NOVETAT EDITORIAL
Crònica 02/03/2012

'Claraboia', de Saramago, veu la llum 60 anys després

Cinquanta-nou anys després d'haver-la escrit, arriba a les llibreries la novel·la que José Saramago es negava a publicar en vida. L'havia fet als 31 anys i aleshores l'editorial no en va voler saber res.

Joan Rusiñol
2 min

MADRID.La història de Claraboia podria ser una novel·la amb entitat pròpia. El 1953, en plena dictadura de Salazar, el jove escriptor portuguès José Saramago està a punt de presentar a un premi literari el text que ha enllestit. Hi ha treballat sovint de nit, quan pot, després de treballar en més d'un lloc per poder arribar a finals de mes. Un amic el convenç perquè porti el manuscrit a una editorial que ell coneix. Ho fa i no rebrà ni una trista resposta.

Aquest menyspreu l'enfonsa en un silenci literari que durarà 20 anys. Quan ja és un autor reconegut, el 1989, un dia mentre s'està afeitant rep una trucada. Aquella antiga editorial ha trobat la novel·la fent un trasllat i ara la volen publicar. Ell els diu que " obrigado "però que no, i la guarda en un calaix. Es promet que no veurà la llum mentre ell visqui. Ni la rellegeix.

Després de la seva mort, l'any 2010, Claraboia arriba a les llibreries, publicada per Edicions 62 en català i per Alfaguara en castellà. La traductora i vídua de l'escriptor, Pilar del Río, va assegurar ahir a Madrid que no traeix la voluntat de Saramago perquè, segons va dir, havia deixat "dit i escrit" que donava llibertat als seus hereus perquè decidissin què fer-ne. I això, per Del Río, era un sí per publicar-la quan ell ja no hi fos.

Porta d'entrada

Als amants de l'obra del Nobel, els semblarà "una porta d'entrada" perfecta amb les claus per interpretar la seva obra posterior. En l'obra del jove aprenent d'escriptor ja s'hi poden endevinar els traços que desenvoluparà anys després. Fins i tot, en alguns dels originals, corregits a mà per Saramago (es van poder contemplar ahir a Madrid) hi ha una anotació que és profètica: "Massa aviat per aquesta obra". Diu Del Río: "Era un llibre dur per a l'època. No políticament, però sí perquè parla de la família, el pilar de la societat, com d'un niu de víbores".

Claraboia és una mirada "madura, estimulant, atmosfèrica" de la Lisboa grisa i trista dels 50. En unes 400 pàgines, s'apropa al microcosmos d'un bloc de veïns de la ciutat per retratar les misèries i grandeses d'una colla de personatges com si fossin de cristall, podent espiar les seves vides i els seus neguits. Del Río afirma que, quan la va llegir, va sentir "nostàlgia" perquè evoca el món "d'abans que ens tornéssim bojos". Quan es valoraven "les petites coses, quan la felicitat passava per seure tots junts a casa, al vespre, i escoltar un concert a la ràdio". De fet, la música té un paper central en aquest testament literari que "tanca el cercle". Una anècdota: si l'última novel·la de Saramago es deia Caïm , aquí hi apareix un personatge que es diu Abel. A la presentació a la Casa d'Amèrica de la capital espanyola, la vídua de l'autor es va fer acompanyar d'una màscara blanca de Beethoven. La va comprar el seu marit, als 70 anys, en una visita a la casa-museu del compositor, però ja apareix anhelada a la novel·la escrita el 1953: "Coherència és haver vist la màscara als 20 anys però no tenir els 30 escuts necessaris... i comprar-la 50 anys després".

stats