Publicitat
Publicitat

CRISI UNA NOVA POTÈNCIA

La Catalunya xinesa

El nombre de persones xineses que s'han instal·lat a Catalunya s'ha disparat l'última dècada. Alguns van venir fa anys per treballar i començar a buscar-se la vida, com la Shufen Chen que ara presideix l'Associació Cultural Popular Xinesa-Catalana. D'altres, han vingut a invertir, a estudiar o, senzillament, a conèixer món

La Catalunya xinesa creix i es fa heterogènia. Treballadora i empresària. Primer va ser el boom dels restaurants de cuina xinesa, després l'auge dels basars i, d'un temps cap aquí, el canvi de mans de bars i restaurants que -sense gaires modificacions en l'estètica del local ni, en molts casos, en la carta- passen a ser gestionats per famílies xineses. I, a cada pas, el ventall s'amplia. El nombre de xinesos que decideixen instal·lar-se a Catalunya s'ha disparat en l'última dècada. El padró ja els situa en prop de 47.500, mentre que deu anys enrere no arribaven als 7.000. La crisi, però, ha fet que alguns dels que estaven en situacions més precàries emprenguessin el camí de tornada (a Santa Coloma de Gramenet, per exemple, en un any, els xinesos empadronats han disminuït un 2%).

La majoria han arribat des de la província de Zhejiang -sobretot de Qingtian-, al sud de Xangai, per buscar-se la vida aquí i s'han instal·lat a Barcelona i l'àrea metropolitana en punts com Santa Coloma i Badalona. Es tracta d'una població jove (amb una mitjana d'edat de 28,5 anys) i emprenedora.


Lam Chuen Ping

Empresari

"Abans s'invertia a la Xina per ajudar, ara per esquivar la crisi"

Emprenedor nat, Lam Chuen Ping fa 40 anys que va decidir, després d'una visita en un viatge de final de curs, que Barcelona era la seva ciutat. De la mà d'un tiet, que ja s'havia instal·lat a Catalunya als anys 50, es va introduir en el món de la restauració mentre acabava els estudis de medicina xinesa, que, anys després, el portarien a obrir una consulta. Ha engegat gimnasos, restaurants i empreses d'importació i avui és el president de la Unió d'Associacions Xineses a Catalunya. Explica que, anys enrere, els xinesos que venien a buscar-se la vida a casa nostra també obrien negocis al seu país per ajudar la família, però que ara les inversions que tenen allà els fan de salvavides davant la crisi: "La situació ha fet un tomb". I destaca un altre canvi: els xinesos ja no vénen tant a buscar feina com a invertir.

Yuexin Zhu i Hang Yu

Estudiants

"La curiositat ens va fer deixar la Xina per veure món"

"Viure a la Xina és molt dur, tens uns drets molt limitats. Hi tornaré, però no per sempre". Yuexin Zhu estudia un màster de traducció a la UAB. No ha vingut a treballar ni té família aquí. Quan acabi els estudis vol tornar al seu país, però només per un temps. El seu següent objectiu és conèixer l'Amèrica Llatina. Hang Yu estudia a la UB i reconeix que s'ha "enamorat" de Barcelona. Va marxar de la Xina fa 3 anys "per la curiositat de veure món" i per retrobar-se amb els seus pares, que treballen en un restaurant a Cadis, però en una visita a Barcelona va decidir que ell s'instal·laria aquí.


Shufen Chen

Presidenta de l'Associació Cultural Popular Xinesa-Catalana

"Venir a Catalunya va ser una bogeria que vaig fer per començar a buscar-me la vida"

Va conèixer el que avui és el seu marit al barri de Fondo de Santa Coloma de Gramenet. Tots dos són de la província xinesa de Zhejiang, però de ben joves -amb 18 anys- van prendre la decisió de venir a buscar-se la vida a Catalunya seguint els passos d'altres familiars que anys abans ja havien obert els seus negocis en ciutats com Barcelona i Santa Coloma. I aquí es van conèixer en una època en què els xinesos instal·lats a Catalunya eren molt pocs -el gran boom s'ha viscut l'última dècada.

Avui la Shufen Chen (al centre de la imatge), que té 41 anys, encara no sap explicar per què va decidir venir. "Va ser una mena de bogeria, però és el que tocava per buscar-me la vida", explica. Té clar, això sí, que no faria marxa enrere. "No vull tornar a viure a la Xina perquè ja no és el meu lloc, aquí hi tinc tots els llaços", argumenta, però no vol que el seu fill, que va néixer a Catalunya fa 14 anys, se separi dels seus orígens. Per això i per contribuir a facilitar la convivència va fundar l'Associació Cultural Popular Xinesa-Catalana, que organitza des de classes de xinès fins a tallers de balls tradicionals i activitats 100% catalanes com tallers de castellers. L'objectiu és "construir ponts".

Des que la crisi la va deixar sense feina -treballava en una sabateria-, la Chen, que és com la coneixen al barri, centra més esforços en l'associació. Confia que l'any del drac que comença compleixi les expectatives positives: "Que hi hagi feina, salut i sobretot alegria". Sap, però, que el 2012 serà un any "complicat".

Minkang Zhou

Director del màster UE-Xina: cultura i economia de la UAB

"El que més em va xocar és que aquí es fessin vacances"

Quan Minkang Zhou tenia deu anys, a l'escola, a Xangai, li van adjudicar el castellà com a llengua estrangera i el seu pare es va alarmar. "Ell volia que estudiés anglès i va anar comprovant amb horror com el meu nom no figurava ni a la llista d'alumnes que faria anglès, ni a la d'alemany ni...", recorda el Minkang, que va acabar fent estudis hispànics i anant a Madrid a completar la seva formació. Només un mes després d'arribar-hi, va veure que la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) buscava algú per fer classes de traducció xinès-castellà i el van seleccionar al juny per incorporar-se després de les vacances. "Va ser un xoc: a la Xina no havia vist que la gent s'agafés vacances", explica. D'això ja fa 25 anys. Ara, a la UAB, entre altres coses, hi dirigeix el màster UE-Xina: Cultura i Economia .

Yi Jie Xia

Restaurador

"Tornaré a la Xina quan em jubili, vull que m'enterrin allà"

Es diu Yi Jie Xia, però darrere la barra del bar La Bota, a Santa Coloma de Gramenet, el coneixen com a Lex. És un emprenedor que, tot i acumular alguna mala experiència, no s'arronsa. Ara treballa en el bar que regenta juntament amb els seus pares -manté la carta dels antics propietaris-, però amb 18 anys ja va obrir una botiga de joguines. Va arribar aquí als 14 anys i va estudiar fins als 17: "Sóc un mal estudiant i per això vaig preferir els negocis". Confia en l'any del Drac per fer front a la crisi: "Que ja hem aguantat prou", i té previst tornar a la Xina quan es jubili. Allà hi ha el cementiri on vol que l'enterrin.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT