The New York TimesLa mort del comandant en cap de les Forces Armades Revolucionàries de Colòmbia (FARC) podria ser el cop més fort que ha rebut la guerrilla en els últims anys. Però els experts colombians en seguretat alerten que el grup rebel encara podria tenir capacitat per reorganitzar-se.
Les forces d'elit de Colòmbia han estat perseguint durant tres anys el comandant Alfonso Cano, de 63 anys, des que va convertir-se en número 1 de les FARC, després que el 2008 morís per un atac de cor Manuel Marulanda, el líder llegendari de la guerrilla. El mateix any les forces colombianes van matar el segon cap guerriller, Raúl Reyes, en una incursió en territori equatorià.
Els revessos que han patit les FARC -que també inclouen la mort l'any passat del seu mariscal en cap, conegut com a Mono Jojoy- formen part del debilitament que ha patit el grup rebel durant l'última dècada, amb la deserció de centenars dels combatents i una reducció considerable dels soldats, que havien arribat a ser uns 17.000.
L'operació militar d'un miler de soldats que ha mort Cano -que va unir-se a l'organització després de fer una breu incursió en política a la universitat de Bogotà- tenia el sobrenom d'Odisseu, una paraula que també podria servir per descriure la llarga i sinuosa lluita contra les FARC, un grup marxista que s'ha autofinançat amb el tràfic de cocaïna i els segrestos.
L'amenaça persisteix
La mort de Cano a Cauca, una regió del sud-oest de Colòmbia, ha obert el debat sobre si les FARC han estat finalment eliminades com a amenaça a la seguretat. "Ningú més pot mantenir el grup unit com ell ho va fer", assegurava Marta Lucía Ramírez, exministra de Defensa de Colòmbia, referint-se al líder mort. "Ja no són una amenaça per a la democràcia colombiana", afegia Ramírez, "però continuen sent una amenaça per a la ciutadania".
Les FARC encara tenen la capacitat de fer atacs mortífers contra les forces de seguretat colombianes. En un interval de pocs dies, el mes passat, un atac atribuït al grup va matar 10 soldats a la província de Nariño, al sud, i una desena més van morir per un atac a Arauca, a prop de la frontera amb Veneçuela.
Cano, un antic antropòleg amb barba i ulleres, va adoptar el seu nom de guerra després d'unir-se a l'organització. Va créixer en la classe mitjana de Bogotà i el seu nom real era Guillermo Sáenz. Amb la seva aparença d'intel·lectual, Cano diferia d'altres membres de l'alt comandament de les FARC, que provenien d'orígens més humils.
Juan Carlos Pinzón, ministre de Defensa colombià, va dir que l'operació va matar quatre guerrillers més i que cinc van ser capturats, un nombre sorprenentment baix tenint en compte que acompanyaven el seu principal comandant.
"La seva cartera, les seves ulleres i les seves armes s'han pogut recuperar", va informar Pinzón davant la premsa a Bogotà. El cos de Cano va ser traslladat a la ciutat de Popayán i les autoritats van distribuir una fotografia del cadàver als mitjans de comunicació. El titular de Defensa no va voler respondre a la premsa si els Estats Units, el principal proveïdor d'ajuda militar a Colòmbia, havia col·laborat d'alguna manera en l'operació.
Un cop polític
Ariel Ávila, un analista de conflictes del think tank colombià Arco Iris, va dir que la mort de Cano és un cop polític a les FARC perquè simbolitza el reduït suport que té el grup en les àrees urbanes del país. Ávila va afegir que també es tracta d'un cop militar, ja que Cano havia supervisat una estratègia més agressiva per mantenir el territori controlat per les FARC davant els avenços de l'exèrcit colombià.
"Les forces militars poden respirar més tranquil·les -va dir Ávila ahir des de Bogotà-. Però aquest no és el final de les guerrilles, encara els queda un cert temps de vida".
Malgrat les morts de dirigents destacats, la guerra contra aquest grup armat i d'altres ha entrat en una fase nova i complicada. Els avenços contra les FARC i l'Exèrcit d'Alliberament Nacional, una guerrilla més petita, han empès els insurgents a les zones frontereres amb Veneçuela i l'Equador.
El president de Colòmbia, Juan Manuel Santos, ha millorat les relacions amb els dos països i sembla que Veneçuela i l'Equador col·laboren més amb la captura d'algunes guerrilles de menys nivell. Però un cop els rebels travessin les fronteres per entrar en territori veí, s'enfrontaran a una pressió encara més baixa de la que imposen les entrenades forces de Colòmbia, que els han perseguit durant anys.
Dos comandants de la guerrilla que han actuat a la frontera de Colòmbia amb Veneçuela, Iván Márquez i José Benito Cabrera, són vistos com els candidats a substituir Cano. Però els analistes de la guerra contra les FARC diuen que el successor de Cano s'enfrontarà al repte de mantenir la unitat entre les diverses faccions del grup.
El debilitament de les FARC també ha obert la possibilitat que un nou comandant pugui participar en converses amb el govern colombià per trobar un final a la llarga guerra de guerrilles.
