BARCELONADos models dispars a la recerca d'un acord. Dues filosofies diferents, però condemnades a arribar a trobar punts en comú. I un objectiu al qual només s'arribarà si una de les dues parts cedeix en les seves posicions inicials. Aquest és el rerefons de les converses existents entre CiU i el PSC al voltant del pacte fiscal, que han pres un caire més optimista al llarg d'aquesta setmana. "El més important no és que parlem del nou model de finançament, sinó que s'ha restablert el diàleg que els socialistes van interrompre", asseguren des del Govern en referència al trencament que el PSC va escenificar després que els nacionalistes tiressin endavant els pressupostos per al 2012 i la llei de la CCMA amb el PP.
Que el diàleg s'hagi reestablert no treu, però, que existeixin diferències a priori insalvables entre els uns i els altres. La solidaritat -és a dir, el concepte polític que impregna qualsevol negociació entre Catalunya i l'executiu espanyol- és el principal escull. El Govern insisteix a singularitzar Catalunya, és a dir, a sortir del règim comú que marca la llei orgànica de finançament de les comunitats autònomes (Lofca). Fonts de l'executiu asseguren que no ha canviat res des de l'elaboració del programa de CiU de les espanyoles i que la solidaritat amb Espanya s'hauria d'estructurar a l'entorn d'una quota que la Generalitat aportaria.
Sortir del règim comú, en canvi, no està ben vist pels socialistes. La conferència que va pronunciar dimecres el seu primer secretari, Pere Navarro, defensava límits "temporals" a la solidaritat amb Espanya, però no va plantejar-se abandonar la Lofca. El punt més atrevit: rebaixar el fons d'anivellament -un cistell on les autonomies dipositen recursos que aniran destinats a serveis i polítiques socials- del 75% al 50%. És a dir, una evolució més federal del model vigent des del 2009.
Agència tributària compartida?
Les divergències estructurals en matèria de solidaritat no ho són tant quan sobre la taula s'hi posa l'assumpte de l'agència tributària. El PSC està obert a tenir-ne una de consorciada -a l'estil del que ja marca l'Estatut-, mentre que CiU en vol una de genuïna. Però, com va assegurar el president de la Generalitat, Artur Mas, una agència tributària compartida amb l'Estat pot ser el primer pas cap a un model singularitzat. Sempre que aquesta gradualitat no "desnaturalitzi" la recaptació de tots els impostos.
És aquí, en la defensa del model propi, on les converses -liderades pel secretari general de Presidència, Francesc Homs, per part del Govern- seran més crues. "En cap cas volem tornar a discussions com les de l'any 2005, perquè considerem que hi ha conceptes superats", asseguren des de l'executiu català.
Es refereixen al període de negociació de l'Estatut, especialment a aquells articles que tracten sobre el finançament. "Aleshores ja es va intentar recaptar el 100% dels impostos", rememoren fonts coneixedores de les negociacions. Però l'Estatut es va desvirtuar en successives converses i pactes, de manera que aquest precepte no es va mantenir en el text acordat pel mateix Mas i José Luis Rodríguez Zapatero.
Amb aquest episodi fresc, l'equip negociador del Govern no vol permetre's un fracàs en un pacte fiscal que pot sumar la majoria -CiU, PSC, ERC i ICV- de les forces polítiques catalanes. El punt de partida amb el PP català és més complicat que amb els socialistes, perquè rebutgen frontalment que Catalunya tingui la clau de la caixa. L'argument: en un moment en què no n'hi ha ni cinc, seria un gest sense abast real.
Des del Govern es miren amb distància aquesta postura: "El PP jugarà aquest paper per poder desplaçar el debat al llarg dels pròxims mesos". Això sí: l'executiu no es planteja aparcar més enllà de l'estiu la negociació catalana del pacte fiscal. Per a Mas és imprescindible mantenir al seu costat ERC i ICV. De cara enfora -consens- i de cara endins, per falcar sectors de CiU que donarien per bona una hipotètica millora financera sense canviar el model. Un resultant que, si és dóna, no podria rebre el nom de pacte fiscal.
Al setembre, a Madrid
L'actual període de sessions al Parlament veurà el debat sobre les conclusions del nou model, pactades en comissió entre CiU, ERC i ICV abans de les espanyoles. Amb l'aval del Parlament -i amb el suport del PSC, si fem cas dels desitjos de Mas-, el model es posarà sobre la taula del president espanyol, Mariano Rajoy, entre el setembre i l'octubre del 2012. Segons fonts de l'executiu, fins aleshores CiU s'hi posarà bé -ja sigui votant a favor o abstenint-se- davant els nous ajustos de Rajoy per rebaixar el dèficit i davant les reformes immediates -la financera i la laboral- que vol dur a terme. Tot encarat a "carregar-se de raons" per al moment en què la pilota del pacte fiscal estigui a la teulada de Rajoy.
Però encara queden mesos perquè tot arribi. Seran mesos de negociacions, d'estira-i-arronsa i de cessions. De tractar quina ha de ser la solidaritat catalana, d'aclarir si Catalunya ha de sortir de la Lofca o bé n'hi ha prou mirant de relaxar-la i fent-la més asimètrica, com veuria bé el PSC. En resum: seran mesos en què els dos principals partits catalans buscaran un acord polític per legitimar el repte més important que encara el Govern en aquesta legislatura: el pacte fiscal.
