CARTA MAGNA REFORMA EXPRÉS
Crònica 25/08/2011

CiU i PSC no veuen necessari canviar la Constitució

Pere Martí
3 min
La butxaca de Zapatero L'última cosa que s'ha tret de la butxaca el president del govern espanyol és una reforma constitucional a dos mesos de les eleccions.

Barcelona"Quan el PSOE i el PP pacten és per tocar-nos el crostó". Així ho expressava Jordi Pujol, l'expresident de la Generalitat, ahir a Prada, parlant des de l'experiència. Aquesta vegada es tracta d'una reforma exprés de la Constitució per fixar el límit del deute, que, depèn de com es faci, pot suposar una nova retallada de l'autogovern. Tots els partits catalans han rebut amb cautela la proposta, des de CiU i PSC, que la consideren innecessària per a l'objectiu que es persegueix, fins a ICV i ERC, que la rebutgen amb arguments similars.

El govern espanyol és conscient d'aquesta oposició i ahir va intentar acostar posicions assegurant que està estudiant que les comunitats autònomes puguin participar en la fixació del deute. José Luis Rodríguez Zapatero, en una conversa telefònica amb Josep Antoni Duran i Lleida, va explicar-li que la reforma va en la línia del model alemany, de manera que la Constitució establiria els objectius de disciplina fiscal que fixa Europa, i els Parlaments participarien d'alguna manera en la fixació de la despesa, però no va concretar com, perquè el govern encara ho està estudiant.

Com que Zapatero no va precisar més, CiU manté la desconfiança envers la reforma i no es posicionarà fins que en conegui la lletra petita. D'entrada, Duran veu innecessària la reforma perquè suposa "petrificar" una qüestió que es podria tramitar a través d'una llei orgànica al Congrés. La federació està d'acord amb l'"esperit" de la reforma per aconseguir limitar el dèficit perquè va en la línia del que demana Europa i "CiU és un partit europeista". Però el dubte està en si cal posar-ho dins la carta magna perquè, com recorda Duran, "potser d'aquí set anys el cicle econòmic haurà canviat i necessitarem gastar més".

Últim minut del partit

El que troba "vergonyós" el cap de files de CiU a Madrid és que Zapatero plantegi aquesta reforma "a l'últim minut del partit" i que rebutgi fer un referèndum per avalar-la "quan estem demanant més transparència i participació democràtica". La federació nacionalista esperarà a saber més detalls abans de decidir la seva posició, però Duran ja va avançar: "Si limita la capacitat de finançament de Catalunya, ens hi oposarem".

Els nacionalistes van recuperar ahir la sintonia entre partit i Govern, i el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, va afirmar que el Govern mostra "respecte" per les indicacions que vénen d'Europa i que "sintonitzen" amb la idea d'imposar un "límit de despesa o endeutament" per llei, tot i que va condicionar el seu suport al fet que "les restriccions les fixi el Parlament de Catalunya". "Cal esperar la lletra petita" de la mesura, va alertar, però també va advertir que el govern central, amb aquesta reforma, no pot "desviar l'atenció de les mesures de caràcter estructural".

El vot dels partits catalans és innocu de cara a aprovar la reforma perquè PP i PSOE tenen majoria per tirar-la endavant, excepte en el cas que el PSC trenqui la disciplina de vot, cosa poc probable a hores d'ara. La posició dels socialistes catalans és favorable a l'objectiu de la contenció del dèficit i a la disciplina fiscal, però és crítica davant la reforma constitucional perquè la consideren "desproporcionada", segons va explicar ahir Joaquim Nadal a aquest diari. De tota manera, el partit no fixarà una posició definitiva fins que conegui la lletra petita i no ho farà abans de l'executiva que tindrà lloc dilluns que ve. La tesi de Nadal és que José Luis Rodríguez Zapatero vol guanyar credibilitat de cara a Europa i tranquil·litzar els mercats internacionals, però que hi ha molt poques constitucions europees que "sacralitzin" aquest tema. Només ho fa l'alemanya.

Amb l'única excepció del PP, totes les forces polítiques catalanes s'afegeixen al rebuig. Iniciativa, a l'espera de la roda de premsa que farà avui Joan Herrera, ja va avançar que hi veu "una ofensiva recentralitzadora" mentre que ERC, a través del seu futur president, va defensar que, si es limita el deute, també s'introdueixi a la Constitució la limitació de l'espoli fiscal.

Llei d'acompanyament

Els republicans s'oposen a la reforma perquè, segons Oriol Junqueras, "fixar un sostre a l'endeutament no forma part dels deures i dels drets fonamentals dels ciutadans i, per tant, no hauria de formar part de la Constitució, sinó de la llei d'acompanyament dels pressupostos". Com que sembla políticament irreversible, el líder d'ERC demana que també s'inclogui la limitació de l'espoli fiscal, seguint el model alemany.

stats