Crònica 12/05/2011

CiU s'enfada amb el PNB però no hi trenca

CiU aposta per començar a plantar cara als seus tradicionals socis del PNB, que dimarts no van donar suport a la moció dels 1.450 milions que Madrid ha de pagar a Catalunya. De moment, la tensió és moderada.

Joan Rusiñol
2 min
Els portaveus de CiU i PNB al Congrés, Josep Antoni Duran i Lleida i Josu Erkoreka, conversant a l'hemicicle.

Madrid.Si el front català a Madrid va perdre la votació del fons de competitivitat no va ser per l'abstenció del PNB, sinó per la negativa del PSC. Els sis diputats del grup nacionalista basc no eren suficients -n'hauria faltat un-, però el gest polític, rentant-se'n les mans, va coure als seus aliats catalans. Els resultats es preveien frec a frec, hi havia nervis i CiU no s'esperava aquesta traïció , que donava una mica d'oxigen als socialistes catalans per treure's la pilota del terrat. Ahir el diputat d'Unió Josep Sánchez Llibre, mà dreta de Josep Antoni Duran i Lleida, va avisar que caldria revisar la relació amb els seus socis de la despareguda Galeuscat perquè la votació al Congrés va ser "un punt d'inflexió" que obliga a definir una posició "totalment diferent". Fonts de la federació, però, van demanar després serenitat per no fer el joc als seus adversaris i procurar no desviar les crítiques del PSC. L'estira-i-arronsa entre CiU i el PNB ve de lluny i els retrets són recíprocs.

Llei de partits, punt d'inici

Hi ha un abans i un després de la llei de partits, pensada per deixar fora de les institucions l'esquerra abertzale i aprovada el 2002 amb els vots de CiU, malgrat que PP i PSOE ja tenien una majoria amplíssima per fer-ho. Al PNB, que n'ha estat sempre un ferm opositor, aquest suport no va agradar gens. L'aleshores portaveu al Congrés, Iñaki Anasagasti, va assegurar en una entrevista al diari Avui que aquest gest havia suposat "una ruptura històrica entre el nacionalisme basc i català". Eren els anys en què a Catalunya CiU depenia dels vots conservadors per governar i al mateix temps provava d'endolcir els seus pactes amb el PP amb la Declaració de Barcelona del 1998, l'aliança amb el PNB -que havia signat el pacte de Lizarra amb Batasuna- i el BNG. La llei de partits va ser un punt de difícil retorn que va trigar a cicatritzar.

Ja amb el PSOE al govern, el PNB i CiU van recuperar la centralitat que els permetia tenir la paella pel mànec i van començar a donar-se suport mutu en les qüestions que afectaven l'autogovern i gairebé sempre, per coincidència ideològica, hi havia aliances en les iniciatives econòmiques. Els vots dels nacionalistes bascos, però, van faltar al final de l'anterior legislatura, quan els grups catalans reclamaven la reprovació de la ministra de Foment, Magdalena Álvarez, per la pèssima gestió de rodalies. El grup de Josu Erkoreka va aprofitar el paper d'àrbitre per soldar el pacte amb el govern espanyol. Una manca de lleialtat que, a poc a poc, ha fet pujar la mosca al nas a CiU. Hi haurà canvis, però no cal esperar ruptures.

stats