REFORMA CONSTITUCIONAL
Crònica 30/08/2011

CiU carrega contra el pacte PP-PSOE i amenaça amb el no

A la federació nacionalista no han agradat gens ni el fons ni la forma de la reforma constitucional. És per això que amenacen amb no donar-hi suport en funció del grau d'acceptació de les seves esmenes.

Oriol March
4 min
Al mal temps bona cara Duran, Pujol i Mas-Colell,  a l'executiva que CiU va Celebrar ahir.

Barcelona.CiU se sent "agredida" per la manera com el PSOE i el PP han dut a terme la reforma de la Constitució per incloure-hi un sostre de dèficit. Tant, que està plantejant-se la possibilitat de votar no aquest divendres, que és quan la mesura passarà pel Congrés. A l'executiva de la federació que es va celebrar ahir gairebé no es va parlar de res més. Els ànims estaven caldejats, i així ho va demostrar el líder de CiU al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida, que després de la reunió va carregar durament contra socialistes i populars per les formes i pel contingut del pacte que limitarà la capacitat d'endeutar-se de l'Estat i de les autonomies.

"La modificació suposa la ruptura del procés constituent", va queixar-se Duran, en referència al fet que CiU va ser una de les forces polítiques que va permetre, després del franquisme, la redacció de la Constitució espanyola. "Ens sentim completament ferits", va insistir el secretari general dels nacionalistes, visiblement molest amb l'actitud del PP i el PSOE, a qui va acusar de deixar de banda CiU a l'hora de negociar la reforma de la carta magna i de limitar l'autonomia financera catalana.

De fet, si la federació encara es planteja donar suport o abstenir-se en la votació de divendres és, tal com va explicar Duran, pel seu "tarannà europeista" i perquè "qualsevol decisió es prendrà amb un plus de responsabilitat tenint en compte la situació financera de Catalunya i del continent". Tot i això, ja hi ha veus del partit que defensen un no sense pal·liatius envers la reforma. És el cas de Carles Campuzano, diputat de CiU al Congrés, que, en un apunt al seu blog, defensava una negativa clara envers la modificació. "L'austeritat pressupostària no solucionarà cap dels problemes de l'economia espanyola que generen desconfiança en els mercats, més aviat tot el contrari: una política continuada de reducció de la despesa pública els pot acabar agreujant", indica Campuzano, que denuncia un nou "entusiasme un punt infantil per enterrar Keynes", ferm partidari de la intervenció pública en l'economia per reflotar-la.

Posicionaments com aquest es van poder sentir a l'executiva de CiU, però era evident que Duran no seria tan taxatiu en les seves afirmacions públiques. Bàsicament, per dos motius: perquè encara cal negociar amb el PSOE i el PP les esmenes que presentaran al text i perquè és sabut que el líder de CiU al Congrés sempre malda per aparèixer com a garant espanyol de la governabilitat i com a defensor de la política econòmica que marca Europa. És per això, doncs, que els nacionalistes no van avançar ahir el seu vot i el van condicionar al grau d'acceptació que tinguin les tres esmenes que presentaran a la reforma.

Límit al dèficit fiscal

L'esmena amb més contingut polític és la que aposta per limitar el dèficit fiscal entre les autonomies i l'Estat en un percentatge que no sobrepassi el 4%, a l'estil alemany. "Ja que ens inspirem en Alemanya per a l'estabilitat pressupostària, també podríem fer-ho per a això", va ironitzar Duran. Cristóbal Montoro, coordinador econòmic del PP, va veure-hi la voluntat de "reduir l'aportació de Catalunya al conjunt d'Espanya". Les altres dues esmenes van encaminades en el sentit que sigui el Parlament qui xifri el sostre de dèficit i que recaigui sobre les cambres autonòmiques l'autorització per emetre deute públic i la possibilitat de contreure crèdits bancaris.

CiU no només es va mostrar crítica amb el pacte polític que es traspua de la modificació de la carta magna, sinó també contra el seu contingut. Si l'entesa entre socialistes i populars xifra el dèficit màxim en el 0,4% del PIB -un 0,26% per a l'Estat i un 0,14% per a les autonomies-, la federació considera més viable elevar la xifra total fins al 4%. D'aquest percentatge, un 1,8% seria per a l'Estat, un altre 1,8% sobre les autonomies i un 0,4% aniria cap als ajuntaments.

Duran va recordar que són les autonomies les que presten més serveis a la ciutadania -polítiques socials, educació i sanitat- i que no és just que se'ls permeti menys marge de maniobra que a l'Estat. "Això demostra poca visió de futur perquè si bé és cert que ara l'administració central necessita més recursos per pagar els subsidis d'atur i dels interessos del deute públic, més endavant la despesa tornarà a recaure majoritàriament en les autonomies", va indicar el líder de CiU al Congrés, que també va insistir en la voluntat de fer passar la reforma per un referèndum per posar en un compromís el PSC, tal com ja van fer els nacionalistes amb la votació sobre el fons de competitivitat d'abans de les eleccions municipals. "Que tinguin valentia i coratge d'una vegada per totes", va demanar Duran als socialistes catalans.

Moody's es penja la medalla

Aliena al debat polític, l'agència de qualificació del deute Moody's va jutjar ahir com a "positiu" que PSOE i PP s'hagin posat d'acord per reformar la Constitució i incloure-hi un topall de dèficit. L'agència es vanta d'haver-ho demanat en una nota el 23 d'agost. El mateix dia, els dos partits van posar fil a l'agulla.

stats