Publicitat
Publicitat

EL RELLEU DE ZAPATERO

La ministra no aspira al suport explícit del PSC, però sí a la complicitat total

Chacón ja acumula forces per plantar-se a la Moncloa

"S i no es presenta a les primàries decebrà molta gent. Ara ja està en ple procés d'acumulació de forces". La frase és d'un dirigent del PSC proper a la ministra de Defensa i coneixedor de la cuina del PSOE. La decisió de Zapatero de plegar ha obert la caixa dels trons tot i que, formalment, tothom espera el 22-M. Carme Chacón ja ha decidit que jugarà la partida. Davant hi tindrà el vicepresident, Alfredo Pérez Rubalcaba, que no amaga aspiracions, i haurà d'estar atenta als moviments de José Bono i José Blanco, que encara no han dit l'última paraula.

La cap de llista del PSC a Madrid, nascuda a Esplugues, al Baix Llobregat, fa 40 anys, està segura que és "qui millor pot recollir l'herència" de Zapatero. I defensa, també, que ell acabarà la legislatura "en un moment àlgid, de concreció de reformes i recuperació econòmica". De fet, una part significativa de Nova Via, el nucli que donava suport a Zapatero quan el 2000 va arribar a la secretaria general, ja li ha transmès el seu suport. Chacón té al costat Juan Fernando López Aguilar, José Andrés Torres Mora i Jesús Caldera.

El suport explícit que no considera necessari és el del PSC. Chacón, que fa temps que fuig el debat català, no vol ser la "candidata catalana". Això, a Espanya, resta. Però que no exhibeixi l'etiqueta del PSC no vol dir que no busqui suport total del seu partit. Segons el seu entorn, només si el socialisme català li nega l'aval "quasi unànime" que creu merèixer pot plegar veles. Segons expliquen diverses fonts, el diàleg "és permanent" amb la cúpula del PSC i s'ha incrementat després del 28-N.

Chacón va implicar-se des de primera hora perquè Zapatero liderés el PSOE, però a diferència de l'altre català de Nova Via, Germà Bel, que també era diputat al Congrés, no va voler barrejar-hi mai el PSC. Va seguir la consigna de José Montilla (a diferència de Bel, que ho va pagar amb l'arraconament). I el que valia aleshores, val ara. La ministra comparteix que el PSC, com a partit autònom, no pot aparèixer lligat a un candidat en un procés intern al PSOE, però, sobretot, no pot ser "el perdedor". La lluita és a Madrid.

A diferència de l'omnipresent Rubalcaba (que també és portaveu del govern espanyol), Chacón té un paper discret i mesura les aparicions. Tant que, fins i tot, els periodistes que segueixen la informació de Defensa es queixen que les rodes de premsa són comptades i que mai hi ha espai per a la improvisació.

Poca presència mediàtica

Aquesta estratègia l'executen els seus assessors, entre ells el cap de gabinet, l'olotí Germán Rodríguez, però també el seu marit, el director de la Casa de América, Miguel Barroso. Barroso va ser el primer secretari d'estat de Comunicació de Zapatero i se li atribueix un paper determinant en la creació de la cadena La Sexta i del diari Público , participats per Mediapro. El grup català és el principal suport mediàtic de la ministra, però és encara poca cosa en contrast amb la potència de foc de Prisa, amb El País , la SER i Cuatro en favor de Rubalcaba, sempre vinculat a aquest grup, ara amb seriosos problemes financers.

Malgrat que Rubalcaba és favorit, Chacón creu que les primàries ja anunciades són camp abonat. El seu entorn recorda que ell les ha perdut totes: amb Joaquín Almunia davant José Borrell i amb Trinidad Jiménez davant Tomás Gómez, ferm partidari d'ella. Chacón, que apel·larà als orígens familiars humils i polititzats, està segura de representar "la política davant el poder, que és el que defineix Rubalcaba, i la il·lusió davant el conformisme". A diferència del vicepresident, que en la seva llarga carrera ha adaptat les seves idees a la conjuntura, Chacón alça la bandera socialdemòcrata i federalista, encara que de vegades ho hagi contradit com quan, de bracet amb Felipe González, va avalar que el TC retallés l'Estatut.

A Madrid, arribar i moldre

Quan va arribar a Madrid el 2000 era un desconeguda professora de dret constitucional a Girona. L'articulista Pilar Rahola vaticinava a l' Avui que "s'avorriria" i que hauria de fer "molts colzes per intervenir una sola vegada en tota la legislatura". S'equivocava. Chacón se'n va sortir i, al cap de pocs mesos, ja seia a l'executiva del PSOE, la van fer responsable d'educació, portaveu de la direcció i membre de la comissió de seguiment del Pacte Antiterrorista. El factor català, femení, la feina i la confiança amb Zapatero hi ajudaven. Aquells anys va col·laborar amb Rubalcaba, que era responsable d'universitats del grup parlamentari. Per això conserven certa amistat. Però això no la farà recular.

Si en la primera legislatura va trinxar l'averany de Rahola, en la segona va seure al consell de ministres i es va dedicar a greixar les relacions PSC-PSOE. En la tercera vol que s'acabi el salt definitiu. I aquest cop, si convé, fent colzes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT