Publicitat
Publicitat

BENESTAR

La Generalitat deixarà de rebre 48 milions d'euros

Cleries denuncia que l'Estat asfixia amb la dependència

El conseller de Benestar denuncia que l'Estat asfixia Catalunya amb la retallada en el finançament de la llei de la dependència. La ministra Mato vol unificar criteris, cosa que envaeix competències exclusives.

La llei de la dependència, aplicada per les comunitats però que l'Estat ha de contribuir a finançar, s'està convertint en un maldecap cada vegada més gran per a la Generalitat. Als incompliments reiterats del govern espanyol, que mai ha arribat a cobrir la meitat del finançament públic, tal com estava establert per la llei, enguany s'hi ha afegit una retallada pressupostària que suposa encara més dificultats per al departament de Benestar.

El conseller Josep Lluís Cleries va denunciar ahir a Madrid que l'Estat sotmet Catalunya a una "asfíxia econòmica" amb aquesta retallada. Coincidint amb la reunió del Consell Territorial de la Dependència, Cleries va lamentar especialment que el govern espanyol hagi eliminat dels seus pressupostos la partida fixa per a cada comunitat.

La supressió d'aquesta partida implica que la Generalitat deixarà de rebre 48 milions d'euros, que és la part rebuda l'any passat dels 283 milions destinats al conjunt de comunitats. En canvi, la partida que varia en funció del nombre de persones ateses ha augmentat respecte a l'any passat. En total, el finançament estatal de la llei de la dependència s'ha reduït 91 milions per al conjunt de comunitats.

Greuge acumulat i solucions

La Generalitat sempre ha denunciat que el govern espanyol no complia amb l'obligació d'aportar la meitat del finançament públic. L'any passat, per exemple, la Generalitat va assumir el 70,5% de la despesa, l'Estat el 20% i el copagament dels usuaris el 9,5% restant. Aquesta circumstància s'explica perquè l'Estat fixa uns barems iguals per a totes les comunitats però el cost d'una plaça en una residència, per exemple, és més alt a Catalunya.

Ahir, en la reunió del Consell Territorial de la Dependència, fins i tot les comunitats governades pel PP van plantejar la necessitat de trobar solucions al problema de falta de recursos per a l'aplicació de la llei. La ministra de Sanitat, Ana Mato, va fixar un termini de dos mesos per estudiar possibles canvis de manera conjunta amb les comunitats.

El conseller Cleries va plantejar la "voluntat de diàleg i de treball conjunt" de la Generalitat, però amb discrepàncies importants en la manera d'afrontar els canvis. Per la ministra Mato, és imprescindible unificar els criteris entre totes les comunitats. Cleries li va replicar: "Tenim competències exclusives a les quals no pensem renunciar".

Supressió del Fons d'acollida

La Federació de Municipis de Catalunya (FMC) i l'Associació Catalana de Municipis (ACM) van demanar ahir al govern espanyol que restitueixi el finançament del Fons d'Acollida i Integració d'Immigrants. Aquesta partida també ha estat suprimida dels pressupostos estatals, cosa que implica que la Generalitat deixarà de rebre 14 milions d'euros. Aquesta partida destinava 65 milions per al conjunt de comunitats.

Segons el comunicat de l'AMC, el moment actual obliga a reforçar les polítiques d'acollida i integració per "evitar el risc de marginació i exclusió". Per David Minoves, responsable de Nova Ciutadania de l'AMC, "amb la retirada d'aquests diners la immigració seguirà sent una arma electoral per als partits que persegueixen la idea que primer han de ser els de casa".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT