ELECCIONS ESPANYOLES
Crònica 09/09/2011

CiU clarifica les condicions per pactar a Madrid

Marc Colomer
3 min
Maquinària greixada cap al 20-N Josep Antoni Duran i Lleida va participar ahir en la constitució Del comitè electoral de Tarragona, en què aspira a aconseguir que CiU tingui  almenys dos diputats i tres senadors territorials.

BarcelonaEls atacs polítics a la llengua se solen succeir amb més o menys intensitat, especialment en contextos electorals. El PP, més que probable futur inquilí del Palau de la Moncloa, no ha tingut mai manies a l'hora de modular el discurs en funció dels seus interessos. Del " Pujol, enano, habla castellano" al " Pujol, guaperas, habla lo que quieras" hi havia només una diferència, significativa: el PP d'Aznar necessitava el suport de CiU per governar.

Aquesta vegada, però, no són només les amenaces polítiques habituals. És la justícia la que hi ha posat ultimàtum. I això ha obligat CiU a moure fitxa, a deixar ben clar on són els límits i a posar un punt més de llum als condicionants que reclamaran per donar suport al PP si guanya les eleccions. El líder del PP, Mariano Rajoy, ja va ordenar no incomodar CiU, no fos cas que els necessités per governar després de les eleccions generals.

El líder de la federació a Madrid, Josep Antoni Duran i Lleida, va deixar clar ahir que el model lingüístic d'immersió a l'escola és intocable. Tant (o més) que el pacte fiscal per reduir el dèficit fiscal català, que fins ara apareixia com el gran eix de la campanya de CiU. "Quan em pregunten les línies vermelles a Madrid, poso el pacte fiscal en primer lloc. Moltes vegades no parlem de llengua, perquè es dóna per fet", va argumentar Duran després de la constitució del comitè electoral de Tarragona al simbòlic monestir de Poblet. Però els esdeveniments d'aquesta setmana han obligat el catalanisme polític a reiterar la transcendència del model per preservar la cohesió social i no trencar el país en dues comunitats lingüístiques. Per Duran, aquests dies "hi ha més necessitat que mai de posar en primera línia la defensa de la llengua", perquè "seria una temeritat fer el més mínim pas enrere en la defensa de la normalització i la immersió", tal com es desprèn de la interlocutòria del TSJC.

I és que, per a CiU, no només hi ha en joc el model lingüístic, que avalen els resultats i els experts. És ni més ni menys que la cohesió, la unitat civil i, en definitiva, la nació: "Que morís la llengua voldria dir que moriria la nostra nació". Perquè la transversalitat del catalanisme (això és CiU, PSC, ERC i ICV-EUiA) des de la Transició fins ara ha vist clar que separar els alumnes per la llengua és esquinçar el país. "L'últim que farà CiU serà trencar el país", va advertir ahir Duran.

El govern espanyol, en defensa

Ahir, però, va arribar un significatiu suport al model lingüístic català des de Madrid. El del portaveu del govern espanyol, José Blanco, que donava un cop de mà a la ministra i candidata del PSC el 20-N, Carme Chacón, que també s'hi havia pronunciat a favor i va rebre crítiques a la capital espanyola. "La diversitat lingüística d'Espanya és un orgull i ho ha de seguir sent pel nostre país. Mostra una riquesa cultural que cal mantenir i preservar", va clamar Blanco, que fins i tot es va mostrar "respectuós" amb la decisió de Mas de defensar la immersió "peti qui peti". Blanco va instar el PP a "no utilitzar les llengües com a instrument de confrontació, i menys de divisió". El portaveu va recordar que el model lingüístic "compta amb l'aval del Constitucional i ha funcionat molt bé com a vehicle d'integració durant tots aquests anys".

Duran s'allunya d'Espanya

En declaracions a TV3 Duran va donar mostres ahir que cada cop li costa més trobar arguments contra la independència i que els últims dies l'aparell polític i judicial de l'Estat ha tocat fons. Després que el PSOE i el PP certifiquessin al Senat el trencament del consens constitucional, el líder de CiU a Madrid va admetre que se sentia "cada cop més allunyat d'una Espanya que no aixeca cap veu contra la inèrcia de recentralització". "L'Espanya d'avui no és la del 79, que vam construir entre tots després de Franco", va avisar. Això sí, creu que "avui per avui no hi ha perill de trencament" perquè bona part dels catalans "no comparteixen el pensament del sector catalanista més radicalitzat" partidari de la ruptura amb Espanya.

"El nostre paper ha de ser estendre la taca d'oli del catalanisme i el nacionalisme a tots els que no comparteixen el nostre pensament", va asseverar. L'alerta, però, ja està llançada.

stats