Publicitat
Publicitat

GUERRA CONTRA GADDAFI

França, la Gran Bretanya i els Estats Units encapçalen La coalició que intervé a Líbia per mar i aire

Comença l'atac a Gaddafi

França i la Gran Bretanya per l'aire i els EUA per mar obrien foc ahir contra el règim de Gaddafi. Els atacs començaven dues hores després de la cimera de París, on 22 països van acordar la intervenció.

Forces franceses, britàniques i nord-americanes començaven ahir una campanya de bombardejos en la primera onada de l'Odisea de l'albada, nom amb què s'ha batejat la intervenció internacional contra el règim de Gaddafi. Després de l'entrada en escena dels caces francesos i britànics, els EUA anunciaven que els seus vaixells ja havien llançat un centenar de míssils contra les instal·lacions militars líbies.

París era aquest dissabte un quarter general. L'Elisi, convertit en base d'operacions per dur a terme el compliment de la resolució 1973, reunia en un dinar de feina els líders occidentals i dels països àrabs que donen suport a la intervenció militar. Una reunió organitzada en un sol dia, temps rècord en diplomàcia.

El missatge de Sarkozy al final de la cimera i la declaració dels membres de la comunitat internacional ahir reunits a l'Elisi mostraven una determinació total a alliberar el poble libi de la "bogeria mortal de la dictadura". Divendres, França, el Regne Unit, els Estats Units i els països àrabs ja havien advertit Gaddafi que, en cas de no respectar un alto el foc imminent, farien ús de mitjans militars. L'advertència va ser reiterada en la declaració de l'Elisi: "Gadafi ha menystingut la nostra advertència", deia el cap de l'Estat francès.

Només dues hores més tard, les forces de la coalició complien la seva paraula: fonts del ministeri de Defensa de l'hexàgon, informaven sobre els primers trets d'un avió francès sobre un vehicle libi, a les 17:45 h de la tarda. Tot i la contundència de l'elocució, Sarkozy afegia: "La porta de la diplomàcia es tornarà a obrir en el moment en què les agressions s'aturin". Però a última hora de la tarda de dissabte, la rapidesa amb què avançaven els moviments militars, no feien pensar amb cap possibilitat de diàleg.

Els països participants a la cimera sobre Líbia a París es comprometien a actuar col·lectivament per protegir la població civil contra un règim que ha quedat deslegitimat des de fa setmanes. El primer ministre britànic, David Cameron, arribava el primer: des de bon principi, la Gran Bretanya, coautora de la resolució, ha estat d'acord amb la iniciativa francesa per intervenir-hi militarment. Minuts més tard, Hillary Clinton s'afegia a una primera vista a tres bandes. Més tard, desfilaven pel pati de l'Elisi les delegacions ja anunciades: Itàlia, Alemanya, Espanya, Noruega, el Canadà, Dinamarca, Bélgica, la Unió dels Emirats Àrabs, l'Iraq, Holanda, Polònia i Qatar, aquest últim, únic país àrab que ha ofert a la coalició ajut militar.

A més, també van assistir a la trobada els alts representants del Consell Europeu, la Unió Europea, la Lliga Àrab i les Nacions Unides, representades per Ban Ki-moon.

No hi va ser present, en canvi, la Unió d'Estats Africans, el líder de la qual, Jean Ping, va preferir viatjar a Mauritània per fer una reunió amb líders africans que apostaven per una sortida pacífica a la crisi líbia.

La reunió havia de servir per veure quins recursos quedaven a disposició de l'operació. Alemanya, la delegació occidental més reticent a la intervenció, proposava enviar tropes a l'Afganistan en cas de necessitat. La presència del Marroc i Jordània, confirmades a última hora, va ser un element important per donar pes a l'esperada participació àrab en l'ofensiva. La foto de família era prou nodrida per evitar les comparacions amb la cimera de les Açores, l'avantsala de l'atac a l'Iraq.

A contrarellotge

La revolta líbia va esclatar el 15 de febrer. La resolució 1973 era adoptada pel Consell de Seguretat aquest dijous passat a contrarellotge, quan les forces de Gaddafi recuperaven el terreny guanyat pels insurgents. Bengasi, a l'est de Líbia, era ja l'únic bastió en mans del Consell Nacional Libi. Calia actuar amb urgència. Divendres a la tarda, els dispositius francesos ja començaven a activar-se i Alain Juppé, ministre d'Exteriors, declarava: "Tot està preparat".

Per això ahir, a les 15:30 h de la tarda, l'hora en què Nicolas Sarkozy compareixia davant la premsa internacional reunida a l'Elisi, avions Rafale francesos ja sobrevolaven Líbia. El discurs del president francès, l'home que orquestra la intervenció militar contra Gaddafi, va ser breu i solemne. "No deixarem que el coronel Gaddafi segueixi desafiant la comunitat internacional". I afirmava: "Des d'ara mateix, els nostres avions impedeixen els atacs aeris sobre Bengasi. Des d'ara mateix, altres avions francesos estan preparats per intervenir contra els blindats que amenacen els civils desarmats". Sarkozy confirmava així que França no es conformava a organitzar l'acció i posava mitjans per encetar una campanya destinada a fer respectar amb zel la resolució del Consell de Seguretat.

El lideratge de França constitueix un canvi d'escenari en el joc de la geopolítica, amb la desaparició del protagonisme dels Estats Units. En una intervenció des de París, la secretària d'Estat Hillary Clinton va voler deixar clar que els Estats Units no estan al capdavant d'aquesta proposta. No obstant això, la representant dels EUA, va assegurar que el seu país dóna tot el suport a la comunitat internacional davant de líders com Gaddafi, que fan servir la força i la violència contra el seu poble. L'executiu d'Obama, va desplegar ahir el seu operatiu naval, que va llançar un centenar de míssils Tomahawk sobre les posicions militars líbies.

Washington evidencia així la voluntat de no portar la iniciativa en un nou conflicte que l'opinió pública nord-americana no secundaria àmpliament. La batuta, aquesta vegada, la mou Sarkozy.

Més continguts de

PUBLICITAT

El + vist

El + comentat

PUBLICITAT
PUBLICITAT