Publicitat
Publicitat

LES CONSEQÜÈNCIES DE LA INTERVENCIÓ DE LA CAM

El Banc d'Espanya continua la pressió sobre les caixes que encara s'han de reestructurar

CatalunyaCaixa i Unnim mantenen els plans de futur

Divendres semblava que la situació tornava a la normalitat, amb un acord per Grècia, la prima de risc a ratlla i les borses amb comportaments més o menys racionals, incloent-hi les dues estrenes de Bankia i Banca Cívica. Tothom havia donat per acabats els tests d'estrès que s'havien fet la setmana anterior.

Banc Sabadell i CaixaBank ha vien presentat els seus resultats en línia amb la situació econòmica. I per si fos poc, el Banc d'Espanya havia emès dijous al vespre una circular felicitant-se de l'evolució positiva i accelerada de la reestructuració del sistema financer espanyol. La cirereta va concretar-se quan la cancellera alemanya, Angela Merkel, amb un optimisme fora de mida, va lloar fins i tot la reforma espanyola del sistema de pensions.

Com que tot això no podia anar junt sense una mala notícia, el mateix Banc d'Espanya va decidir animar el cap de setmana i després del tancament dels mercats del divendres va anunciar que intervenia la Caja de Ahorros del Mediterráneo (CAM), a petició de la mateixa entitat. I a efectes immediats. Els tests d'estrès ressuscitaven ràpidament.

I tot a cop de comunicat. Un cop rellegit la nota del banc emissor que justificava la intervenció, quedava clar que la CAM va demanar que el Fons de Reestructuració Ordenada de la Banca (FROB) entrés en el capital de l'entitat alacantina, però també s'observava que l'organisme que governa Miguel Ángel Fernández Ordóñez va enviar dijous una carta demanant a la CAM que presentés un pla de viabilitat definitiu en un període de deu dies naturals. Això vol dir que el Banc d'Espanya ja havia pres la decisió dies abans, segons van manifestar fonts del sector, però ha esperat que passessin totes les dates claus del calendari per intervenir la caixa, quan feia menys mal; és a dir, un cop digerits els exàmens d'estrès, les sortides de Bankia i Banca Cívica i fins i tot la cimera europea. I òbviament, un cop tancades les borses.

Per tant, El Banc d'Espanya va esperar que tot el decorat de fons tornés a un cert ordre per sacsejar una altra vegada, i de manera definitiva, el sector de caixes de cara a la recapitalització que han de tenir enllestides el setembre aquestes entitats. No hem d'oblidar, a més, que, pel que ens queda més a prop, hi ha dues caixes catalanes que encara no han escollit la seva estructura final: CatalunyaCaixa i Unnim. Totes dues negocien des de fa mesos la fórmula més bona que els permeti mantenir l'esperit de caixes però adaptat a les normatives del banc regulador i al reial decret del febrer passat que fixa com a capital de màxima qualitat el 10%.

El dubte de divendres al vespre consistia a esbrinar si el Banc d'Espanya havia enviat una carta a les cinc entitats que havien obtingut un capital inferior al 5% en les proves d'estrès (CAM, CatalunyaCaixa, Unnim, Caja3 i Banco Pastor) o bé només s'havia fixat en la CAM. Fonts pròximes a CatalunyaCaixa i Unnim van negar amb rotunditat haver tingut cap contacte amb els tècnics de l'antic banc emissor per accelerat la seva reestructuració.

Converses

D'aquesta manera, CatalunyaCaixa ja gairebé ha decidit demanar al FROB 1.718 milions d'euros. Aquest organisme públic entraria com a accionista i la direcció de la caixa encapçalada per Adolf Todó se centraria durant els pròxims dos anys a buscar accionistes que substituïssin el FROB. Amb aquests terminis s'evitaria haver de captar socis en aquest moment de crisi interna cional i de sortides a borsa i s'esquivaria un possible cansament dels inversors, tant particulars com institucionals. Des de l'1 de juliol han sortit als mercats CaixaBank, Bankia i Banca Cívica, amb una certa pressió detectada a les xarxes d'oficines per col·locar accions als clients. A aquest probable esgotament inversor caldria afegir l'emissió de bons de la Generalitat i unes altres que puguin venir.

Per la seva banda, Unnim continua amb la seva primera opció presentada al Banc d'Espanya, que se centra a entrar en una de les fusions fredes (SIP) en marxa. Les mateixes fonts van assenyalar que Unnim podria preveure, fins i tot, incloure's a Banca Cívica, que ja cotitza a borsa. En tot cas, tant la direcció de CatalunyaCaixa (el resultat de les caixes de Catalunya, Tarragona i Manresa) com la de la fusió de les caixes de Sabadell, Terrassa i Manlleu han convocat assemblees per dijous 28 per aprovar definitivament la creació dels bancs que serviran de paraigües de totes les seves activitats.

L'única cosa que quedarà pendent és gairebé la més important: la valoració dels actius, que serà definitiva per calcular la participació final que tindrà el FROB en el capital del banc format, o bé la que tindrà la caixa en l'entitat bancària en el cas d'una fusió freda.

Procés ràpid

Si tornem a la CAM, el procés d'adjudicació en subhasta es preveu ràpid. Fins i tot es podria accelerar al setembre. Només amb el desemborsament que farà el FROB de 5.800 milions (2.800 milions amb el FROB com accionista i la resta a través d'un crèdit), l'entitat alacantina augmentarà el capital de màxima qualitat fins el 10%.

La tercera nacionalització de caixes feta pel Banc d'Espanya des de la primera de Caja Castilla-La Mancha del març del 2009 (la segona va ser Cajasur) ha obert la gana compradora a la resta del sistema financer espanyol. Sense anar gaire lluny, i com si fos una premonició, el conseller delegat de Banc Sabadell, Jaume Guardiola, va destacar dijous en la presentació de resultats del primer semestre que el banc manté el seu interès en augmentar la seva quota en determinades zones. De fet, només fa mig any va adquirir el Banco Guipuzcoano.

Tot dependrà de la decisió del Banc d'Espanya de vendre la CAM per línies de negoci o tota sencera. En principi, ningú vol els actius immobiliaris en risc. El més segur és que es repeteixin escenes similars a la primera tanda de negociacions del març passat, quan fins a nou entitats van presentar les seves ofertes per adjudicar-se la CAM.

I una altra vegada veurem demà com reacciona la borsa espanyola a la intervenció, especialment els valors bancaris, que van patir espe cialment la setmana passada per les proves d'estrès, la crisi del deute sobirà i el rescat grec.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT