Chirac se salva d'un judici, de moment

PeriodistaDiuen que la justícia ha de ser cega per ser imparcial. El "clan Chirac", davant del procés que ahir va quedar ajornat com a mínim fins a finals de juny, prefereix que sigui bòrnia. Un dels seus advocats es diu Jean-Yves Le Borgne, "el borni" en català, i creu que ha trobat la manera d'evitar que l'expresident i exalcalde de París, Jacques Chirac, pugui ser jutjat. Le Borgne no només es diu borni , sinó que sembla ser-ho, ja que tan aviat ho veu tot com, un moment després, no veu res.

Aquesta és la seva tàctica. Chirac està implicat en dos sumaris, en un dels quals se li retreu que l'Ajuntament de París pagués sous de funcionaris a persones que en realitat treballaven exclusivament per a l'RPR (Reagrupament per la República), el partit de Chirac. L'altre sumari també implica l'alcaldia, però en aquest cas per abonar sous i honoraris a persones que ningú sap què feien. Le Borgne defensa que per a un dels sumaris hi ha prescripció i que com que tots dos estan connectats la prescripció s'estén als dos casos. I ha plantejat al Tribunal de París una qüestió prioritària de constitucionalitat que ha deixat a l'aire el judici que havia de començar aquesta setmana.

Els fets es van produir durant els anys 80 i 90 del segle passat. La primera denúncia data del gener del 1999 i, segons la llei francesa relativa als crims i delictes econòmics, és a partir d'aquest moment que comença a córrer la data de prescripció, és a dir, la responsabilitat penal es posa en marxa quan es descobreix la malifeta, no quan es comet.

Segons l'advocat Le Borgne, aquest tracte diferenciat respecte als altres delictes, que prescriuen tres anys després de ser comesos, és anticonstitucional perquè estableix dues categories diferents de justiciables. Si el Tribunal de Cassació pren en consideració la seva argumentació, llavors passarà a mans del Tribunal Constitucional, que tindrà tres mesos de reflexió per endavant.

L'alcalde que feia els ulls grossos

Entre 1995 i 2007, Jacques Chirac no va poder ser jutjat per cap dels nombrosos delictes de què era acusat perquè era president de la República en exercici. A l'Ajuntament de París -va ser alcalde del 1977 al 1995- havia donat el vist-i-plau a factures falses, havia acceptat contractes d'impremta sobrevalorats, havia pagat en efectiu bitllets d'avió de gent que no tenia res a veure amb l'Ajuntament, no havia justificat despeses faraòniques en vins i menjar, etc.

Però les seves presumptes faltes o bé eren indemostrables o bé havien prescrit. I quan Chirac va arribar a la presidència de la República, va accedir a un escut jurídic absolut: durant el seu mandat, el president "no pot ser citat a testificar ni pot ser imputat o ser objecte d'informació judicial per cap instància judicial o administrativa francesa". Llavors Le Borgne no es va queixar del tracte preferent que rebia Chirac davant la llei. Es veu que mirava amb el seu ull borni.

El "cas Chirac" podria suposar per a l'acusat fins a 10 anys de presó i 150.000 euros de multa, però ningú creu en una sentència d'aquest tipus. L'acusació pública demana el sobreseïment, i l'Ajuntament de París ha retirat la denúncia un cop la UMP de Nicolas Sarkozy, hereva de l'RPR, ha acceptat pagar-li un milió d'euros i Chirac 500.000 més de la seva butxaca personal. Però queda la denúncia de l'associació anticorrupció Anticor, i la maquinària judicial vol anar fins al final.

Durant els seus anys de poder, Jacques Chirac va aconseguir dividir i subdividir els sumaris que l'implicaven, provocant retards que acabaven en prescripció. Ara, amb 78 anys, després d'ajornar la seva presència davant els tribunals durant 13 anys, pensa que ha trobat la manera de guanyar tres mesos més sense passar la vergonya de ser jutjat com un delinqüent. Ha de refiar-se que la justícia no sigui cega, sinó bòrnia.