La Colònia Castells accelera els enderrocs
Cinc famílies que es neguen a marxar i una vintena de cases 'okupades'. És el que queda a la zona afectada per la primera fase de transformació de la Colònia Castells de Barcelona, que ara accelera.
Barcelona.La transformació de la Colònia Castells, al barri de les Corts de Barcelona, és -juntament amb altres macroprojectes, com la reforma de Vallcarca o la de Can Batlló a Sants- un dels canvis de cara de la ciutat que fa més anys que s'arrossega i que periòdicament fa apujar la tensió entre l'Ajuntament i els veïns. A la Colònia, des de finals del 2010, la tensió ha anat a més per l'acceleració de desallotjaments i enderrocs, que ha seguit a l'entrega de claus dels veïns reallotjats al nou bloc de la travessera de les Corts amb el carrer Morales.
L'objectiu d'alliberar l'espai de la zona afectada, però, ha topat amb la resistència d'un grup de veïns que es nega a abandonar casa seva. Es tracta tant de llogaters que, per haver entrat a viure a la Colònia després de l'any 2001, no tenen dret a reallotjament, com d' okupes que, aprofitant que els habitatges anaven quedant buits, s'hi van instal·lar. L'Ajuntament calcula que hi ha una vintena de cases ocupades i té sobre la taula el cas de cinc veïns que no van fer cas de la data límit per a l'entrega de claus, el 28 de gener. Els mesos vinents, doncs, a mesura que la via judicial vagi decretant els desallotjaments, es preveu que la tensió augmenti.
La regidora de les Corts, Montserrat Sánchez, va explicar ahir en una sessió de treball sobre la situació de la Colònia que la primera de les dues fases d'execució afecta 76 famílies, de les quals 54 tenen dret a reallotjament i 22 no. Del grup de veïns sense aquest dret, la majoria ha negociat les indemnitzacions, però encara està pendent de solucionar-se el cas de les cinc famílies que no volen sentir a parlar de marxar. També caldrà readjudicar 13 pisos nous, adjudicats a veïns que hi han renunciat.
