Publicitat
Publicitat

CINQUANTA ANYS DE CONFLICTE

Les FARC han alliberat sis ostatges aquesta setmana

Colòmbia recupera l'esperança de la pau

Cada cop que les guerrilles colombianes alliberen ostatges retinguts a la selva, creix l'esperança de la població i la classe política sobre la possibilitat d'un diàleg que posi fi a un conflicte de més de 50 anys.

La setmana passada les FARC (Forces Armades Revolucionàries de la Colòmbia) van alliberar dos regidors i quatre membres de les forces de seguretat. Des que es va anunciar l'operació i a mesura que es repetien les emotives escenes de retrobament dels captius amb els seus familiars, l'hipotètic diàleg es va tornar a situar a la primera línia de l'agenda política i dels mitjans de comunicació. Dirigents, ONGs, columnistes polítics, les mateixes FARC i fins i tot el president, Juan Manuel Santos, s'hi van referir i van reobrir el debat de si els alliberaments representen un gest sincer o una operació política d'unes FARC debilitades pels anys del govern d'Álvaro Uribe i pels últims i valuosos cops de l'exèrcit sota les regnes de Santos.

"El president, Juan Manuel Santos, si de veritat intenta buscar una solució diferent a la guerra, ha d'aprofitar l'oportunitat (els alliberaments) per iniciar un diàleg que permeti la solució pacífica d'aquest greu conflicte", va dir la guerrilla a través d'un comunicat.

Però el president ja va avisar que amb aquest nou pas, i malgrat que ens els últims anys s'han incrementat els alliberaments, no n'hi ha prou. "Els colombians exigim la llibertat immediata de tots els segrestats". "Per pensar en una possibilitat de diàleg es requereixen fets contundents: la renúncia al terrorisme, el segrest, el narcotràfic, l'extorsió i la intimidació", va advertir en un discurs televisat.

Segons fonts oficials, les FARC, que van començar la seva guerra contra el govern als anys 60, tenen retinguts 16 membres de la Força Pública per bescanviar-los per 500 dels seus homes presos i un nombre indeterminat de civils que pretenen alliberar a canvi de diners.

Malgrat la clara oposició entre les autoritats i la guerrilla, alguns analistes i experts en el conflicte veuen en els alliberaments un indici d'apropament a un procés de pau que no s'ha intentat des del govern conservador d'Andrés Pastrana (1998-2002). Aquest intent va acabar en fracàs estrepitós i va donar pas a la croada contra les FARC del president Uribe, víctima política dels insurgents i a qui sectors de l'esquerra han acusat sovint d'haver estat implicat en les forces paramilitars.

Sobretot es veu com un fet positiu l'arribada de Santos al govern, que ha demostrat un caràcter molt més conciliador que el seu predecessor. "Sens dubte, Santos no és Uribe", escriu l'exassessor de pau Daniel García-Peña a la revista Semana , alhora que recorda que l'exmandatari tenia tancades totalment les portes al diàleg i creia que la fi del conflicte passava únicament per una victòria militar. També n'hi ha que creuen que aquests alliberaments només enforteixen la figura política de Piedad Córdoba, destituïda del càrrec de senadora per suposats vincles amb les FARC.

Però d'altres se sumen a la ferma postura del govern. "Els alliberaments són una resposta tardana a una demanda ciutadana, expressada de mil maneres, de posar fi als segrestos", diu a l'ARA Álvaro Jiménez, coordinador nacional de la Campanya Colombiana contra les Mines. "L'únic que fan es humanitzar una mica el conflicte, però és massa aviat per parlar de diàleg", afegeix.

A punt de frustrar-se
Però aquest debat al voltant de la pau va estar a punt d'esvair-se dimecres passat. Mentre les FARC alliberaven el primer ostatge, el regidor Marcos Baquero, el grup armat segrestava en un altre punt del país dos empleats d'una filial de la multinacional irlandesa Smurfit Kappa. Les autoritats van reaccionar immediatament, van acusar les FARC de "doble moral", però van decidir seguir amb la missió humanitària. "No suspendrem els alliberaments perquè no volem frustrar les esperances que tenen els familiars dels segrestats. Aquest doble joc, aquesta doble moral, és totalment inacceptable".

Més continguts de

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT