Publicitat
Publicitat

EXAMEN EUROPEU DE SOLVÈNCIA BANCÀRIA

Els bancs que no passen les proves europees no hauran de reforçar més el seu capital

Cinc entitats suspeses, però amb els deures fets

CatalunyaCaixa, Unnim, el Banco Pastor, la CAM i Caja 3 no van superar els tests d'estrès europeus. Els criteris de solvència del Banc d'Espanya sí que els donen l'aprovat i no necessitaran més diners.

"Avui és el dia de l' and the loser is... ", ironitzava ahir el governador del Banc d'Espanya, convençut que les proves d'estrès no havien anat gens malament, tot i que Espanya és el país que en surt més perjudicat: cinc suspensos dels vuit europeus. Miguel Ángel Fernández Ordóñez té clar que els resultats són els esperats, "raonables", i que reforçaran la transparència i la solidesa del sistema financer espanyol quan s'apartin "els flaixos i entrin els analistes". "La millor manera de no suspendre un examen és no presentant-s'hi", va recordar en una estirada d'orelles als altres estats que no han sotmès tot el sistema a les proves de resistència, a diferència del cas espanyol.

Sense criticar l'Autoritat Bancària Europea, va admetre discrepàncies pel fet que no s'hagin tingut en compte les provisions genèriques, la guardiola per casos d'adversitat, que serveixen també per eixugar deutes. Si s'haguessin admès, haurien superat el llindar del 5% de capital de màxima qualitat. D'aquesta manera, Fernández Ordóñez va destacar: "No demanarem més capital a les entitats", perquè amb aquestes provisions i els extraordinaris ja tenen els requeriments de capital necessaris. Pel responsable del banc emissor, el més important és el decret llei del govern del febrer, que va exigir uns nivells de capital bàsic del 8% i del 10% per a les entitats que cotitzaran a borsa.

Unnim, CatalunyaCaixa, Banco Pastor, Caja 3 i la CAM van suspendre les proves de solvència, tot i que no necessitaran reforçar-se. Les dues caixes catalanes, a més, voregen l'aprovat. L'Autoritat Bancària Europea (EBA en les seves sigles en anglès) dóna un core capital Tier 1 -el capital de màxima qualitat que serveix de coixí per a les entitats en moments de crisi- del 4,8% a CatalunyaCaixa i del 4,5% a Unnim. L'aprovat en els tests europeus està en el 5%.

Tanmateix, segons els criteris del Banc d'Espanya -que inclouen les provisions anticícliques que les entitats van anar acumulant amb l'objectiu de tenir un calaix per moments de crisi, com l'actual-, tant les caixes catalanes com les altres tres entitats suspeses passen l'examen (vegeu gràfic). Per tant, més enllà dels plans de recapitalització que la banca espanyola té en marxa -sortides a la borsa, ampliacions de capital, vendes de participacions i injeccions del Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB)-, les entitats no necessitaran mesures addicionals de captació de capital.

Les entitats més solvents

Espanya ha estat el país que més entitats va presentar a les proves, el 95% del seu sistema financer, davant del 60% de mitjana de la resta de països europeus. A més, algunes de les entitats europees més solvents són espanyoles. Entre elles hi ha els dos grans bancs espanyols, Santander i BBVA, i també els catalans La Caixa i Banc Sabadell. Les proves europees atorguen un capital bàsic del 9,2% al banc basc, del 8,4% al càntabre, el 6,4% a l'entitat presidida per Isidre Fainé i del 5,7% al banc vallesà. Totes aquestes entitats veuen elevat aquest coeficient fins arribar entre el 8% i el 10% amb els criteris del Banc d'Espanya. De fet, la solvència mitjana dels bancs espanyols és superior a la de set països que van presentar part del seu sistema financer als exàmens.

La vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, també va defensar la solvència de les entitats del país. De la mateixa manera que el governador del Banc d'Espanya, Salgado va explicar que els escenaris que plantegin les proves de resistència són altament improbables. "Hi ha el 0,5% de probabilitats que passi", va fer saber. Satisfeta, es va demanar: "Necessiten més capital les entitats per fer front a una situació extrema? I la resposta és que no". Per tant, pel govern espanyol, això és a la pràctica un aprovat. Consideren que el resultat és "excel·lent".

Salgado va presumir de la reforma del sistema financer espanyol, que ha d'estar culminat el 30 de setembre, i va dir que quan van fixar els requisits de capital van rebre crítiques per ser "exagerats". Ara creu que s'ha demostrat que la duresa de les condicions era necessària. Ordónez també va posar l'accent en el fet que no es pot caure en l'autocomplaença perquè s'ha fet molta feina que comportarà tancament d'oficines i acomiadaments de treballadors de les entitats que s'han hagut de fusionar.

Ordónez va reclamar a l'executiu espanyol que faci totes les reformes necessàries perquè, segons va explicar, les turbulències financeres ho exigeixen, però va explicar que, a parer seu, la clau per resoldre la situació actual és la capacitat d'Europa per resoldre el segon rescat de Grècia. Salgado també va dir que la pressió dels mercats internacionals a Espanya té "més a veure amb la falta de resposta" als problemes del país hel·lè que amb la mateixa dinàmica estatal.

Alemanya

Dels tretze bancs alemanys participants en les proves de solvència, dotze van aprovar i un, el banc regional de Hessen-Turíngia (Helaba), es va retirar dels tests per evitar el suspens. Amb la millor nota hi ha el Landesbank Berlin, amb un 10,4% de core capital . La pitjor és per a un altre banc públic, el HSH Nordbank, amb un 5,5%. El Deutsche Bank va obtenir un 6,5% de capital principal, el Commerzbank un 6,4% i el WestLb un 6,1%, informa Isaac Lluch des de Berlín. Per bé que de mitjana la banca germànica obté un capital bàsic del 7,5%, que l'avala per superar un escenari de crisi, l'Associació Federal de Bancs Alemanys va criticar la metodologia emprada per l'EBA, ja que "ha aplicat criteris massa generals, ha impulsat un judici de blancs i negres -d'aprovats i suspesos-, i no ha ressaltat els punts positius de les entitats".

Satisfacció de la UE

La Comissió Europea va celebrar la publicació dels resultats de les proves. Els comissaris d'Afers Econòmics, Olli Rehn, i de Mercat Interior, Michel Barnier, van emetre un comunicat conjunt en el qual van afirmar que "els resultats ressalten que ara la gran majoria de bancs europeus són molt més forts i capaços de resistir xocs". A més a més, van recordar que els criteris eren més estrictes que en la primera tanda de proves de l'any passat -unes proves que no van ser capaces de preveure la fallida dels bancs islandesos, que van passar l'examen- informa des de Brussel·les Ramon Coca.

Tot i la satisfacció, l'executiu comunitari va recordar que caldrà ajudar els bancs que no han arribat als nivells exigits. "Esperem que prendran les decisions necessàries per reforçar el seu capital", van dir els comissaris, que no van aclarir com els farien complir els requisits.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT