Publicitat
Publicitat

L'elecció del nou líder del PSOE es preveu molt disputada, però la catalana ha aconseguit instaurar la idea que serà la guanyadora

Chacón ja s'hi veu

En una guerra psicològica, com ho és la batalla per arribar a la secretaria general del PSOE, és essencial desmoralitzar l'adversari. Al 38è congrés, que es fa a Sevilla, Carme Chacón ha aconseguit, com a mínim, instal·lar una bombolla d'eufòria al seu voltant. Aquest migdia els 956 delegats amb dret de vot dictaran sentència.

Hi ha divisió i molts nervis a l'Hotel Renacimiento (un nom profètic?), a tocar del Guadalquivir. El fred insòlit que aquests dies es fa sentir a la capital andalusa va refredar les encaixades de mans i els cops a l'espatlla propis d'aquest tipus de ritual democràtic. Els dos equips, el de Carme Chacón i el d'Alfredo Pérez Rubalcaba, han aprofitat fins a l'últim minut per provar de convèncer els indecisos. La candidata confia en el discurs que ha de pronunciar aquest matí, abans de la votació, per acabar de seduir la militància. En canvi, l'exvicepresident espanyol -que a la nit va acabar de perfilar la intervenció amb els seus col·laboradors- creu que ja queda poc marge per reconduir cap vot.

Com Messi esquivant Pepe

Ningú s'atrevia ahir a apostar al 100% per un guanyador però les travesses, basades en números i sensacions, es decantaven majoritàriament per l'exministra de Defensa. L'efecte del cavall guanyador beneficia clarament Chacón, i Rubalcaba, que és un gat vell en aquestes coses, ho sap prou bé. Per això, ahir es va donar un fet curiós: la seva candidatura, avalada per l'aparell que controla el partit, es va dedicar a recordar que els delegats són lliures de votar a qui vulguin i que no tenen per què seguir la disciplina que els marqui la direcció regional de torn. De fet, estan molestos amb el PSC per afirmar que votaran en bloc a la candidata del seu partit. Pronostiquen que hi haurà sorpreses i que una part dels socialistes catalans votaran a l'altre candidat. Alguns dels membres de l'anomenat sector catalanista del PSC també van confirmar a l'ARA aquesta sospita.

Als passadissos del congrés, els retrets sobre suposades pressions dels uns i els altres als militants van anar pujant de to durant la tarda, combinats amb les crides a la unitat interna. Un dels hits de la tarda va ser el comentari que una càmera va gravar a la candidata a l'hora de dinar, en què deia que se sentia com Messi, aprenent a "esquivar les coces de Pepe". Ella és blaugrana, ell, un madridista militant.

Andalusia, la federació més important, és on l'intercanvi de crítiques és més descarnat. Chacón assegura que majoritàriament li donen suport a ella, però la candidatura rival afirma que estan molt dividits. Per evitar més suspicàcies, el president andalús, José Antonio Griñán -pròxim a l'exministra-, i el president del partit, Manuel Chaves -que dóna suport implícit a Rubalcaba-, van abraçar-se per provar de demostrar que les tensions s'han esvaït. A aquest ambient enrarit s'hi suma que alguns sectors voldrien que el primer substituís el segon al capdavant de la presidència del PSOE. Felipe González va tallar el debat en sec i va dir que Chaves ha de seguir.

Diferència de 30 o 40 vots

La majoria dels dirigents consultats per aquest diari afirmen que el resultat serà més ajustat del que preveuen els més optimistes d'una llista i de l'altra. "Des de fa dos dies els veig més preocupats", afirmava un diputat socialista sobre l'equip de Rubalcaba. Ells ho negaven i insistien, una vegada i una altra, que ho tenen tot sota control. El cert, però, és que les cares dels col·laboradors més directes de Rubalcaba, com ara la del seu portaveu, Juan Moscoso, no convidaven a l'entusiasme.

Des de l'òrbita de Chacón, els més realistes parlaven d'una possible victòria per 30 o 40 vots de diferència. La satisfacció per l'onada de simpatia que, segons diuen, han anat creant dins del partit era clara. "No es pot anar contra els signes dels temps", sintetitzava un delegat del País Valencià que comparava la situació amb la del 35è congrés, quan van elegir Zapatero. En un partit gairebé sense poder institucional i psíquicament molt tocat, la bandera del canvi pesa més que la de la solvència i l'experiència. Molts dels delegats volen foc nou i entenen que això passa per la joventut.

Per combatre aquesta idea, els rubalcabistes han posat molt l'accent en el fet que el lehendakari Patxi López els dóna suport. Una carta de relleu generacional que molts veuen com el tapat per ser el candidat a la presidència del govern.

Els socialistes catalans proven de passar de puntetes en aquest conclave i es limiten a dir que, seguint les resolucions del seu congrés, repensaran les relacions amb el PSOE, guanyi qui guanyi. "Serà difícil amb tots dos", admet un alt dirigent del PSC. Saben que ni l'un ni l'altre tenen cap ganes de posar l'agenda territorial al centre del debat. "No li podem explicar a un aturat, de Tordera (la Selva) o d'on sigui, que ara hem de parlar de federalisme", diu un dels col·laboradors de Chacón.

De nou, Ernest Maragall va fer de veu crítica. Va denunciar la "descatalanització" de l'exministra i va negar que el PSC trobi el rumb a Sevilla. A l'Hotel Renacimiento.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT