Clinton avala Papandreu abans de la cimera de l'Eurogrup

Barcelona.La secretària d'estat nord-americana, Hillary Clinton, va viatjar ahir a Atenes per avalar la política d'austeritat del govern socialdemòcrata de Iorgios Papandreu, que s'enfronta a un fort rebuig popular. Clinton va qualificar les retallades en despesa social, les privatitzacions i els increments d'impostos com una "quimioteràpia" amb què l'economia del país guanyarà competitivitat i es farà més atractiva per als inversors. Alhora la cap de la diplomàcia de Washington va agrair la participació de Grècia en la guerra de Líbia i el seu paper en impedir la sortida dels vaixells de la Flotilla de la Llibertat, que pretenien trencar el bloqueig israelià de la franja de Gaza.

En la trobada amb Clinton, el ministre d'Exteriors grec, Stavros Lambrinidis, va destacar que la "Grècia d'avui no té res a veure amb la de fa dos anys", posant èmfasi en les reformes ja en marxa, i va tornar a recordar la necessitat de la solidaritat entre els països de la Unió Europea per sortir de la crisi. Lambrinidis va afirmar: "Molts, a banda i banda de l'Atlàntic, han apostat a la fallida de Grècia, i hem demostrat que s'equivocaven".

La visita de Clinton es llegeix com un senyal de suport a l'executiu grec quatre dies abans de la decisiva reunió d'emergència de l'Eurogrup, que ha d'aprovar un segon pla de rescat a Grècia de 110.000 milions d'euros. Un dels esculls per a l'acord dins la UE és la participació privada en el pla de rescat. En aquest sentit, l'organització que agrupa els principals bancs del món, l'Institut de Finances Internacionals, s'ha reunit aquest cap de setmana a Roma amb responsables europeus per abordar la qüestió grega. La trobada s'ha tancat amb un breu comunicat en què s'anuncien "progressos" sense concreció.

La idea que plana des de fa dies és donar a Grècia els mitjans perquè pugui recomprar una part del seu propi deute als mercats secundaris, en què té un preu inferior a la meitat del seu valor original. El ministeri alemany de Finances estima, segons informa Der Spiegel , que Atenes podria d'aquesta manera reduir el seu deute en 20.000 milions d'euros

El primer ministre grec, Iorgios Papandreu, afirmava ahir en una entrevista publicada al diari Kathimerini que "és hora que Europa es desperti". Alhora assegurava que s'està buscant una solució per "donar un respir a llarg termini al deute" del seu país. En un comunicat a la pàgina web del Partit Socialista Europeu, Papandreu va donar suport ahir a les demandes dels seus correligionaris per formar una agència europea d'estabilització, posar en marxa mecanismes per defensar els països dels atacs especuladors i imposar un impost europeu sobre els moviments especulatius.

Conseqüències de les retallades

Mentre continuen les negociacions a la UE, els grecs afronten les conseqüències de les retallades. La premsa grega es feia ressò ahir de les rebaixes als funcionaris, que perdran un 10% del sou enguany, després d'una caiguda del 6% del seu poder adquisitiu l'any passat. Els funcionaris que reben un sou mitjà de 1.144 euros patiran una retallada de 1.512 euros abans de Nadal. Alhora, ahir s'anunciava una vaga de taxistes, en protesta per la decisió del govern d'eliminar els límits a les concessions de llicències.

Clinton i Lambrinidis van abordar també els principals temes de política exterior comuns, centrats en Líbia, el Pròxim Orient, els Balcans i el contenciós amb Turquia sobre l'illa de Xipre. La secretària d'estat va voler agrair a Grècia "la cooperació en una agenda comuna que s'estén arreu del planeta", i va esmentar que el govern grec "en un moment en què els problemes interns dominen l'escena" hagi ofert les seves bases a l'illa de Creta per a la intervenció a Líbia. La cap de la diplomàcia dels EUA va agrair també els esforços grecs en defensar l'ambaixada del seu país a Damasc dels atacs dels partidaris del president sirià, Baixar al-Assad.

Clinton també va agrair explícitament els esforços de Grècia per aturar els deu vaixells que formaven la segona Flotilla de la Llibertat per denunciar el bloqueig de la franja de Gaza. Malgrat la negativa de les autoritats gregues a deixar salpar les naus, una de les embarcacions, amb bandera francesa, va aconseguir sortir ahir del port de la petita ciutat de Kastellorizo en direcció a la franja.

Sobre Xipre, el titular d'Exteriors grec va assegurar que estava convençut que es podia avançar cap a la reunificació de l'illa, però va assegurar que "cal que Turquia demostri voluntat política".

Després de reunir-se a porta tancada amb Papandreu i amb el ministre de Finances, Clinton té prevista una trobada aquest matí amb Antonis Samaras, cap de l'oposició conservadora de Nova Democràcia, que no ha donat suport al Parlament als plans d'austeritat impulsats pel govern, malgrat la pressió insistent del Partit Popular Europeu.