Una CiU a la basca

"El tripartit ens havia fet creure que no podíem pactar amb el PP, però no era així". Aquest és una mena d'eslògan que ha fet seva la nova generació convergent que combina l'hiperpragmatisme materialista amb l'èpica sobiranista. A la pràctica l'efecte és similar al d'aquell que descobreix que es pot fer sexe sense amor. A partir d'aquell dia el món es veu d'una altra manera, sense les cotilles del passat. Els bascos ja fa temps que ho practiquen i no els ha anat malament. Tenen concert i en moltes coses es permeten viure d'esquena a l'Estat, on només van a parar la mà. Aquesta basquització de CiU ha estat ben rebuda pel PP, que s'hi pot entendre sense haver de suportar aquelles sessions de pedagogia a què el sotmetia Pujol. Però també per ERC, que veu camp per córrer al costat de la nova CDC de l'estat propi. Fins quan?