Clam al Sant Jordi per l'estat propi

BARCELONAUn clam des del poble a favor de la independència al marge dels partits polítics. Això és el que es va sentir ahir al Palau Sant Jordi de Barcelona. "Un país viu és un país amb una societat civil que empeny i que no es resigna", va proclamar la presidenta d'Òmnium Cultural, Muriel Casals. I ahir precisament el poble va empènyer, i molt. El moviment de les consultes populars, la gran manifestació del 10 de juliol del 2010 i la creixent distància emocional amb Espanya es van citar ahir en el naixement oficial de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Prop de 7.000 persones -segons l'organització- no es van voler perdre ahir el tret de sortida d'una iniciativa que té per objectiu aconseguir un estat propi per a Catalunya.

Amb les estelades nuades al coll, amb seriositat, defugint de la reivindicació sense arguments i disposats a arremangar-se per traçar un full de ruta rigorós, milers de catalans d'un ventall d'edats que anava dels 18 als 80 anys -amb algunes excepcions, com Moisès Broggi, amb 103, i Jordi Carbonell, amb 88- van voler demostrar que la consulta que Arenys de Munt va celebrar el 13 de setembre del 2009 no va ser un salt al buit. La jornada d'ahir va servir per reafirmar els principis fundacionals del moviment, institucionalitzar-lo i dotar-lo de presència pública. Per això els organitzadors van tenir clar que calia atorgar tot el pes als seus membres i a la societat civil, i no als dirigents polítics -n'hi havia de CDC, Unió, ERC, SI i també d'ICV-, que es van congregar discretament entre el públic. El protagonisme era més a les graderies que no pas a les primeres files.

Aquest esperit es va fer palès al llarg debat d'esmenes que va precedir l'aprovació del "GPS" de l'ANC cap a la independència. El debat va ser feixuc, però els assistents van aguantar estoicament durant cinc hores, fins i tot sense parar per dinar. Van consensuar no presentar-se mai a eleccions, com defensava algun dels esmenants. Els ponents van argumentar que no participar en comicis els permetria preservar la independència partidista i la transversalitat.

Aprofitar buits legals

L'horitzó nacional ja té una data fixada: l'11 de setembre del 2014, en homenatge al del 1714, quan es va privar Catalunya de les seves institucions d'autogovern. Abans de la convocatòria per part del Parlament d'un referèndum a escala nacional, l'ANC va instar a celebrar consultes oficials -per a la constitució de l'estat propi- en tots els municipis possibles la primavera del 2013. L'objectiu és aprofitar els forats de la normativa estatal, ja que la llei de consultes que s'aprovarà dimecres al Parlament no ho preveu. L'avantsala dels referèndums serà l'11 de setembre, data per a la qual els organitzadors promouran una manifestació massiva al passeig de Gràcia de Barcelona sota el lema "Catalunya, el pròxim estat d'Europa".

Cap socialista va trepitjar ahir el Sant Jordi, però sí que ho va fer Josep Maria Álvarez, secretari general del sindicat afí, la UGT. Va deixar clar que la seva presència no significava que compartís el posicionament de l'assemblea, però va subratllar que el moviment independentista està "sobre la taula" i s'ha de respectar. Un dels suports més destacats via Twitter va ser el d'Arnaldo Otegi. " Gora Euskal Herria ! Visca Catalunya lliure!", va piular.

Entre els assistents també van destacar el sociòleg Salvador Cardús i el politòleg Ferran Requejo, així com el paper dels actors conductors de l'acte, Sergi López i Txe Arana. Es van excusar per no poder-hi assistir personalitats com Josep Guardiola, Lluís Llach, Antoni Bassas o Joaquim Maria Puyal. "Hi ha molts motius per a la independència. Fins i tot econòmics", va etzibar López arrencant rialles. El president de l'Associació de Municipis per la Independència i alcalde de Vic, Josep M. Vila d'Abadal, va cloure: "Avui hem sembrat una llavor". Caldrà veure què se'n recull.