BARCELONA.La Generalitat negocia amb empreses privades que construeixin noves residències per a la gent gran a canvi d'oferir-los un concert o un conveni amb l'administració que els garanteixi negoci. I és que hi ha una llarga llista d'espera de persones de la tercera edat que reclamen una plaça que ara mateix no tenen garantida en residències públiques.
L'aplicació de la llei de la dependència ha incrementat la demanda d'aquest tipus de serveis i els temps de vaques magres obliguen a buscar solucions imaginatives. Les empreses que s'hi mostrin interessades obtindrien el compromís del Govern que les places serien concertades. Benestar Social posaria totes les facilitats, per exemple, amb la cessió de possibles solars. El Govern, que encara madura el projecte, no ha volgut avançar si ja hi ha una cartera d'empreses amb qui s'establiria aquesta relació.
Combatre les llistes d'espera
El conseller Josep Lluís Cleries havia avançat en els últims dies que acreditarà residències privades per fer front a les llistes d'espera de la xarxa pública. La conselleria oferirà un xec servei per desencallar els casos dels ciutadans que estan pendents d'accedir a una plaça. Amb aquests passos, emparats per la normativa, Cleries pretén esprémer els recursos existents. "Tenim residències que compleixen els requisits i hem de retallar per les inversions", ha explicat a l'ARA. El Govern considera que aprofitar els centres privats i obrir la porta a la inversió empresarial per alçar noves residències és la solució més eficaç i barata.
Els moviments de la conselleria s'expliquen en un context: la retallada del pressupost de la Generalitat per al 2011, quantificada pel president, Artur Mas, en una reducció del 10%. Cleries també recorda que la reducció de les aportacions de l'Estat en matèria de polítiques socials per al 2011 limita el marge de maniobra. El conseller subratlla que Catalunya pateix un greuge afegit en els ajuts concrets de la llei de la dependència: els serveis prestats als dependents són més costosos que en altres comunitats de l'Estat, però Madrid no fa distincions territorials a l'hora de posar preu als serveis, per exemple, de les places de residència.
La conselleria entén que ha de posar fil a l'agulla en el capítol de residències i no s'estalvia retrets per a l'executiu anterior. Cleries assegura que el tripartit havia projectat 10.000 noves places públiques i que, finalment, només en van entrar en funcionament 676. El conseller posa com a exemple un conveni entre la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, signat per l'exconsellera Anna Simó i l'exalcalde de Barcelona Joan Clos (el juliol del 2005), que havia de servir per projectar deu noves residències. Cleries detalla que, d'aquells projectes, no se n'ha posat cap en funcionament.
16.000 places 'convertides'
L'exconsellera Carme Capdevila (ERC) ofereix una versió diferent, també argumentada amb xifres. Assegura que en el seu mandat es van executar les inversions programades en obra nova i rehabilitacions, i que es van incrementar el nombre de places, tot i que no per la via de la construcció de residències públiques, sinó amb places concertades i centres col·laboradors. Capdevila quantifica en més de 16.000 el nombre de places residencials que es van convertir en públiques.
