ISLAM A CATALUNYA
Crònica 01/08/2011

Comença el Ramadà per als 300.000 musulmans catalans

Sònia Sánchez
3 min
Un pilar de l'islam El mes de dejuni del Ramadà és una de les pràctiques més importants de la religió musulmana, integrada per uns 1.600 milions de persones al món. Totes, com aquests creients de la mesquita del Raval, hi són cridades des d'avui.

Els disbarats del temps d'aquest estiu poden acabar sent una benedicció -en aquest cas d'Al·là- per als 300.000 musulmans que viuen a Catalunya. Si el mes d'agost resulta tan fresc com el juliol que acabem de deixar, el dejuni diürn del mes del Ramadà, que comença avui, pot ser una mica més suportable per als que practiquen la religió mahometana a casa nostra i no estan de vacances.

És impossible saber quants dels 300.000 musulmans seguiran el dejú, ja que, tal com explica el portaveu del Consell Islàmic de Catalunya, Mohamed Haloul, "aquesta és una pràctica molt personal i el seu seguiment depèn del grau de fe i de compromís amb la religió de cadascú". L'Alcorà l'estableix com a obligatòria per a tots els creients, amb algunes excepcions com els malalts, les embarassades o els ancians. Durant tot el mes del Ramadà (que varia de dates perquè el calendari musulmà és lunar) no es pot menjar ni beure ni tenir relacions sexuals des de l'alba fins que es pon el sol. A l'hivern, quan el dia té menys hores, pot ser més suportable, però ja fa dos anys que cau en ple estiu i enguany agafa el mes d'agost sencer.

De tots els musulmans que viuen a Catalunya, més de 80.000 són treballadors actius, tot i que molts passen l'agost de vacances als països d'origen de la família. Per als que estaran aquí treballant, sobretot al sector de l'hoteleria però també en altres com la construcció (malgrat el descens d'ocupació), Haloul recorda que el conveni signat l'any 1992 entre l'Estat i la Comissió Islàmica d'Espanya estableix que els treballadors musulmans poden demanar "acabar la jornada laboral una hora abans de la posta de sol durant el mes del Ramadà". "En molts casos s'arriba a acords amb el patró per sortir abans, ja que no fan cap descans per menjar", diu Haloul.

Els temporers ho passen pitjor

Però aquesta solució no és aplicable en alguns casos, com a l'agricultura. El president de l'Associació d'Empresaris Agraris de Lleida (AEALL-ASAJA), Pere Roqué, explica que al camp no es pot reduir la jornada, que acostuma a ser de vuit hores, "perquè en dos dies et pot madurar una collita". ASAJA contracta uns 1.600 temporers per a la campanya d'estiu a Lleida, molts dels quals són musulmans. Aquests dies comencen a collir la pera blanquilla i la conference, préssecs i algunes varietats de poma. Per això l'organització agrària ha organitzat durant el mes de juliol cursos de formació per als temporers per explicar-los que la llei de prevenció de riscos laborals estableix que, en feines al sol en època de calor, cal beure uns 200 centilitres d'aigua cada tres hores. "Entenem que donant aquesta formació i posant totes les facilitats no se'ns haurien d'exigir responsabilitats", diu Roqué. A més, el portaveu del Consell Islàmic català apunta que quan un treballador "es mareja o el seu cos entra en crisi, passa a ser un malalt i, com a tal, exempt de dejú". "Cada persona coneix el seu propi cos i sap fins on pot arribar; cap religió pot posar en risc la integritat física", assenyala.

Amb tot, l'Associació d'Ajuda Mútua d'Immigrants a Catalunya (AMIC) d'UGT reivindica des de fa temps que els acords per gestionar el Ramadà al lloc de treball s'incloguin dins els convenis laborals. "El Pacte Nacional per la Immigració recull el dret a l'exercici de la pràctica religiosa, però cal que els convenis laborals incloguin aquesta garantia", diu la portaveu d'AMIC-UGT, Janete Vallejo. Tant Vallejo com el responsable d'Immigració de CCOO, Ghassan Saliba, asseguren que el seguiment del Ramadà no ha generat fins ara conflictes laborals a Catalunya, perquè "en general s'intenta pactar" i perquè els treballadors "s'autogestionen el dejuni". A partir d'avui hi tornen.

stats