Clam perquè Rajoy negociï

MADRID / BARCELONA.Els sindicats havien concebut com un experiment les manifestacions contra la reforma laboral que es van celebrar ahir a 57 ciutats de tot l'Estat. Els sindicats volien saber el nivell de participació de les protestes per saber quin és "l'ànim de la població" i ara esperen a veure quina és la reacció del govern espanyol al clam popular, és a dir, si suavitzarà la reforma laboral durant el seu tràmit parlamentari. De moment, els dos grans sindicats, CCOO i la UGT, opten per un discurs prudent i per no instar a la confrontació d'una vaga general, malgrat que Mariano Rajoy ja la dóna per descomptada. Potser, conscients de la fortalesa que li dóna a Rajoy la majoria absoluta que té al Congrés, els sindicats van optar ahir per apel·lar al diàleg.

Abans de l'inici de la manifestació de Madrid, els líders de CCOO i la UGT, Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez, respectivament, van insistir en la mateixa idea i van alertar dels efectes negatius que tindrà una reforma que consideren "injusta i inútil". Tant Toxo com Méndez van estendre la mà al govern per negociar el decret i impedir així "una escalada del deteriorament del clima social".

"No volem confrontació, volem corregir en profunditat aquesta reforma laboral. Ens oferim com a via de diàleg per vehicular la protesta de forma democràtica", va dir Cándido Méndez. En canvi, el to de Fernández Toxo va ser més amenaçador: "Si el govern no té en compte la protesta, serà el responsable del que pugui passar al carrer".

Sigui com sigui, els representants dels treballadors es van adherir a la proposta de la Confederació Europea de Sindicats, que ha cridat a manifestar-se tot el continent contra el nou Tractat europeu, i tornaran a mobilitzar-se el 29 de febrer. Els sindicats encara no han decidit els detalls d'aquesta convocatòria, però ahir ja van dir que aprofitaran les concentracions per tornar a protestar contra la reforma laboral i les retallades de la despesa pública.

Participació legitimadora

La destacada afluència a les protestes d'ahir sembla que legitima l'estratègia de CCOO i la UGT. Segons els sindicats, unes 500.000 persones van participar a la manifestació de Madrid i 400.000 a Barcelona. Són xifres superiors a les de les protestes per la reforma laboral del 2010. La policia, en canvi, va rebaixar a 50.000 els assistents a Madrid i a 30.000 els de la capital catalana. A totes dues ciutats, les marxes van transcórrer sense incidents i en un ambient festiu. Les altres ciutats catalanes on també es van viure concentracions van ser Girona, Tarragona, Lleida i Tortosa.

A les manifestacions s'hi van congregar sobretot persones de mitjana edat i molts joves vinculats, la majoria, amb el moviment 15-M. També s'hi van sumar altres col·lectius, com els l'ensenyament públic, que fa mesos que es mobilitzen, així com representants dels diversos partits polítics que estan a l'oposició tant al Congrés dels Diputats com al Parlament català.

Durant les manifestacions es van sentir crits de "vaga general" i crítiques als polítics, i es van exhibir pancartes com ara "Guantánamo laboral, no", "PPatronal es menja el meu pa" o "Crisi? No: estafa".

Pel David, un estudiant de 24 anys que va participar en la marxa de Madrid, "el més important és demostrar al govern que no ens quedem amb els braços plegats i que lluitarem fins a la vaga general". Per la seva banda, el Cecilio, un home de 72 anys, també hi va assistir per evitar el "desastre" que "suposarà" la reforma per als seus fills.

A Barcelona, on els manifestants van omplir gairebé del tot el passeig de Gràcia, la manifestació estava atomitzada en diferents grups i pancartes. La capçalera principal era la dels grans sindicats, que anaven units sota un mateix eslògan: "Ni reforma laboral ni retallades".

Josep Maria Àlvarez i Joan Carles Gallego, secretaris generals de la UGT i CCOO a Catalunya, respectivament, van ser crítics amb la Generalitat, a qui van reclamar que no doni suport a la reforma laboral que està impulsant el govern espanyol. De totes maneres, els dos líders sindicals van mantenir el to baix dels seus homònims a Madrid: "No plantegem una vaga general, tot i que hi hauria condicions per convocar-la, sinó que s'obri un procés negociador", va afirmar Josep Maria Àlvarez. "Si no és així, la lluita continuarà". Per la seva banda, Joan Carles Gallego va reclamar que la reforma laboral es faci "amb la gent i no contra la gent".

Pere Navarro, primer secretari del PSC, va assistir a la manifestació acompanyat d'altres dirigents del partit, com Carme Chacón o Miquel Iceta, i va demanar que CiU es torni a reunir amb els sindicats per explorar noves fórmules que evitin la reforma laboral tal com està plantejada actualment.

Incidents aïllats al final

Tant a Barcelona com a Madrid es van viure incidents aïllats. A la capital catalana, els participants a la manifestació alternativa -convocada per la CGT i el moviment dels indignats- van llançar ous contra la seu de Convergència i Unió, al carrer Còrsega, i la subdelegació del govern espanyol, al carrer Mallorca.

A la cloenda de la marxa madrilenya, i després de la lectura d'un manifest, algú va llançar pintura a l'escenari on hi havia Ignacio Fernández Toxo i Cándido Méndez. Al secretari de la UGT la pintura li va tacar la cara.