CiU demana als votants que no castiguin el Govern el 20-N
La federació tem, en certa mane-ra, que els ajustos pressupostaris passin factura electoral el pròxim 20-N. Per això Mas i Duran demanen als electors que reforcin l'acció de govern a les urnes.
Barcelona.A dins de CiU existeix un cert temor que els ajustos pressupostaris que està aplicant des del Govern li passin factura a les urnes. És per això que el president de la Generalitat, Artur Mas, va reclamar ahir als electors que ajornin un hipotètic vot de càstig fins d'aquí tres anys, que és quan es tornaran a celebrar eleccions catalanes. "Entenc que hi hagi gent preocupada per com ho estem fent, però ara no és moment de passar comptes amb el Govern", va raonar Mas davant del consell nacional conjunt de CiU, que ahir es va reunir per aprovar les llistes i el programa electoral per al 20-N.
Seguint aquesta línia argumental, tant el president de la Generalitat com el candidat de la federació a Madrid, Josep A. Duran i Lleida, van demanar el vot per "reforçar l'acció del Govern". Una estratègia similar a la que CiU ja va seguir en les passades eleccions municipals, en què la federació va apel·lar a una "majoria silenciosa" que entenia el sentit de les retallades pressupostàries. "Demanem el suport per fer una feina i prendre decisions que ens poden perjudicar electoralment", va indicar un Mas que va reclamar als usuaris dels serveis públics que en facin un ús responsable per no posar en perill l'estat del benestar. "Cal que hi hagi un punt de solidaritat interna", va ponderar.
PSOE i PP, culpables
En clau de precampanya, Mas i Duran van insistir, tal com fa CiU des de fa mesos, en la necessitat de votar la federació per evitar una majoria absoluta del PP que sembla pràcticament inevitable si les enquestes van ben encaminades. El candidat va criticar els populars i el PSOE per haver portat Espanya a la crisi econòmica actual: els primers per haver començat a inflar la bombolla immobiliària, i els segons per no haver-la sabut punxar a temps. "Cap dels dos partits és garantia d'ocupació", va reiterar Duran, que va fer un discurs basat gairebé íntegrament en la recuperació econòmica. Fins i tot la demanda del pacte fiscal, proposta estrella de CiU en aquestes eleccions, la va passar pel sedàs financer: "És una proposta per a tots, que ens ha de servir per reactivar l'economia", va resumir.
El candidat de CiU no es va estar de criticar José Montilla, expresident català, que divendres va assegurar en una conferència que el pacte fiscal no entra dins la Constitució. "Montilla té molts valors, però no és un expert en dret constitucional", va etzibar. I, de passada, va reptar el candidat socialista, Alfredo Pérez, a demostrar que el nou model de finançament que proposa CiU no té lloc a la carta magna.
Precisament la Constitució o, més ben dit, la seva reforma per incloure un límit de dèficit -i que per la federació suposa una laminació de l'autonomia financera catalana- és un dels motius que esgrimeix CiU per plantejar aquestes eleccions com un "punt i a part" respecte als últims 30 anys, tal com indica el seu programa electoral. Davant dels atacs al català per part del Suprem i després de la sentència del Tribunal Constitucional contra l'Estatut, Duran va definir CiU com l'única força capaç de fer que "a Madrid no es governi contra Catalunya", fent referència a l'actitud de PP i PSOE.
Polèmica andalusa
Reafirmant-se en el que ja va apuntar aquesta setmana, el candidat de CiU va assegurar que mentre els pagesos catalans no poden recollir la fruita pels preus tan baixos, "d'altres [els andalusos] reben ajudes per passar el matí al bar del poble". La frase va recollir els aplaudiments més forts del consell nacional de CiU. "No pot ser que una consellera andalusa ens xulegi dient que, mentre nosaltres retallem, ells obren noves residències", va sentenciar.
