Publicitat
Publicitat

LLEI POLÈMICA

El govern vol compensar els afectats per la violència de tots els bàndols

Colòmbia s'acosta a les víctimes d'un conflicte obert

El coronel colombià Luis Fernando Borja va ser condemnat dimecres a 21 anys de presó per la mort de 57 civils el novembre del 2007. Es tracta d'un cas més dels anomenats "falsos positius", nom amb què es designa l'assassinat de civils comès per militars, que després fan passar les víctimes per guerrillers morts en combat. Ja hi ha 1.487 militars encausats, un centenar dels quals han estat condemnats a penes de presó.

Yesid Arteta, membre de l'Escola de Cultura de la Pau de la Universitat Autònoma i vinculat en el passat al conflicte colombià, celebrava ahir la notícia i assegurava que fa 7 o 8 anys hauria estat impensable que un jutge hagués pogut "investigar un cas i portar-lo fins a les últimes conseqüències; això abans no passava perquè la branca judicial se sentia intimidada, sobretot pels sectors vinculats al narcotràfic".

Aquests nous aires en la justícia són els que també han fet possible, segons Yesid Arteta, que al mes de juny s'aprovés la llei de víctimes (el nom complet és llei d'atenció, assistència i reparació integral a les víctimes del conflicte armat intern a Colòmbia), un text que reconeix l'existència d'un conflicte armat intern al país i que vol compensar les víctimes. Però la iniciativa no ha satisfet tothom, i una part important de les víctimes s'hi han mostrat especialment crítiques.

Indemnització a les víctimes

Un dels punts principals de la nova llei és que indemnitzarà econòmicament les persones afectades per fets violents des del 1985. Yamileth Vargas, representant del Movice (el Moviment de Víctimes de Crims d'Estat de Colòmbia, que agrupa 300 organitzacions socials), considera preocupant que no es reconeguin les víctimes anteriors d'un conflicte que ve dels anys seixanta.

També s'ha mostrat molt crític amb la llei l'Equipo Nizkor, un organisme que des de fa anys alerta de la impunitat dels autors de violacions dels drets humans, especialment a l'Amèrica Llatina. El president d'aquest organisme, Gregorio Dionis, adverteix que les persones que s'acullin a la llei i acceptin la reparació no podran denunciar l'Estat pels crims de què van ser víctimes. Segons Dionis, això va contra "les normes del dret internacional, ja que no té en compte com caldria el dret d'aquestes víctimes, ni tampoc preveu jutjar els culpables dels actes que es van cometre".

Restitució de terres

Un altre dels eixos principals de la llei estableix que es retornaran les terres a les persones que van ser obligades a marxar-ne (majoritàriament per la pressió de grups paramilitars vinculats a terratinents o al narcotràfic) a partir del 1991. Des dels moviments de camperols i de víctimes s'han mostrat molt crítics amb aquest aspecte, perquè es restituiran les terres a 2 milions de víctimes, però en quedaran excloses els 2 milions i mig de persones desplaçades entre el 1980 i el 1990.

A més, Yamileth Vargas afegeix que la llei retorna la terra als anteriors propietaris, però no els ajuda a posar-les a produir, i això pot fer que se les acabin venent, perquè els camperols més pobres no tenen capacitat econòmica per invertir. "El que caldria és una reforma agrària integral", conclou Vargas.

Santos vs. Uribe

Malgrat que l'expert de la UAB Yesid Arteta comparteix bona part d'aquestes crítiques, valora que sigui "la primera vegada que un cap d'estat es preocupa per les víctimes del conflicte". I ho imputa al canvi en la presidència d'Álvaro Uribe per Juan Manuel Santos.

Yamileth Vargas, del Movice, també reconeix el canvi de to, però denuncia que Santos no ha fet cap gest que indiqui que vol asseure's a dialogar amb els grups armats guerrillers. Mentrestant, el conflicte continuarà amb noves víctimes.

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT