Publicitat
Publicitat

La Portella és el poble amb més xinesos per habitant

El Chinatown català va néixer en un dinar

No té res a veure amb el Chinatown de San Francisco, ni tampoc amb el carrer Trafalgar de Barcelona. El paisatge és rural i sec. Però igual que aquests indrets de les dues ciutats, la Portella és ple de xinesos.

Tot va començar en un restaurant xinès de Lleida. Domingo Català, propietari i gerent de l'empresa Catafruit, de la Portella (Segrià), buscava mà d'obra per la recollida de la fruita. Era l'any 2000 i mentre dinava a l'establiment va pensar a preguntar allà si coneixien personal interessat en aquesta feina. Al cap de pocs dies contractava una dotzena de ciutadans xinesos per anar a treballar a Catafruit. Deu anys després, la Portella és el municipi català amb un percentatge més alt d'estrangers xinesos empadronats, que ja representen gairebé el deu per cent de la població. Dels 775 habitants, 70 són de la Xina. I tot, per una pregunta en un restaurant xinès.

L'alcalde del municipi, Jaume Casamajó, comenta divertit que ja s'han acostumat a la presència de xinesos al poble, tot i que són difícils de veure perquè fan poca vida al carrer: "No tenen problemes d'integració i mentre hi ha feina, normalment no apareixen els problemes". Cada any organitzen cursos específics de català: "Als adults els costa més adaptar-se, però els nens aprenen més ràpid", afegeix Casamajó. La taxa d'immigració a la Portella és del 33 per cent i després dels xinesos destaquen les comunitats d'Ucraïna i Romania.

A l'escola Blanca de Villalonga, al centre del poble, la seva directora, Maria Pilar Terés, assegura que el secret passa per "anar de cara i simplificar els problemes". Al col·legi hi estudien 39 alumnes, dels quals deu són xinesos. "El principal inconvenient és l'idioma i a vegades no n'hi ha prou amb els dos anys d'aprenentatge a l'aula d'acollida", explica ella. Però la balança es compensa amb la resta de matèries: "Són superprivilegiats amb les matemàtiques, com pures calculadores", assenyala la directora. Quina explicació té? "Probablement a la Xina els preparen molt per ser productius, competitius i autònoms des de petits, i això es nota molt quan arriben aquí", respon Terés. Per això són els primers a anar i tornar sols de casa a l'escola o, per exemple, aprenen a fer el dinar per a tota la família amb només vuit anys.

Treballadors d'anada i tornada

Domingo Català, de Catafruit, defineix els seus empleats xinesos -en temporada alta poden ser una seixantena- com a "treballadors, gens conflictius i disposats a fer les hores que calgui". Aquesta cara, però, té la seva creu: "Són poc fidels i la seva màxima aspiració es tenir una botiga o un comerç i ser-ne els amos". Així, aprofiten la feina per treballar i estalviar i, quan s'ho poden permetre, s'instal·len pel seu compte. "Ens fem un tip de formar-los i quan estan entrenats i funcionen bé, tard o d'hora acaben marxant", afegeix el responsable de l'empresa hortofrutícola. Dels primers treballadors xinesos que l'any 2000 van començar a treballar a Catafruit, avui només en queden dos. "Un dels primers que va venir amb nosaltres em consta que va tornar a la Xina i ara és un gran empresari de la construcció", explica Català. I tot gràcies a un restaurant xinès.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT