: "Aquí a Catalunya i a la resta de l'Estat no n'hi ha gaires, perquè no existeix el negoci, però a l'Amèrica del Sud fins i tot hi ha assegurances per a casos de segrestos", explica.

Tipologies Tràfic de drogues i extorsions de prostitutes a clients

Els segrestos es diferencien de les extorsions, en què no hi ha detenció il·legal. A Catalunya les principals causes de les extorsions són, per aquest ordre, la revenja, el tràfic de drogues per cobrar deutes i les extorsions sexuals. "També hi ha casos de gent que extorsiona empreses alimentàries dient-los que si no paguen posaran verí a la beguda o casos de persones que extorsionen directors de banc buscant dades seves a la xarxa. Els amenacen perquè estan a l'atur", diu Martínez.

El negociador La figura és vital per negociar la llibertat amb els segrestadors

La figura del negociador és vital a l'hora d'intercedir amb l'agressor. L'àrea de segrestos dels Mossos la formen 13 efectius que tenen el curs de negociador. "No és una persona que es posa una armilla i un telèfon, és més complicat, i entren en acció tècniques psicològiques", diu Martínez. Moltes vegades és el familiar qui fa de negociador amb la coordinació directa de la policia. En el cas del segrest de dos empresaris catalans a Nigèria l'any 2009, el paper de la família va ser vital. "Necessitàvem temps per als desplaçaments i per trobar bones tàctiques, i la família va aconseguir pactar amb els segrestadors", va explicar un dels policies que va anar a Nigèria per obtenir l'alliberament dels dos empresaris, per qui els segrestadors demanaven 200.000 euros.

La garantia que està viu Com a les pel·lícules, la família reclama una prova de vida

Mostrar una foto del segrestat al costat d'un diari del dia és una de les garanties de prova de vida més antigues que fan servir els segrestadors. Els negociadors també demanen altres proves, com les connexions telefòniques entre la família i la víctima. Últimament, els segrestadors també han incorporat una nova modalitat adaptada a les noves tecnologies: "La connexió amb webcam : la víctima en directe", expliquen fonts policials.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT